Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
bandejat
Història
A l’edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o a constituir-se presoner.
Fetes les crides, si no es presentava, era publicat un nou ban en el qual hom feia públic que aquella persona tenia la consideració de bandejat, que podia ésser pres per qualsevol dels vassalls de la jurisdicció i dut a la cort i, a més, perseguit per via fora i sometent via fora
bandera
Història
Organització fonamental de l’exèrcit manxú establerta pel fundador de l’imperi, Nurhachi.
Les banderes manxús eren formades per companyies, i agrupaven no solament els soldats, sinó també, d’acord amb la tradició xinesa, llurs famílies Després de dominar la Xina, els manxús crearen també les banderes xineses hanjun , que foren un mitjà de contacte entre el dominador i el poble xinès La bandera manxú presentava una estratificació social hi havia una bandera exterior i una bandera interior, formada per elements estretament vinculats a l’aristocràcia
aprenent
Història
Jove que treballava per aprendre un ofici sota les ordres i instruccions d’un mestre amb el qual convivia, de nit i de dia, durant un temps que variava segons l’edat i la capacitat de l’aspirant.
El patró, a més d’ensinistrar el deixeble en la pràctica de la professió, tenia cura de proveir-lo de menjar i de beure, de vestir-lo i de calçar-lo, tant en salut com en malaltia, i en alguns casos el remunerava, a més, amb un petit salari Inscrit al gremi corresponent, un cop complert el contracte d’aprenentatge, l’aprenent no cotitzava ni tenia dret de vot no podia canviar d’amo més de tres vegades Es presentava, acompanyat pel mestre, a l’examen dels prohoms del gremi i, una vegada superada la prova, era inscrit a la categoria de fadrí o oficial
casc

Casc de guerrer
© Corel
Història
Militar
Peça de l’armadura antiga o medieval que cobria i resguardava el cap.
El casc de cuir precedí el de metall i coexistiren tots dos llargament A l’antic Egipte era utilitzat el casc de bronze de forma cònica o esfèrica, o el de joncs entreteixits, destinat als soldats A Caldea i a Assíria hom en troba també de ferro, moltes vegades de forma punxeguda Els pobles mediterranis crearen un casc més resistent, de dos tipus el beoci , de visera llarga i recta, i el frigi , amb un frontal en comptes de visera El romà fou generalment molt simple, hemisfèric El dels oficials era de tipus frigi, amb cresta i cimera reduïdes, mentre la gàlea o casc de gladiador …
clamosa
Història
Acusació que el fiscal de la inquisició presentava contra els sospitosos en la fe catòlica, amb demanda d’empresonament, acompanyada per les denúncies i les proves testificatives que la justificaven.
universitat
Història
En els llocs que no tenien un privilegi o un règim orgànic constituït per a llur govern, des del s. XIII, conjunt dels caps de casa reunits quan calia prendre alguna determinació d’importància.
Podien decidir, entre d’altres, sobre el repartiment d’una talla, l’elecció de síndics per a resoldre una qüestió concreta en nom de la comunitat, la representació d’aquesta en un plet, la transacció, el conveni o atorgament d’una escriptura pública, el nomenament d’obrers de la parròquia, etc Les atribucions dels síndics finien una volta resolta o acabada la qüestió per a la resolució de la qual havien estat elegits No representaven el lloc, sinó les persones Les assemblees de la universitat només es podien celebrar amb llicència del batlle del lloc especial per a cada cas es…
senat
Història
A l’antiga Roma, suprem consell de l’estat constituït, almenys a l’origen, per ancians o caps de les diverses gens i, posteriorment, pels patricis i magistrats.
El nom li fou atribuït per analogia amb altres consells d’ancians del món antic, sobretot de Grècia i Esparta gerúsia Institució fonamental de l’estat, fou responsable durant llarg temps de la política exterior i interior El nombre de senadors oscillà entre els 300 la institució per Ròmul en nombre de 100 pertany a la llegenda i el miler en època dels triumvirs A partir del s IV aC els senadors eren elegits pels censors censor després, automàticament, ho esdevenien els exmagistrats Amb Tiberi foren escollits per cooptació pels mateixos senadors i, finalment, foren designats pel sobirà Es…
l’Encobert
Història
Nom donat a un popular personatge de les Germanies del País Valencià, dit també el Rei Encobert o l’Home de la Bèrnia, i posteriorment aplicat també a seguidors seus.
Es deia Antonio Navarro i era probablement de procedència castellana i pobre Es feu espectacularment famós per un discurs politicoteològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21 de març de 1522, que responia a la necessitat soteriològica de les abatudes Germanies valencianes, reduïdes ja aleshores, rendida València i mort Vicent Peris, a Xàtiva i Alzira Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i net, per tant, dels Reis Catòlics Sandoval i Santa Cruz li atribueixen l’anacronisme d’autoconsiderar-se el mateix príncep Joan, víctima de les intrigues de Felip el…
veler | velera
Història
Teixidor de vels de seda.
El seu camp de treball era molt ampli —per exemple, a Manresa, més de 30 especialistes de teixits—, però centrat en els vels i mocadors de seda, tafetans i burates també utilitzaven el cotó i el fil mesclat El gremi de velers més important dels Països Catalans fou el de Barcelona Organitzat corporativament, amb privilegi reial en 1533-37, obtingué noves ordinacions del lloctinent el 1564, i del rei el 1599 Als segles XVI i XVII la seva projecció econòmica i social fou secundària A partir del 1680 participà en la conquesta del mercat peninsular L’activitat gremial es revifà en 1733-36 amb la…
Reforma agrària
Història
Conjunt de mesures polítiques i econòmiques destinades a estimular el desenvolupament agrari, generalment per mitjà de canvis, en el repartiment de la propietat de la terra.
Des del segle XVIII, alguns estats europeus tractaren de revitalitzar la producció agrària sense tocar l’estructura d’unes societats basades en la supervivència del règim senyorial Aquest fou el cas del reformisme illustrat espanyol, obsessionat per la recerca de la “llei agrària” que havia de solucionar-ho tot El liberalisme burgès proposava, en canvi, de deixar lliure joc a les forces econòmiques, però això només podia bastar allà on una obra política de signe revolucionari hagués liquidat prèviament l’estructura de la propietat característica de l’Antic Règim, tal com s’esdevingué a França…