Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
esquire
Història
Originàriament, a les Illes Britàniques, escuder
.
Amb la decadència del feudalisme el mot perdé la significació original i hom l’aplicà generalment a una classe de persones entre la noblesa i la burgesia Posteriorment el seu ús s’ha estès, per cortesia, a tots els professionals i ha esdevingut un mot sense sentit específic, com el de gentleman
edil
Història
Magistrat romà, originàriament propi de la ciutat de Roma.
Vers el 495 aC foren creats els edils de la plebs, dos plebeus encarregats de la cura dels edificis on hom es reunia per als plebiscits El 376 aC hi foren afegits els edils curuls, patricis, que s’encarregaven de la policia municipal, salut pública, control de queviures i preus dels mercats, i de les obres públiques carrers, clavegueres i edificis públics, com també de l’organització dels espectacles i dels proveïments de la ciutat L’any 44 aC, Juli Cèsar creà els edils ceriales , especialment encarregats dels proveïments, que duraren fins al s III dC De Roma el càrrec s’estengué a les…
hèrul | hèrula
Història
Individu d’un poble germànic establert originàriament al sud de Suècia.
Vers el 250 es dividiren en dos grups els occidentals, que s’installaren a la desembocadura del Rin, i els orientals, que, després d’haver estat sotmesos als ostrogots i als huns, envaïren Itàlia, dirigits per Odocare, i donaren el cop mortal a l’imperi Romà d’Occident 476
kan
Història
Títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques.
En temps de Genguis Kan era d’un grau inferior al de gran kan o cap suprem Després fou aplicat a diferents caps semiindependents del món islàmic En els documents medievals catalans sovint apareix en la forma ca
eminència grisa
Història
Conseller íntim que actua a l’ombra.
Aquest nom fou donat originàriament a Joseph du Tremblay, conseller de Richelieu
lord
Història
Títol que tenen a la Gran Bretanya els pars del reialme i altres nobles (ducs, marquesos, comtes, vescomtes i barons), el qual precedeix el nom patronímic.
Originàriament constituïa un nom comú equivalent a senyor així, en landlord , ‘terratinent’
ulà
Història
Soldat de cavalleria lleugera, armat de llança.
Originàriament polonès, també hi hagué regiments d’ulans a d’altres exèrcits, com per exemple el prussià
dḗmos
Història
Originàriament, conjunt de ciutadans d’una polis grega, regits per uns mateixos drets.
A Atenes, la reforma de Clístenes 506 aC dividí la població primerament en cent dḗmoi , però després s’augmentaren fins a cent setanta-quatre, i alhora cadascun dels dḗmoi era associat a una porció del terreny de la polis, ja fos rural o urbana cada dḗmos tingué, doncs, una fisonomia social, política o religiosa pròpia Era regit per un demarca , elegit cada any A través dels dḗmoi , hom elegia els càrrecs públics de la ciutat, confeccionava les llistes de reclutament i canalitzava els imposts
sicofanta
Història
A l’antiga Grècia, aquell qui, de pròpia iniciativa, denunciava a l’autoritat les infraccions de la llei.
Relacionat originàriament, sembla, amb la denúncia de l’exportació clandestina de les figues de l’Àtica, el terme acabà tenint un sentit pejoratiu, referit als acusadors per lucre
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina