Resultats de la cerca
Es mostren 534 resultats
Borrell II de Barcelona
Història
Comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992), així com d’Urgell (948-992) en morir sense fills el seu oncle Sunifred II d’Urgell.
Regí els tres primers comtats esmentats amb el seu germà Miró fins a la mort d’aquest 966, com a successor de llur pare Sunyer Miró sembla haver-se dedicat preferentment als afers interiors de la ciutat de Barcelona i les comarques limítrofes, mentre que el seu germà s’ocupava de la resta, de les qüestions militars i de les relacions exteriors Després de la mort de Miró I de Barcelona , sense successió, Borrell, vers el 967, es casà a Rodés amb Letgarda de Roergue , filla del comte Ramon I de Roergue, marquès de Gòtia, amb la qual cosa trencà la tradició de prendre muller entre les dames del…
Atanagild
Història
Noble visigot, nomenat governador del regne cristià autònom de Teodomir en morir aquest (743).
Es declarà fidel als abbàssides en llur lluita contra els nouvinguts omeies per la possessió d’Al-Andalus 777 ‘Abd al-Raḥmān I, una vegada establerta la seva autoritat sobre l’emirat, envaí el regne 779 i derrotà Atanagild
Alp Arslān
Història
Segon soldà seljúcida, elegit pels emirs turcs en morir sense fills Ṭuḡrīl Beg (1063).
Inicià la conquesta d’Armènia presa de Kars i Ānī, 1064, interrompuda per la rebellió del seu germà Qāwurd, governador de Kirmān, que ell subjectà Prengué les terres d’Alep fins prop de Damasc als fatimites 1070 El 1071 derrotà i empresonà l’emperador bizantí Romà IV Diògenes a Mantzikert, i Armènia i Geòrgia passaren a mans seljúcides El seu visir fou Niẓām al-Mulk, que es revelà com a gran estadista quan fou regent del tercer soldà Malik Šāh
Perdicas II
Història
Rei de Macedònia (~450-419 aC).
Fill d’Alexandre Filhellè, en morir aquest aconseguí d’apoderar-se de tot el regne lluitant contra els seus germans Aliat d’Esparta, combaté Atenes i afavorí la rebellió de les ciutats de la Calcídica En morir, deixà al seu fill Arquelau un regne sòlidament constituït
guerra de Successió Hispànica
Història
Conflicte bèl·lic (1702-1715) originat per l’extinció de la branca hispànica dels Àustria en morir Carles II, l’encisat, l’any 1700.
Introducció Fases de la guerra de Successió De fet, aquest fou el darrer dels nombrosos enfrontaments desencadenats a Europa per la política expansionista de Lluís XIV de França A la mort de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó , l’emperador germànic Leopold I, Anglaterra i Holanda no acceptaren el testament últim del monarca traspassat, que cedia els regnes hispànics i llurs dependències territorials a Felip d’Anjou, net de Lluís XIV, i defensaren els drets successoris de l’altre pretendent, l’arxiduc Carles d’Àustria Fou decisiva en la formació d’aquesta coalició armada contrària als…
Guiu de Montpeller
Història
Cavaller.
Senyor de Paulhan i Poget Fill de Guillem VI de Montpeller En morir el seu germà Guillem VII de Montpeller 1172 fou nomenat tutor i procurador del seu nebot Guillem VIII El rei Alfons I el nomenà procurador de Provença el 1167, càrrec que tingué fins a la seva mort Acompanyà el rei en missions delicades, com en les dues entrevistes amb el seu rival, el comte Ramon V de Tolosa 1174 i 1176 En morir, el succeí en la procuració de Provença Ramon Berenguer, germà del rei Alfons, amb el títol de comte
Alfons Carles de Borbó i d’Àustria-Este
Història
Política
Anomenat duc de San Jaime.
Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom d’ Alfons Carles I , germà de Carles VII El 1871 es casà amb Maria de les Neus de Bragança, infanta de Portugal, que l’acompanyà quan fou designat general en cap de les forces de Catalunya 1872-76 en el curs de la tercera guerra Carlina El 1931, en morir sense fills el seu nebot Jaume, es convertí al seu torn en pretendent Trencà les negociacions que aquell havia iniciat amb el destronat Alfons XIII i es mostrà d’acord amb l’entrada dels carlins a l’alçament del 1936 En morir sense fills, deixà per resoldre l’afer de…
Lotari I
Història
Emperador d’Occident (840-855).
Rei d’Itàlia per cessió del pare 820-855, de Borgonya 840-855 i de Lotaríngia 840-855 Primogènit de Lluís I el Piadós, el 818 fou associat a l’Imperi, i fou coronat emperador a Roma el 823 El 834 es retirà a Itàlia per encarregar-se del govern En morir el pare lluità contra els seus germans, Carles II el Calb i Lluís II el Germànic però fou derrotat a Fontenoy-en-Puisaye 841 i hagué d’acceptar el Tractat de Verdun 843, pel qual era dividit l’imperi tanmateix, fou reconegut emperador Lotari conservà Itàlia, Provença i Frísia Abans de morir dividí 855 els seus estats…
Aleksandr Danilovič Menšikov
Història
Política
Polític rus.
Sergent d’artilleria i company de joventut del tsar Pere I el Gran, malgrat el seu obscur origen l’acompanyà per Europa en 1697-98, i des del 1699 en fou el conseller principal Governador de les províncies occidentals 1703, fou nomenat príncep el 1707, i assessorà eficaçment el tsar durant la guerra contra Suècia En morir aquest, féu pujar al tron la seva vídua, Caterina I 1725 Malgrat el seu poder dictatorial i el suport del partit reformista, l’aristocràcia imposà un Consell Suprem que aconsellés l’emperadriu 1726 Tractà de casar la seva filla amb el príncep hereu Pere…
Toda I de Ribagorça
Història
Comtessa de Ribagorça (1003-1011), filla del comte Ramon III i de Garsenda de Fesenzac.
En morir el seu pare, cap a l’any 960, participà en el govern al costat dels seus germans Unifred II, Arnau I i Isarn I i, en morir aquests sense successió legítima, els succeí al capdavant del comtat Durant els seus anys de govern personal, el cabdill cordovès ‘Abd al-Malik devastà la plana de Ribagorça, prengué la seu de Roda, on apressà el bisbe Eimeric, i arribà fins a Rallui i Nocelles 1006 Cercant ajut i protecció, vers el 1008 es casà amb el seu oncle i veí el comte Sunyer I de Pallars, que l’ajudà en el govern, però aviat restà vídua cap al 1011 Cridà…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina