Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Alexandre Rosselló i Pastors
Història
Polític.
Advocat 1873 i notari, s’inicià políticament dins el partit republicà federal Participà en la reorganització de l’Ateneu Balear 1878 i posà de manifest unes grans aptituds organitzatives amb la celebració de les primeres fires i festes de Palma 1880, la creació de l’Escola Mercantil 1881 —més tard Escola Mallorquina d’Ensenyament— i la formació de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat 1882 Regidor el 1881, aviat s’uní al partit governamental i aconseguí de mantenir-se molts anys dins la diputació, que presidí en 1894-96 i en 1898-1900 Intentà llavors una certa obra de govern, reeixida en casos…
Pere Maria de Pastors i de Sala
Història
Militar
Militar.
Fill de militar, lluità durant la guerra del Francès contra Napoleó El juliol de 1835, en revoltar-se Barcelona, el capità general Llauder, en fugir, li confià el comandament del Principat mentre arribava el general Pere N de Bassa i Girona Pastors li recomanà que no entrés a Barcelona i quan Bassa fou atacat pels revoltats, fou ferit quan intentava de protegir-lo Proclamat comandant general interí del Principat, fou poc hàbil en els intents de calmar la revolta i no pogué evitar l’incendi de la fàbrica Bonaplata Contribuí a formar la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona per a…
geta
Història
Individu d’un poble traci que, a l’edat antiga, habitava el baix Danubi.
Els getes eren pastors i nòmades i foren sotmesos per Darios 513 aC, Alexandre el Gran, Lisímac i els romans, i es fongueren amb els dacis Eren cèlebres per llur cavalleria
Unió Baptista de Catalunya
Història
Agrupació de les principals esglésies baptistes de Catalunya, que depèn de la Unión Evangélica Bautista Española.
La seva finalitat és la de coordinar les tasques que els són comunes evangelització, beneficència, educació, etc A Barcelona sostingué un seminari per a la formació de pastors i missioners autòctons, traslladat a Alcobendas Madrid el 1972
Representació de la Sibil·la i l’emperador
Història
Peça dramàtica del cicle nadalenc, documentada ja a Barcelona els primers anys del s. XV.
És l’escenificació de la llegenda romana de l' Aracaeli , segons la qual l’emperador Octavi hauria tingut una visió misteriosa de la Mare de Déu amb el Fill en braços, visió que li fou explicada per la Sibilla Tiburtina En són conegudes diverses versions catalanes dels s XV i XVI, fragmentàries o barrejades amb la processó dels profetes i l’adoració dels pastors
vacceu | vaccea
Història
Individu d’un poble preromà establert a les planes centrals del Duero fins als voltants de l’Esla.
Entre les seves ciutats són citades Pallantina Palència i Cauca Coca Pertanyien als grups d’indoeuropeus, i el nom d’aquest poble, així com la major part de la toponímia coneguda, han estat considerats cèltics Destaquen dels altres pobles del centre peninsular, bàsicament pastors, per la dedicació principal a l’agricultura, en part organitzada segons un sistema collectivista Intervingueren a favor dels numantins durant la guerra de 137-136 aC, i foren sotmesos pels romans poc temps després
curandero | curandera
Història
Persona que exerceix de metge sense ésser-ho.
Pot tenir coneixements mèdics de tipus empíric, o bé pretendre la guarició de malalts per mitjans màgics o religiosos saludador Molts es dediquen especialment a guarir els “espatllats” amb massatges i estirades dels braços L’ofici és exercit sovint pels pastors Alguns esdevingueren cèlebres, com, al segle XIX, el curandero de Sants —al qual el comediògraf popular Jaume Piquet dedicà una obra de teatre—, el del Pedró i, més tard, el Moreu de Darnius, que guaria ossos, el Noi de Tona, que arrencava queixals, etc Malgrat els progressos de la medicina actual, l’ofici manté la seva vigència àdhuc…
Juan Antonio Guergué
Història
Cap carlí.
Comandant general de Catalunya i Aragó 1835, dirigí aquell any agost-novembre l’anomenada expedició de Guergué , que tenia com a objectiu de reforçar l’acció de les indisciplinades partides catalanes, organitzar-les militarment i provocar un aixecament general aprofitant la reacció davant la crema de covents juliol Amb una divisió de 2 500 infants i 100 cavalls, entrà a Catalunya per la Ribagorça acrescuda l’expedició amb forces catalanes, marxà des de la Conca de Tremp fins a Guissona Davant les dificultats tornà, però en no poder travessar el Cinca s’endinsà de nou a Catalunya per Sant Joan…
Cir II de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (559-529 aC).
Fill de Cambises I, fou el creador de l’imperi aquemènida, ampliat després per Cambises II i Darius I Com en el cas d’altres personatges de l’Orient antic, els seus propagandistes generaren una llegenda sobre el seu naixement que intentava provar el destí privilegiat del nounat condemnat a mort pel seu avi Astíages, rei de Mèdia, hauria estat salvat per un matrimoni de pastors i hauria estat perdonat després per Astíages Governador d’Ansham, Cir s’uní als súbdits del seu avi, que s’havien revoltat, i entrà victoriós 554 a Ecbàtana, capital de Mèdia Sotmesa aquesta, emprengué des…
eslau | eslava

Expansió dels pobles eslaus fins añ segle IX
© fototeca.cat
Història
Individu d’un grup de pobles de raça i de llengua indoeuropees establerts a les terres entre els rius Oder i Volga i des de la mar Bàltica fins a la serralada dels Carpats.
Els eslaus eren limitats pels pobles germànics, bàltics i tracis i tenien relació amb la cultura de Lusàcia Anomenats vendes per llurs veïns germànics, el nom d’ eslau apareix documentat al segle VI Al segle III s’expandiren cap a l’est i al sud, però foren frenats pels pobles bàltics, finesos i gots Els antes poble eslavitzat, que vivia a Ucraïna foren conquerits pels gots, els quals formaren un imperi que s’estenia des de Polònia fins a la mar Negra, dins el qual sotmeteren altres pobles vendes Destruït aquest imperi pels huns 370, els eslaus restaren sota llur domini però, en iniciar la…