Resultats de la cerca

Fill d’Ottone d’Orseolo, dux de Venècia, i de Maria, germana d’Esteve I d’Hongria Succeí aquest, però fou expulsat del país pels pagans 1041 El 1044 recuperà el poder mercès al futur emperador Enric III Morí assassinat pels partidaris d’Andreu I, que el succeí

Casat amb una germana de Roger II de Sicília, combaté, però, contra aquest, aliat amb el papa i diversos senyors feudals Assolí el ducat de Pulla , mercès a la intervenció de l’emperador Lotari II contra Roger II Tanmateix, la guerra amb aquest féu que hi exercís només un poder nominal

Fill de Jordà I de Càpua i Aversa, el succeí menor d’edat, sota la regència materna El 1091 una revolta l’obligà a fugir amb la seva família Tornà al principat el 1098, mercès a l’ajut de Roger de Pulla i de Roger II de Sicília, als quals cedí els seus drets com a sobirà

Poc després d’ésser alliberat pels alemanys i mercès a llur ajut, Mussolini formà un govern republicà setembre del 1943 a la zona d’Itàlia dominada per aquells, com a contraposició al govern de la monarquia, que dominava —controlada pels aliats— la resta del país Concebuda com a presidencialista, amb eleccions previstes cada cinc anys, es basà en un sol partit, el feixista Ajudà els alemanys en accions de la policia contra la resistència, però no reeixí a formar un exèrcit propi Organitzà un judici procés de Verona contra els pretesos culpables de la caiguda del règim feixista a Roma…

En realitat, aquesta situació és el fruit de l’obscuriment de la neta distinció existent al món romà entre llibertat i esclavitud i resultat consegüent de l’aproximació de l’home lliure i pobre que davallà de nivell en veure's obligat a entrar en dependència econòmica i social d’un poderós, a la de l’esclau fundiari, que millora de condició mercès al progressiu reconeixement d’una certa capacitat jurídica, així com als servents del fisc o de l’Església destinats preferentment a ocupacions d’un cert relleu La servitud medieval es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la…

Es casà amb Múnia, dita Major, hereva dels comtats de Castella i Ribagorça, matrimoni que el 1016 l’ajudà a delimitar la frontera entre Castella i Navarra per la banda de la Rioja Poc després, potser defensant els drets de la seva muller a la terra ribagorçana — Major era besneta del comte Ramon III de Ribagorça — , aprofità la mort del comte Guillem II de Ribagorça 1017 per a annexar-se Sobrarb, la part central de la Ribagorça 1017-18 i més tard ~1025 la resta del comtat ribagorçà Parallelament, entre el 1021 i el 1023, ajudà el seu oncle el duc Sanç V de Gascunya contra el comte Guillem IV…

Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…

Era fill segon de l’emperador Leopold I i d’Elionor de Neuburg A la mort del darrer rei de la línia hispànica dels Habsburg, Carles II 1700, l’emperador no s’avingué a les clàusules del testament d’aquest, que s’havia decantat per un pretendent francès, Felip d’Anjou, i insistí que tal testament havia estat arrencat per la força i argumentà que, bé que el futur Felip V era net d’una infanta castellana Maria Teresa, filla gran de Felip III casada amb Lluís XIV, també ho era l’arxiduc Carles de Marianna, filla petita de Felip II, casada amb l’emperador Ferran III, i que eren més sòlids els…

La llegenda el fa engendrat mercès a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substituí subreptíciament una amistançada del rei El rei Pere visqué sempre allunyat del seu fill Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Simó de Montfort com a promès d’una filla seva Morts el pare i la mare, Jaume restà a Carcassona en poder de Simó de Montfort Aquest, però, comminat pel papa, hagué de lliurar-lo als seus súbdits, que l’esperaven a Narbona amb el legat papal, el qual tenia la missió de guiar-lo i d’…

Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’Arlanzón a l’Arlanza, amb la…