Resultats de la cerca

Fill d’un obrer del tèxtil, després de passar pel seminari 1831-37, estudià dret i formà part de la Societat Filomàtica 1841 Autor el 1842 de Cataluña , primer i únic volum de La España Pintoresca , s’installà el 1847 a Madrid A la mort de Piferrer escriví part del segon volum de Catalunya i el de Granada dels Recuerdos y Bellezas de España 1848-52 La inicial dedicació als temes artístics i històrics s’acomplí amb la publicació, el 1851, de la Historia de la Pintura i d' Estudios sobre la Edad Media , obres polèmiques i de crítica del cristianisme que foren condemnades pel bisbat i prohibides…

Obrera del tèxtil, començà a destacar com a organitzadora sindical el 1917 dins el sindicat del ram fabril i tèxtil i la federació local de Sabadell Collaborà després regularment a Solidaridad Obrera i en 1920-21 fou una activa propagandista en les campanyes de protesta en solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola S’allunyà de la militància activa el 1936 Posicionada a favor de la Federació Anarquista Ibèrica FAI durant la Segona República, el 1936 formà un grup femení propi i anticlerical, La Agrupación Feminista Anticlerical, arran de les discrepàncies amb alguns sectors…

Germà de Pere i de Jaume Pi i Sunyer i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Del partit republicà federal, collaborà a El Nuevo Régimen de Madrid i a El Federal de València Encapçalà l’escissió procatalanista denominada Catalunya Federal, però aviat tornà a la disciplina del partit Presidí el consell federal regional i el 1904 fou elegit diputat provincial per Sabadell i Terrassa El 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana És autor d' El problema catalán 1906

Germà gran de Jaume i de Francesc Pi i Sunyer, i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Estudià a l’escola de nàutica de Barcelona 1861-64 Després de la revolució del 1868 actuà intensament com a propagandista republicà a l’Empordà El 1885 fixà la seva residència a Seta, on creà una casa comercial de vins i després una companyia naviliera, i on fou un dels fundadors de la Cambra de Comerç Com a president del Comitè Republicà Espanyol de Seta participà en la preparació de conspiracions revolucionàries impulsades per Ruiz Zorrilla A partir del 1895 collaborà regularment a La…

Emparentat amb les principals famílies del conservadorisme catòlic i espanyolista de Vilanova –els Ferrer i els Alegre–, era fill d’un exregidor monàrquic i germà del líder local de l’Acción Popular Milità a l’Acción Ciudadana durant la Segona República, incorporant-se a FET-JONS durant la guerra En la postguerra fou secretari local de FET-JONS 1939, jutge municipal 1942, delegat governatiu 1945, procurador en corts 1952-55, diputat provincial 1949-67 i vicepresident de la Diputació 1958-69 Alcalde de Vilanova i la Geltrú del 1946 al 1969, fomentà el “villanovismo” com a opció localista en…

Cada any publica l' Informe Pi i Sunyer sobre Comunidades Autónomas Té en dipòsit l’Arxiu de Carles Pi i Sunyer, a partir del qual es promouen investigacions sobre l’exili català republicà del 1939 El seu director és d’ençà de l’any 2004, el professor Jaume Magre Ferranel, que succeí el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Vilanova i Vila-Abadal

Germà de Pere Milà i Pi Membre del partit fusionista, collaborà més tard amb Manuel Planas i Casals Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert octubre del 1899, arran del conflicte del Tancament de Caixes Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, dimití un mes més tard

Comte de la Coromina Contribuí a l’organització de les incursions de Josep Trinxera al Rosselló 1675 Lluità contra l’ocupació francesa durant les campanyes de Lluís XIV sobre Catalunya auxilià Girona 1684 i conquerí Morellàs 1692 Dos anys després cobrí, com a mestre de camp, la retirada de les tropes del marquès de Villena, derrotades pels francesos al Ter Participà en la defensa de Barcelona durant el setge del mariscal Vendôme 1697 En començar la guerra de Successió 1705 era governador de Tarragona i posà la ciutat al costat de la causa austriacista un any després, com a governador de…

Es tracta d’un exemplar de pi roig Pinus sylvestris , de 25 metres d’alçària i un perímetre a la base del tronc d’uns 5 metres Al segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat Amb el desenvolupament de l’excursionisme científic al Principat a la fi del segle XIX hom el prengué sovint com a centre d’aplecs i cantades, i aviat fou considerat un símbol de la pàtria i cantat per molts poetes, entre els quals Jacint Verdaguer El 1901 el seu propietari, Tomàs Campà, el cedí a la Unió Catalanista d’Excursions Abans del 1915 morí Entorn de l’arbre mort hom hi celebra…

Comentà el Clàssic dels canvis Yijing i el Laozi i donà un nou impuls a l’especulació metafísica S'ocupà dels problemes de l’u i el múltiple, el visible i l’invisible, i les relacions entre signe i idea Són importants les seves aportacions al lèxic filòsofic xinès, com la del mot li pròpiament, la ‘vena del jade’, que significa el principi racional que determina la natura de cada cosa