Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Rodrigo Ponce de León
Història
Militar
Militar andalús.
Tercer comte d’Arcos, primer marquès i duc de Cadis Capità general de la guerra de Granada, que inicià amb la conquesta d’Alhama 1482 i en la qual tingué un paper principal Conseller i privat dels Reis Catòlics, fou un dels darrers grans feudals andalusos i continuà la lluita tradicional de la seva casa amb els Guzmán Malgrat ésser el fill més petit i illegítim, heretà tots els títols i propietats del seu pare
Juan Ponce de León
Història
Conqueridor castellà.
Participà en la conquesta de Granada 1481-92, anà a Amèrica amb Cristòfor Colom el 1493, i el 1502 participà en la conquesta de la Hispaniola com a lloctinent de Nicolás de Ovando Conqueridor i governador 1510-12 de Boriquen Puerto Rico, combaté la resistència dels indis al sistema d' encomiendas
Joaquín Ponce de León-Cabrera y de Láncaster
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Setè duc d’Arcos, de Maqueda, de Terranova, de Ciudad Real, d’Aveiro i de Torres Novas, marquès d’Elx i de Zahara, comte de Bailèn i baró de Patraix i de Planes Net del quart duc d’Arcos i de la vuitena duquessa de Maqueda Filipista, fou nomenat lloctinent de València per Felip V en el moment que el País Valencià s’havia adherit a la causa austriacista, motiu pel qual el seu càrrec fou nominal i es limità a dirigir l’exèrcit filipista del front valencià fins que fou rellevat en el càrrec 1706
Lluís de Borja-Centelles i Ponce de León
Història
Governador d’Anvers.
Fill del duc de Gancia Francesc de Borja-Centelles i Dòria Per matrimoni esdevingué príncep de Squillace 1701 Austriacista, li foren segrestats els béns a la península Ibèrica
Rodrigo Ponce de León-Cabrera y Colonna de Toledo
Història
Política
Polític castellà.
Quart duc d’Arcos, marquès de Zahara, comte de Bailèn i de Casares i cavaller del Toisó d’Or Fou lloctinent de València del 1642 al 1645 hi organitzà un cos armat de deu mil homes per a fer cara a les possibles repercussions al País Valencià de la guerra dels Segadors, tropes que reuní amb la condició que no lluitarien fora de les terres valencianes En 1646-48 fou virrei de Nàpols, on hagué de fer cara a l’alçament de Masaniello Estigué casat amb una filla del duc de Sogorb i Cardona
Fadrique Álvarez de Toledo-Osorio y Ponce de León
Història
Setè marquès de Vilafranca do Bierzo, duc de Ferrandina i príncep de Montalbano com a successor del seu oncle, el sisè marquès, García Álvarez de Toledo-Osorio y de Mendoza.
El 1619 fou nomenat general de l’armada de l’Oceà Participà en la lluita naval contra Holanda i desplegà una intensa activitat en aigües americanes, on s’apoderà de San Salvador 1625, i obtingué resultats favorables lluitant contra els pirates anglesos i francesos, en ocupar l’illa de San Cristóbal 1630 Aquesta actuació el feu mereixedor del favor de Felip III i de Felip IV, així com també l’enemistà amb el comte duc d’Olivares Arran de les intrigues d’aquest últim, fou processat i, més tard, desterrat
marquesat d’Elx
Història
Títol concedit el 1520 a Bernardino de Cárdenas y Pacheco, després segon duc de Maqueda.
El seu net Bernardino de Cárdenas y de Portugal en fou el tercer marquès Passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancaster, ducs d’Aveiro, als Ponce de León, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Casanova
Antón de Alaminos
Història
Navegant castellà.
Acompanyà Colom en el seu segon viatge i, juntament amb Ponce de León, descobrí la Florida 1512 També tingué una intervenció destacada en expedicions que arribaren al Yucatán, exploraren el litoral oriental de Mèxic i el Canal de Bahama Hom li atribueix la confecció del primer mapa de l’Amèrica septentrional i la descoberta del corrent del Golf
baronia de Patraix
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la vila de Patraix que fou concedida vers el 1240 al notari reial Guillem Escrivà.
El seu rebesnet Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu En morir 1463 la neta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l’altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina L’indivís de Jaume recaigué en el seu besnet Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el 1492 al germà…
baronia de Planes
Història
Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim i de la qual formen part els llocs d’Almudaina, Benialfaquí, Benicapsell, Catamarruc, Llombo i Margarida.
Pertangué als Fenollar, que el 1593 la cediren al rei La corona la vengué el 1594 a Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda Dels Cárdenas passà als Lancaster, ducs de d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos, que el 1769 la vengueren al general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles, baró de Patraix, a qui, el mateix any, fou reconeguda com a títol del regne Passà als Savador i als Gómez de Barreda, comtes d’Obedos