Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
recollita
Història
Privilegi medieval que hom concedia a les places fortes o als senyors de castells, consistent a poder aplegar a la ciutat o fortalesa els habitants de les poblacions indefenses en cas de perill.
La recollita suposava per a aquests refugiats la protecció contra els possibles invasors, però també una sèrie d’obligacions militars sovint molt oneroses, com a contribució a la defensa del lloc de recollita També rebé el nom d’establida Barcelona era una de les places de recollita més importants una llista de poblacions que havien de recollir-s’hi, publicada el 1564, n'esmenta més de cent vint
dàimio
Història
Senyor feudal japonès.
Abans del s XII eren simples propietaris, però vers el 1192 s’assimilaren als funcionaris militars provincials, i més tard els substituïren Durant el s XIV gaudien d’una gran independència Al s XVII fou establerta una distinció entre els dàimios que s’havien oposat al shogun Yiesasu i els que s’hi havien sotmès Les reformes dels Tokugawa disminuïren llurs poders feudals i els imposaren algunes obligacions Foren un element molt important en la restauració del 1868
Felip d’Edimburg

Felip d’Edimburg
Getty Images
Història
Príncep del Regne Unit (1957), duc d’Edimburg, comte de Merioneth i baró de Greenwich (1947).
Nascut Felip de Grècia i Dinamarca, és fill d’Andreu de Grècia fill del rei Jordi I i d’Alícia de Battenberg Fou educat a Anglaterra pel seu oncle matern, l’almirall Louis Mountbatten el 1947 renuncià als títols reials de Grècia i Dinamarca i adoptà aquest cognom en naturalitzar-se britànic, i es casà amb la princesa després reina Elisabet , amb qui tingué quatre fills Carles, Anna, Andreu i Eduard L’any 2017 renuncià a les obligacions públiques com a monarca consort
llibert | lliberta
Història
Esclau alliberat de l’esclavitud.
A Grècia i a Roma, l’esclau aconseguí en ocasions la condició de lliure, però amb limitacions jurídiques i amb obligacions respecte al seu amo Així, els lliberts mantingueren llurs antigues ocupacions, i llur situació canvià poc, bé que alguns aconseguiren una certa riquesa en ocupar-se dels afers comercials, menyspreats per les grans famílies Així mateix, els lliberts imperials, antics esclaus de l’administració, aconseguiren una força política considerable Als Països Catalans, al començament de l’edat moderna, era costum per part dels amos de donar el propi cognom a l’esclau…
llibre del repartiment
Història
A l’època medieval, llibre on eren registrades les escriptures individuals, aprovades pel sobirà i determinades per una comissió de repartidors, després de la conquesta d’un territori.
El rei feia un establiment de població cristiana, amb una distribució nominal de cases i heretats, entre els qui havien pres part en l’expedició, segons els mèrits i llur condició social S'han conservat els de Mallorca i València del s XIII, i els de Múrcia, Oriola i altres, més tardans Una de les obligacions dels beneficiaris era la residència efectiva en la porció corresponent, la collaboració en la defensa del territori i altres deures especificats a cada contracte Són d’una gran utilitat per a l’estudi de l’estructura de la propietat i de la toponímia del moment
capdeguaita
Història
Auxiliar executiu d’alguns tribunals, com la cort del veguer de Barcelona o la cúria del governador i dels jurats de Mallorca, equivalent al saig
de les altres vegueries catalanes.
Les obligacions dels capdeguaites consistien a fer guaites de nit per la ciutat, desarmar qui portava armes contra les ordinacions municipals i detenir els delinqüents A Mallorca era nomenat pel governador amb el consell dels jurats el càrrec era generalment anual i tenia jurisdicció a tota l’illa El 1365 llur nombre fou limitat a quatre A Barcelona eren nomenats pel veguer per un trienni, segons que li ho permeteren les corts de Montblanc del 1333 a mitjan s XV els capdeguaites foren tres un era nomenat pel rei, un altre pel veguer i el tercer pels consellers de la ciutat El…
pontífex
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels membres d’un col·legi juridicosacerdotal presidits per un pontifex maximus
.
Inicialment el nom indicava possiblement l’encarregat de construir els ponts sobre el Tíber, funció associada a la religió Els pontífexs eren els encarregats de controlar el culte, les obligacions religioses i el calendari abans de la reforma de Cèsar, assegurant així la pax deorum ‘pau dels déus’ entre la ciutat i els déus El collegi, que atenyé els 16 membres, degué ésser fundat per Numa Com a insígnia duien la praetexta , toga amb orles de porpra Molt influents, sense ésser magistrats, calia llur assistència per a la interpretació de les lleis fins i tot després de llur…
Clotari II
Història
Rei dels francs (613-629).
Fill i sucessor 584 de Khilperic I, rei de Nèustria, i de Fredegunda morta el 597, la qual governà durant la seva minoritat Vençut a Dormelles 599 o 600 i a Étampes 604 pels seus cosins Teodebert II d’Austràsia i Teodoric II de Borgonya, perdé la regió que rebé el nom de Dentelin, la qual, però recobrà Morts els seus cosins, fou cridat a Austràsia pels enemics de la reina Bruniquilda es desembarassà dels quatre fills de Teodoric II i esdevingué rei de tots els francs 613 Reuní a París 614 un concili de bisbes i una assemblea de notables l’edicte que se'n seguí reconegué les obligacions…
donació
Història
Fórmula emprada a Lleó i a Castella, des del s XIII, pel rei i pels magnats consistent a fer donacions territorials per tal de retribuir els serveis dels vassalls.
Es tractava de concessions règies temporals, no pas hereditàries També pel mateix temps i àdhuc abans que el regne asturianolleonès, els serveis de vassallatge foren recompensats mitjançant el pagament de soldades en metàllic, fórmula que acabà essent més acostumada Al s XIII, quan les grans conquestes territorials de Ferran III 1217-52 ho possibilitaren, aparegué el costum de fer donacions territorials en plena propietat — vel in hereditatem in perpetuum — per tal d’agrair serveis — probono et fideli secritio — o per subjectar l’agraciat a la satisfacció d’unes obligacions determinades,…
Guislabert II de Rosselló
Història
Comte de Rosselló (~1070/74-1102).
Fill de Gausfred II i d’Adelaida El 1075 concertà amb Ponç I d’Empúries una important convinença per a definir les obligacions i els drets respectius el comte d’Empúries li reconeixia la possessió de la meitat del bisbat d’Elna i de les seves rendes, de la meitat dels castells de Salses, Rocabertí, Quermançó, Rocamora i de la ciutat d’Empúries, la meitat dels castells d’Oltrera, Sant Cristau i Requesens, la meitat del vescomtat de Rosselló i de l’abadia de Sant Pere de Rodes i la totalitat de les abadies de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís de Fontanes i Sant Esteve de la Tet El…