Resultats de la cerca

A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del segle VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien…

A l’Estat espanyol, foren establerts inicialment només a les capitals de província per un decret del 1834 actualment, però, aquesta vigilància és exercida per altres cossos de seguretat Les seves missions eren la d’evitar robatoris al veïnat que tenien assignat, la d’avisar en cas d’incendi, la d’anar a cercar metges o sacerdots en cas de malaltia greu d’un veí, etc A les poblacions importants el cos de serenos coexistia amb el de vigilants vigilant Antigament cantaven l’hora i el temps que feia d’aquí prové, en castellà, llur nom

L’organisme municipal de la ciutat o vila, cap de la comunitat, regia ensems aquesta, fet que no excloïa l’existència d’organismes administratius d’àmbit local als pobles o parròquies inclosos dins el terme Originàries de l’època repobladora del s XII, adquiriren importància durant la baixa edat mitjana a Castella la Nova i a Aragó Les comunitats aragoneses de Calataiud, Daroca i Terol, des del regnat de Jaume II tingueren representació pròpia a les corts, diferent de la de la ciutat o vila respectiva Amb tot, la corona procurà de dissoldre aquestes organitzacions amb l’atorgament de…

Al s XV era assistit per quatre lloctinents llurs salaris eren pagats per les poblacions Tenia l’obligació d’executar les sentències dels jutges i tribunals superiors de Saragossa, apressar els morosos per al pagament dels imposts, agafar els delinqüents, perseguir lladres, vagabunds i malfactors i vetllar per la pau de la seva jurisdicció El regne fou dividit en sis juntes Saragossa, Osca, Jaca, Sobrarb, Eixea i Tarassona

La recollita suposava per a aquests refugiats la protecció contra els possibles invasors, però també una sèrie d’obligacions militars sovint molt oneroses, com a contribució a la defensa del lloc de recollita També rebé el nom d’establida Barcelona era una de les places de recollita més importants una llista de poblacions que havien de recollir-s’hi, publicada el 1564, n'esmenta més de cent vint

Ferran II de Catalunya-Aragó decretà que fossin organitzades en tot el regne, obligatòriament, per al manteniment de la pau pública, fet que dóna lloc a unes noves demarcacions que comprenien els termes municipals de les poblacions que integraven la junta, la qual esdevingué, així, un òrgan de l’administració reial

Tenia al seu càrrec la vigilància i el contrast dels pesos i les mesures que servien per a la venda del pa, el vi, l’oli i les robes, sancionar els infractors, comprovar en els mercats la bona qualitat dels queviures i productes i llurs preus, i vetllar per les obres fetes pels particulars en llurs cases Per a dur-ho a terme, disposava de dos ajudants, o saigs El càrrec fou creat per Jaume I a València arran del Repartiment després de la conquesta, i delimitat el 1283 L’elecció, anual, tenia lloc per Sant Miquel i, després, la vigília de l’esmentada festa El càrrec tingué un gran relleu, i el…

La ciutat de València era regida per quatre jurats a partir d’un privilegi de Jaume I del 1245 El 1278 Pere el Gran n'augmentà el nombre a sis dos de la mà major, dos de la mà mitjana i dos de la mà menor, però la cort de València del 1283 confirmà el privilegi anterior El 1321 Jaume II tornà a augmentar el nombre a sis dos cavallers o generosos i quatre ciutadans, sistema que perdurà fins a la Nova Planta, llevat dels anys 1520-21, que el govern estigué a les mans de la Germania valenciana, que imposà que dos dels jurats ciutadans fossin un artista i un menestral L’elecció tenia lloc la…

Primitivament les reunions no tenien lloc en edificis propis a Barcelona, per exemple, el consell es reuní al convent dominicà de Santa Caterina des del 1249 fins al 1269, que es traslladà al de Sant Francesc Durant la baixa edat mitjana, però, a les poblacions més importants la creixent complexitat de la funció municipal feu necessària la construcció d’edificis destinats a la reunió dels consells municipals i a l’administració Segons que les poblacions siguin viles o ciutats, aquest edifici és anomenat casa de la vila o casa de la ciutat A l’Estat espanyol, després de la llei d’ajuntaments…