Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
burgesia
© Corel Professional Photos
Història
Sociologia
Estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.
Concepte associat al sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat que sorgí a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, fins a la formulació de la teoria marxista, hom entenia per burgesia el conjunt de ciutadans de la classe mitjana urbana mercantil o industrial d’una societat burgès Encara que Hegel havia ja emprat el terme de societat burgesa o civil bürgerliche Gesellschaft per a designar un nivell de la vida social on es troben els interessos particulars i privats dels individus, distint del nivell públic o estat,…
marquesat del Vasto
Història
Títol concedit, el 1496, a Íñigo de Ávalos, sobre la terra del Vasto d’Ammone (el primer marquesat del regne de Nàpols).
La grandesa d’Espanya li fou confirmada el 1762 al dotzè titular Diego de Ávalos Cal destacar entre llurs posseïdors Alfonso d'Ávalos Passà als Sanchiz, marquesos de Valderas
il·lustríssim | il·lustríssima
Història
Sociologia
Tractament donat a partir del s XVII generalment a aquelles persones que abans tenien el d’il·lustre.
Avui dia és donat, entre d’altres, als fills no primogènits dels grans d’Espanya, als títols del regne i llurs primogènits, als bisbes, coronels, membres de corporacions nobiliàries i acadèmics i posseïdors de certs càrrecs i condecoracions
comtat de Boulogne
Història
Territori feudal francès, el primer comte del qual sembla que fou Adolf (mort el 933), fill del comte Balduí II de Flandes.
El comtat passà, successivament, als Flandes 1160, als comtes de Dammartin ~ 1180 i als Clermont 1262 Posteriorment en foren posseïdors els comtes d’Alvèrnia, i el 1361 passà als d’Artois, i després als La Tour del 1435 al 1477 fou dels borgonyons, fins que se n'apoderà Lluís XI El 1544 l’ocupà Enric VIII d’Anglaterra, i el 1550 fou incorporat a França
ducat de Lennox
Història
Títol escocès ja posseït, com a comtat de Lennox, per Alwyn Lennox (mort vers el 1180) i concedit, com a ducat de Lennox, el 1581 al comte de Lennox Enné Stuart (mort el 1583).
Destacats posseïdors del comtat foren John Stuart of Darnley mort el 1495 i Jaume VI d’Escòcia futur Jaume I d’Anglaterra, que el 1572 el cedí al seu oncle Charles Stuart mort el 1576, cosí germà del primer duc de Lennox El ducat passà, a la mort 1672 de Charles Stuart, al rei Carles II, que el donà al seu fill illegítim Charles Lennox mort el 1723, en els descendents del qual continua
Anne de Noailles
Història
Militar
Militar i polític.
Comte d’Ayen El 1642 fou nomenat governador militar de Perpinyà i el 1646 fou enviat a Barcelona a posar pau entre Pèire de Marca i Jde Margarit i el lloctinent de Lluís XIV a Catalunya, comte d’Harcourt El 1650 li fou atorgat el vescomtat de Canet Rosselló, que havia estat confiscat als seus legítims posseïdors Reprimí amb una gran crueltat l’alçament antifrancès de Puigcerdà 1652 Posteriorment fou governador del Rosselló, càrrec que passà al seu fill, Anne-Jules de Noailles El 1663 el seu comtat d’Ayen li fou elevat a ducat-paria amb el nom de ducat de Noailles
baró
Història
Persona que posseeix el títol de baró.
El títol de baró, amb la categoria de par, fou establert a França i a Anglaterra a partir del s XIV al s XVI l’emperador Carles V l’introduí als seus regnes, i tot seguit esdevingué utilitzat a la majoria de països europeus Als Països Catalans, però, ja des del s XIV foren concedits títols de baró a certs nobles posseïdors de terres senyorials d’alguna extensió, els quals ocupaven el darrer lloc dins la noblesa titulada catalana tanmateix, no fou fins l’any 1798 que aquest títol fou equiparat als altres del regne El títol de baró fou atorgat més fàcilment després de l’abolició de…
dret de bagatge
Història
Dret
Càrrega personal que grava tan sols aquells ciutadans que són posseïdors de mitjans de transport.
Ja a Roma, els paisans eren obligats a la prestació de vehicles de transport o de cavalleries quan l’exèrcit es traslladava o feia una expedició militar Teodosi el Gran i Valentinià II generalitzaren aquesta prestació, sense excloure'n els eclesiàstics ni els membres de la família imperial Una altra constitució del mateix Teodosi, amb Arcadi i Honori, féu extensiu el dret de bagatge o angaria al transport de les annones per als exèrcits A l’edat mitjana persistí arreu la prestació de bagatge A Catalunya, fou en forma de tragines tragina per a les hosts, i fou exigida també a utilitat pròpia…
duc
Història
Persona que té al seu càrrec el govern d’un ducat.
A l’edat mitjana es tornaren a confondre la jerarquia militar i la civil amb la judicial, administrativa i financera, i el títol de duc comportà l’exercici del poder polític autònom però poc o molt subordinat a un sobirà A França, des del final dels merovingis, els ducs constituïren els personatges més elevats de la jerarquia després del rei, i des d’abans del s XII foren posseïdors d’un feu de títol Els carolingis de França i d’Alemanya nomenaren també ducs amovibles, però a mesura que el poder reial es debilitava aquests anaren prenent més llibertat i autonomia i s’anaren fent…
comte
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per damunt del de vescomte i per sota del de marquès.
A la baixa edat mitjana i a l’edat moderna el poder creixent de la monarquia debilità el dels primitius comtes i el dels altres senyors feudals Els sobirans, però, crearen nous comtes, la funció dels quals amb el temps esdevingué purament honorífica Als Països Catalans, amb la desaparició de la major part de les dinasties comtals sobiranes sorgides del desmembrament de l’imperi Carolingi —les darreres foren les d’Urgell 1314, Empúries 1325 i Pallars Sobirà 1503— comte 3, el títol de comte fou detingut per membres de la família reial o per alguns grans magnats molt lligats al rei, com els…