Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Eduard IV d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1461-83), fill de Ricard, duc de York, cap de la casa de York durant la guerra de les Dues Roses
.
Continuà oposant-se a la casa de Lancaster, i després de la victòria de Towton 1461 fou elegit rei Durant la seva minoritat fou regent el comte de Warwick, que el 1970 l’obligà a fugir als Països Baixos Protegit per Carles el Temerari, vencé Warwick a la batalla de Barnet 1471 Molt mediatitzat pel parlament, en morir ell esclatà la guerra civil
Pausànies
Història
Rei d’Esparta.
Fill de Plistònax, de la nissaga reial dels Agíades Essent infant, regnà sota tutela, durant l’exili del seu pare Després, oposant-se a Lisandre, permeté el retorn dels demòcrates a Atenes 403 aC Acusat de traïció, fou absolt però, no havent aconseguit de reunir a temps les seves tropes amb les de Lisandre —que fou vençut a Haliart—, hagué d’exiliar-se a Tègea, on morí
Josep Francesc Ildefons Ramon d’Albert
Història
Dret
Advocat i polític.
Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la policia 1775 i conseller d’estat davant el ministeri Turgot Publicà Lettres d’un avocat 1765 oposant-se a la versió del cos de dret civil francès Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins el 1820 Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en collaboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa
ultra
Història
Política
Dit, generalment, de les ideologies, les persones i els grups polítics o religiosos que mantenen amb intransigència i radicalisme postures d’extrema dreta o d’integrisme.
A l’Estat francès rebé aquest nom un grup polític que actuà durant la Restauració, oposant-se a les transformacions efectuades per la Revolució i defensant l’ultrareialisme —el restabliment de la monarquia absoluta, segons les doctrines de Maistre i Bonald— i l’ultramuntanisme en religió Molt influents durant el govern Villèle 1821-28, foren derrotats en la revolució del 1830 Més recentment 1954-62, aquest nom s’aplicà als partidaris intransigents de l’Algèria francesa A l’Estat espanyol, des de l’acabament del franquisme, hom anomena ultres o ultradretans els feixistes enyorosos…
‘Abd Allah I de Còrdova
Història
Emir omeia, fill de Muḥammad I, casat amb Onneca, filla de Fortuny Garcés de Navarra, substituí el 888 el seu germà Al-Munḏir, el qual possiblement féu assassinar, així com després féu decapitar el seu fill segon Al-Mutarrif, que pretenia d’usurpar-li el tron.
Durant el seu regnat, d’altra banda, la crisi provocada per la força creixent de la reconquesta cristiana, la inquietud de muladís i mossàrabs i el particularisme àrab aconseguí el punt més alt Mantingué la unitat del poder contra les ambicions dels caps locals oposant-los els uns contra els altres El més perillós d’ells fou Ibn Hafṣūn, el qual fou, però, finalment dominat Així i tot, no pogué evitar que el regne astur s’enrobustís i que Guifré el Pelós consolidés els seus comtats Com a contrapartida, el 903 tingué lloc la segona ocupació musulmana de Mallorca
Horace Greely Hjalmar Schacht
Economia
Història
Financer i polític alemany.
Dirigent del Dresdner Bank 1908-15 i del Reichsbank, on fou president 1924-30, tingué un paper important en l’estabilització de la moneda alemanya, oposant-se al pagament de les reparacions de guerra Collaborà amb el moviment nacionalsocialista, i fou ministre d’economia nacional 1934-37 i sense cartera 1937-44 fou arrestat pel juny del 1944 perquè participà en un complot contra Hitler Jutjat a Nuremberg, fou absolt i posteriorment condemnat a vuit anys en el camp de concentració de May, d’on sortí el 1949, i presidí la banca Schacht 1953-63 Publicà Die Stabilisierung der Mark…
Melquíades Álvarez

Melquíades Álvarez
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític castellà.
Començà la seva actuació parlamentària com a republicà oposant-se al govern Maura 1902-03 El 1912 fundà el Partido Reformista, que propugnava l’ accidentalisme amb el qual justificà l’entrada en el joc de les forces monàrquiques Amb tot, participà en l’assemblea de parlamentaris i mantingué relacions amb el comitè de la vaga general del 1917 Presidí el congrés en 1922-23 i s’oposà al cop d’estat de Primo de Rivera Instaurada la república, convertí el seu grup en partit liberal-demòcrata Diputat el 1933, prestà suport a la política del bloc de dretes i a la repressió dels fets del…
Louis Gabriel Ambroise Bonald
Història
Vescomte de Bonald.
Escriptor i polític francès Exiliat durant la Revolució, retornà sota el Directori i esdevingué membre del Consell d’Instrucció Pública 1814, diputat per l’Avairon 1815-22 i ministre d’estat 1822 Fou membre de l’Académie Française 1816 i par de França 1823, títol que renuncià arran de la revolució del 1830 Capdavanter del pensament contrarevolucionari, del legitimisme i del tradicionalisme filosòfic, afirmà que la font de tot coneixement és la revelació, que la monarquia és de dret natural i, tot justificant l’esclavatge i l’antisemitisme, rebutjà els postulats racionalistes del s XVIII…
Henry John Temple

Henry John Temple
© Fototeca.cat
Història
Polític britànic.
Vescomte de Palmerston Diputat tory 1807, fou secretari de guerra 1809-41 i 1846-51 i primer ministre 1855-58 i 1859-65 En produir-se la revolució belga del 1830, féu fracassar les ambicions franceses Prestà suport a la quàdruple aliança entre la Gran Bretanya, França, Espanya i Portugal 1834 per limitar la llibertat d’acció francesa i fer triomfar Isabell II d’Espanya i Maria II de Portugal Oposant les potències entre elles perjudicà Rússia, que perdé la llibertat de pas a l’estret dels Dardanels, i França, que perdé el seu protectorat egipci 1841 A l’Extrem Orient provocà la…
Franklin Delano Roosevelt

Franklin Delano Roosevelt
Història
Política
Polític nord-americà.
D’origen holandès i de l’alta societat nord-americana, estudià dret a Harvard i es casà amb una neboda del president Theodore Roosevelt Membre del partit demòcrata, fou senador de l’estat de Nova York 1910-13 i secretari adjunt de la marina 1913-20 Un atac de poliomielitis 1921 el deixà paralític de mig cos Governador de l’estat de Nova York 1929-32, féu cara a la depressió del 1929 amb mesures econòmiques intervencionistes Elegit president dels Estats Units 1932, fou reelegit ininterrompudament fins a la seva mort Rodejat de collaboradors de mentalitat liberal, impulsà la reactivació de l’…