Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
crioll | criolla
Noies criolles de Bolívia
© X. Pintanel
Història
A l’Amèrica colonial hispana, fill de peninsular nascut a Amèrica.
El nom s’estengué per l’Amèrica portuguesa i francesa i àdhuc per les colònies d’altres continents El reduït nombre de dones blanques emigrades a les Índies occidentals motivà que els criolls fossin un grup numèricament escàs en comparació amb els mestissos, bé que superior al dels peninsulars Durant els segles XVI i XVII els criolls participaren en la vida colonial en les mateixes condicions que els peninsulars i assoliren una elevada posició social i econòmica, però sense arribar encara, en general, als alts càrrecs polítics La supressió de la compra de càrrecs 1812 i la vinguda d’una nova…
Rialles
Història
Moviment nascut el 1972 a la delegació d’Òmnium Cultural de Terrassa (Vallès Occidental) que començà a estendre’s pels Països Catalans.
Es proposa d’oferir periòdicament espectacles en català per a nois i noies teatre, música, cinema, titelles, pallassos, etc, que els permetin de sintonitzar amb la cultura catalana i amb la cultura universal L’any 1980 es transformà en delegació funcional d’Òmnium Cultural i adoptà el nom de Moviment Rialles de Catalunya
Wandervögel
Història
Moviment de joves alemanys, fundat per Karl Fischer el 1896, que tenia per finalitat cercar una renovació de la vida mitjançant l’aproximació a la natura.
Organitzats en grups, el 1907 es produí la primera escissió en separar-se els de tendència més espiritualista, dirigits per Hans Breuer Fins el 1914 s’anaren formant nous grups, en alguns dels quals foren admeses les noies, inicialment excloses, i hom creà grups de cors i danses Els Wandervögel arribaren a tenir 30 000 membres Prohibits pels nazis 1933, foren reinstaurats, amb menys força, el 1946
marquesa de Maintenon
Història
Literatura
Nom amb què és coneguda Françoise d’Aubigné, dama cortesana i escriptora.
Després d’haver viscut la infantesa a la Martinica, tornà a França, on es casà amb el poeta Scarron Tingué un saló molt famós i fou encarregada de l’educació dels fills del rei i Madame de Montespan Enviudà el 1660 i, morta la reina i caiguda en desgràcia Mme Montespan, contragué matrimoni morganàtic 1684 amb Lluís XIV, damunt el qual influí notablement, especialment en la seva política religiosa Mort aquest 1717, es retirà al monestir de Saint-Cyr i es lliurà a l’educació de noies pobres Els seus conceptes educatius, inspirats en un moralisme rígid, resten exposats en les seves…
Sal·la
Història
Noble, restaurador de castells al Bages i a Anoia i fundador del monestir de Sant Benet de Bages.
Vicari o governador en nom del comte dels termes d’Osor i de Sant Hilari ~919, vers el 925 començà d’actuar al Bages i a Anoia aprisiant els castells de Guardiola Sant Salvador de Guardiola i de Maians Castellfollit del Boix, dels quals el comte Borrell II li concedí el domini Vers el 955 havia fet noves aprisions al terme d’Òdena i al castell de la Roqueta Tous, que més tard 960 fou confirmat pel mateix comte Borrell a Isarn, l’hereu de Salla Morta la seva muller Filmer, es casà en segones noces amb Ricarda, de la casa vescomtal d’Osona, vídua d’Alienard, que el 926 li llegà l’alou de les…
Karen Armstrong

Karen Armstrong
© Fundación Princesa de Asturias
Literatura anglesa
Cristianisme
Història
Historiadora de les religions anglesa.
Crescuda en la fe catòlica, a disset anys ingressà a la congregació del Sant Infant Jesús Durant l’estada al convent estudià literatura anglesa pel St Anne’s College de la Universitat d’Oxford, bé que no obtingué el doctorat perquè la seva tesi fou declarada no avaluable El 1969 abandonà l’orde, al qual acusà públicament d’abusos físics i psicològics en la crònica d’aquests anys, Through the Narrow Gate 1982 Mestra en una escola per a noies fins aquest mateix any, posteriorment es dedicà a escriure guions per a televisió El 1984, un encàrrec per a un documental sobre Sant Pau la…
inca

Inca mapa de l’expansió de la cultura incaica
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble de parla quítxua originari d’una petita illa del llac Titicaca, a l’altiplà de Bolívia.
Els inques, que aparegueren al començament del s XIII, s’expandiren, segons la tradició, amb el primer rei mític Manco Capac, que s’establí a la ciutat de Cusco Fins el 1438 se succeïren vuit reis, que consolidaren l’imperi imperi llegendari Amb la coronació de l’inca Paxacuti 1438 començà l' imperi històric i s’inicià l’expansió més enllà de les fronteres del Perú actual A la mort de Paxacuti, que conquerí, cap al nord, els reialmes dels chimús i de Quito i arribà, cap al sud, fins a la vall de Nasca, el succeí 1471 el seu fill Topa Inca, el qual estengué l’imperi fins al…