Resultats de la cerca

L’aplicació de la regla en els casos concrets i situacions diverses donava lloc als costums del lloc, i per això hi eren equiparats ja al s VII hom usà la fórmula “segons la regla i els costums del lloc” L' ordo litúrgic, per tal com era una ordenació d’una part de la vida dels monjos, ja al s VI era anomenat costumari Els innombrables cànons antics figuren en les colleccions monàstiques, com, per exemple, en la Legislationem Aquisgranensem , que els monestirs consideraven com la Carta Magna Hom incloïa també en els costumaris els decrets d’abats, bisbes i reis referents a la…

La capital fou Eoforwic York Durant els regnats d’Oswald 634-642 i Oswy 643-670 s’estengué fins a Galles i els Highlands d’Escòcia La civilització de Northúmbria assolí una gran importància al segle VII sota la influència dels monestirs irlandesos, especialment del de Iona, des d’on partí l’evangelització d’aquest país i de tot Anglaterra Al segle VIII, malgrat la decadència política de la monarquia, Northúmbria continuà essent el nucli principal de l’evangelització anglosaxona síntesi de les influències celtes i llatines i la influència dels seus monestirs de Wearmonth i de…

A mitjan s XI, la comtessa Ermessenda tenia d’almoiner a Vic el bisbe Guillem El càrrec fou variable fins que Pere III el Cerimoniós nomenà, el 1375, l’abat de Poblet, Guillem d’Agulló, almoiner major dels reis de Catalunya-Aragó, amb facultat per a delegar dos lloctinents que exercissin el càrrec efectivament Aquest càrrec passà als abats successors

Vivien del que robaven, del contraban i de les almoines dels monestirs i els grans casals

En l’art romànic era generalment de planta quadrada o rectangular, coberta amb volta, i s’obria a la galeria oriental del claustre en l’art gòtic sobresurt el tipus de sala capitular que hi ha sovint a Anglaterra, aïllada i de planta central, poligonal Lincoln, Wells o rodona Worcester

El papa Joan VIII no li reconegué el títol reial perquè Lluís havia repudiat la seva primera esposa La mediació d’Adelaida prop del seu fill pòstum, Carles el Ximple, facilità l’obtenció de diversos preceptes a favor de bisbats i monestirs catalans 898 i 899

Durant el seu breu regnat s’emparà de Sussex i de Surrey, conquerí l’illa de Wight i envaí Kent Fundà monestirs, tot i ésser pagà Poc abans de morir emprengué un viatge a Roma, on fou batejat pel papa Sergi I El succeí el rei Ine

Deu el seu renom a l’esforç posat en la difusió del cristianisme i a la protecció d’esglésies i monestirs Emprengué una expedició naval per reconquerir Anglaterra, que fallí 1085 Mantingué a ratlla els senyors feudals però en una revolta d’aquests fou assassinat Canonitzat per l’Església Catòlica el 1101, fou declarat patró de Dinamarca

Conté una collecció important de còpies de documents històrics molts d’ells inèdits, de texts i de còdexs referents a tot el Principat de Catalunya, comtats limítrofs i Andorra, en especial a catedrals, monestirs i collegiates Conté també tractats d’investigació històrica i correspondència de Pasqual amb altres erudits del seu temps El material fou recollit a la fi del s XVIII

Fill de Dagobert I , per satisfer els austrasians s’installà a Metz 634 i, tot i succeir el seu pare en el regne d’Austràsia, deixà l’exercici del poder al majordom de palau, Grimoald, del qual adoptà el fill Khildebert Més tard tingué un fill propi, Dagobert II , el qual designà com a successor, malgrat l’oposició de Grimoald Fundà els monestirs de Stavelot i de Malmédy i fou canonitzat