Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Nosaltres Sols
Història
Grup polític català creat per Daniel Cardona i Civit l’11 de març de 1931.
Sorgí com a radicalització del catalanisme d’Estat Català Amb una organització paramilitar, tingué un paper destacat en els fets d’octubre del 1934 Pel juny del 1936 decidí de fusionar-se amb el Partit Nacionalista Català i part de les Joventuts d’Esquerra Republicana per reconstituir Estat Català Tingué com a òrgan el setmanari Nosaltres Sols del març del 1931 a l’octubre del 1934, dirigit per Joan Garau Guart
Sinn Féin
Història
Moviment nacionalista i republicà irlandès, creat el 1902 per Arthur Griffith.
Lluità per la independència d’Irlanda contra la Gran Bretanya El 1916 desencadenà una revolta que, malgrat ésser durament reprimida, obtingué un gran ressò En les eleccions del 1918 al parlament de Dublín, el Sinn Féin, dirigit per Eamon de Valera, obtingué un gran triomf Oposat al tractat del 1921 pel qual la Gran Bretanya reconegué l’existència de l’estat lliure d’Irlanda, continuà la lluita De Valera se’n separà per formar el Fianna Fáil 1926 A través del seu braç armat, l’ Irish Republican Army IRA, inicià un seguit de campanyes a Irlanda del Nord, que culminaren en un estat de guerra…
Manuel Pagès i Mercader
Història
Polític.
Milità en el moviment catalanista i pertangué a la primera època d’Estat Català Després fou més aviat un nacionalista independent, afí a Nosaltres Sols Publicà Crònica descriptiva d’Alguer 1957 i Estampes de Sardenya 1960
Arthur Griffith
Història
Política
Polític nacionalista irlandès.
S'afilià a la lliga gaèlica, a la Fraternitat Republicana Irlandesa, i collaborà al setmanari nacionalista “The united Irishman”, del qual esdevingué director 1901 El 1902 fundà el moviment Sinn Fein ‘Nosaltres mateixos’, que lluità per la independència fent cara a la Gran Bretanya Moderat, no participà en la revolta del 1916, però fou empresonat 1916-17 i 1918 Elegit vicepresident de la República d’Irlanda 1918, n'esdevingué president quan De Valera dimití per desacord amb el tractat de Londres 1921
Manuel Folguera i Duran
Història
Enginyer i polític.
Fou president de la Unió Catalanista i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Presidí la comissió que el 1900 fou rebuda per la reina regent i que li exposà les reivindicacions catalanes Com a diputat provincial de Barcelona presentà 1909 un primer projecte de Mancomunitat, essencial en l’aprovació final de la institució Expressà el seu pensament, radicalment catalanista, a Lo Catalanista 1887-95 de Sabadell, L’Arc de Sant Martí , Renaixement , Ofrena , Calendari Català de Manresa, Nosaltres Sols i La República de les Lletres de València Era pare del crític literari…
Marcel·lí Perelló i Domingo
Història
Política
Polític.
Forner d’ofici, milità durant la Dictadura de Primo de Rivera a Bandera Negra Arran de la seva participació en el complot de Garraf, fou detingut, condemnat a 30 anys i empresonat 1925-30 En proclamar-se la República, el 1931, fou indultat Polític actiu, milità en organitzacions independentistes com Nosaltres Sols, Partit Català Proletari i Estat Català Durant la guerra civil de 1936-39 fou director del “Diario de Barcelona” i un alt dirigent d’Estat Català En acabar-se el conflicte, el 1939, es refugià a França Més tard, el 1942, s’exilià a Mèxic, on treballà com a agent…
Rafael Dalmau i Ferreres
Disseny i arts gràfiques
Edició
Excursionisme
Història
Editor.
De formació autodidàctica, milità a la Unió Catalanista, de la qual fou secretari general, i a Estat Català Fou sotsdirector i fundador del setmanari Nosaltres Sols 1931-34 També fundà Edicions Mediterrània 1935, Editorial Dalmau i Jover 1945, juntament amb Joan Jover i Rafael Dalmau, Editor 1959, juntament amb la seva filla Maria Carme , editorial que té com a eixos principals la publicació de llibres sobre geografia, folklore i història Treballà des de la clandestinitat per mantenir la llengua i la cultura catalanes Com a editor cal destacar-ne la sèrie “Episodis de la Història”, que es…
, ,
algaravia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’àrab, que parlaven les minories musulmanes residents als estats cristians de la península Ibèrica, després de la Reconquesta.
A Castella, a Aragó i al Principat, on vivien diluïts entre la població dominadora, aquells grups aviat abandonaren llur idioma, i entorn del 1500 ja no en conservaven sinó algun rastre fonètic en l’ús del castellà o del català Al País Valencià, per contra, una gran part de la massa islàmica, concentrada en comunitats homogènies i eminentment camperola, es mantingué fidel a la llengua tradicional, tant com a la religió i als costums jurídics musulmans Després de la guerra de les Germanies, les autoritats decidiren de promoure la integració dels moros valencians, i el 1525 els…
valencianisme
valencianisme Acte polític a la plaça de toros de la ciutat de València (9-X-1978)
© Fototeca.cat
Història
Política
Moviment polític que reivindica els interessos propis del País Valencià.
El primer grup organitzat, València Nova 1904, convocà i celebrà 1907 la Primera Assemblea Regionalista Valenciana, tractant d’aconseguir un pacte solidari valencià, semblant al de la Solidaritat Catalana 1906 L’intent fracassà per l’enemistat del republicanisme blasquista blasquisme i dels partits alfonsins La conversió de València Nova en Centre Regionalista Valencià 1907 i la creació de la seva Joventut Valencianista 1908, relacionada amb la Joventut Nacionalista 1909 de Castelló de la Plana i la Joventut Valencianista del Principat, plantejaren una major ambició política, però fracassaren…
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…