Resultats de la cerca
Es mostren 333 resultats
exili
Història
Política
Allunyament temporal o de durada indefinida, voluntari o forçós, del territori d’un estat o administrat per un govern, especialment per motius polítics.
Aspectes generals Pot ésser imposat explícitament per l’autoritat com a càstig per determinats delictes o crims, o bé a determinades persones o collectius per raó de llurs creences, identitat o actuacions En aquest darrer cas, es tracta d’una mesura política i, per tant, sense termini fixat la possibilitat de tornar al propi país és aleatòria i depèn del canvi en la situació política D’altra banda, hom parla també d’exili quan l’autoritat no dicta explícitament l’allunyament de l’Estat però sotmet, gairebé sempre per motius polítics, una persona o un collectiu a persecució o a un tracte…
Club dels Cordeliers
Història
Un dels clubs polítics de la Revolució Francesa.
Fundat el 1790 a París, era anomenat “Societat dels amics dels drets de l’home i del ciutadà”, i es reunia en un antic convent de franciscans, anomenats popularment cordeliers Els seus membres eren d’origen popular i exigien l’aplicació de la democràcia directa, l’acció revolucionària, la igualtat absoluta, la persecució del clericat refractari, etc El club dirigí els fets republicans del juliol del 1791, però el seu radicalisme, particularment a partir de la fi del 1792, topà amb la política de Robespierre Tement l’excessiva influència del club, el Comitè de Salvació Pública en féu detenir i…
Camp de Concentració d’Horta
Història
Centre de reclusió de presos polítics del franquisme situat a Horta, Barcelona.
Lloc d’internament preventiu amb la finalitat de classificar els detinguts en virtut la seva adhesió al nou règim i decidir-ne el seu destí Estigué operatiu els primers mesos de l’ocupació franquista de Barcelona gener del 1939 — primavera del 1940, i es calcula que en els moments de major ingrés de presoners, la població penal podria haver estat de 15000 persones El seu emplaçament es correspon actualment amb l’edifici de Llevant del Campus Mundet, a la Vall d’Hebron
Grigore Alexandrescu
Història
Literatura
Poeta romanès que participà en la revolució del 1848 i ocupà alts càrrecs polítics.
S'inicià sota la influència del Romanticisme francès i evolucionà després cap a formes més clàssiques La seva obra, composta de faules, sàtires i poemes de tema històric, de caràcter liricopatriòtic, fou aplegada el 1863 sota el títol Meditatii, elegi, epistole, satire şi fabule
Narciso de Heredia y Begines de los Ríos
Història
Política
Diplomàtic i polític.
Comte d’Ofalia i marquès d’Heredia Ocupà càrrecs polítics durant el regnat de Ferran VII, però, caiguts els seus protectors, fou desterrat a Almeria el 1819 i el 1824 Posteriorment fou ambaixador a Londres i París El 1832 fou nomenat ministre de foment A la fi del 1837 encapçalà un govern moderat que caigué l’any següent sense haver resolt cap dels problemes polítics guerra carlina i econòmics que hi havia plantejats
Lliga dels Drets de l’Home
Història
Associació francesa fundada el 1898 pel senador republicà Ludovic Tavieux que té per missió defensar els principis de llibertat, igualtat i justícia contemplats en les declaracions dels drets de l’home i del ciutadà del 1789 i el 1793 i en la declaració universal del 1948.
Creada al moment de la màxima tensió de l' afer Dreyfus , la Lliga aplegà els partidaris de la innocència d’aquest, sense distinció de procedència política, bé que els radicals i els socialistes, aquests encapçalats per Jaurès, hi tingueren el paper més destacat La Lliga fou molt activa al llarg de la III República, i inspirà la política de laïcisme Independent dels partits polítics, representa un paper destacat en el debat dels grans problemes polítics francesos
Carles de Fortuny i de Miralles
Història
Literatura catalana
Novel·lista i assagista.
D’origen noble —era baró d’Esponellà—, estigué vinculat políticament a la Lliga Regionalista El seu ideari queda reflectit en el recull d’articles Pro patria Estudis polítics i sociològics 1907 Collaborà a La Veu de Catalunya i Joventut Al servei del regeneracionisme, i en coherència amb l’opció política que havia pres, la seva literatura reflecteix algunes de les concepcions més típiques del modernisme, i s’orienta cap al realisme amb l’objectiu de definir les classes barcelonines acomodades En aquest sentit, publicà les novelles Redempció 1905, on proposa la salvació per la ciència i la…
,
Enric Pubill i Arnó
Història
Activista antifranquista.
Fill d’un impressor anarcosindicalista mort al camp d’Argelers, milità a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya des dels disset anys i participà en activitats antifranquistes El 1949 fou detingut i empresonat a la Presó Model de Barcelona, i el 1954 passà al penal de Burgos, d’on no sortí fins el 1959 Posteriorment es reincorporà al Partit Socialista Unificat de Catalunya i es dedicà a tasques de solidaritat i, posteriorment, de propaganda clandestina Poc abans de la fi del franquisme 1975, fou un dels impulsors de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, de la qual fou elegit…
golilla
Història
Membre del grup polític de l’època de Carles III d’Espanya encapçalat pel comte de Floridablanca i oposat al partit aragonès del comte d’Aranda.
Eren fonamentalment polítics i funcionaris procedents de la baixa noblesa illustrada i reformista
Francesc de França
Història
Duc d’Alençon.
Cinquè fill d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Intervingué en els afers polítics dels darrers anys del regnat del seu germà Carles IX actuant com a capdavanter del grup dit dels descontents o dels polítics , i fou fet presoner Amb l’adveniment del regnat del seu germà Enric III 1574 esdevingué lloctinent general dels exèrcits francesos i combaté contra els hugonots Dos anys després clogué la pau de Monsieur , per la qual obtingué el títol de duc d’Anjou i féu moltes concessions als protestants Intervingué també en les guerres de França al costat dels…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina