Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Jekaterina Romanovna Daškova
Història
Literatura
Princesa i escriptora russa.
Participà activament en la presa del poder per part de Caterina II Collaborà en la revista Nevinnoje upražnenije ‘Exercici innocent’ Fou directora de l’acadèmia de ciències i presidenta de l’acadèmia russa Caigué en desgràcia per desacords amb l’emperadriu Escriví en francès les Memoirs of the Princess Dashkow Written by Herself 1840, que foren publicades en anglès
Emily Greene Balch
Educació
Història
Política
Educadora i líder feminista nord-americana.
Obtingué la càtedra d’economia política i ciències socials del Wellesley College Fou redactora de The Nation , delegada al Primer Congrés Femení de la Haia i secretària de la Lliga Femenina Internacional pro Pau i Llibertat, a Ginebra 1919-22, de la qual fou presidenta honorària internacional el 1936 El 1946 obtingué el premi Nobel de la pau juntament amb John R Mott Escriví Our Slavic Fellow Citizens 1910 i Approaches to the Great Settlement 1918
Alva Myrdal
Història
Sociologia
Sociòloga i diplomàtica sueca.
Presidenta de la federació sueca de dones professionals 1935-38 i 1940-42, inicià la seva activitat pública en diferents comitès governamentals orientats a l’àmbit social en 1935-50 Directora 1951-56 del departament de ciències socials de la UNESCO i ambaixadora del seu país a l’Índia 1956-61, fou elegida senadora el 1962, i nomenada ministra i delegada a Ginebra sobre qüestions de desarmament 1966-73 Durant els anys seixanta formà part de diferents comitès internacionals de l’ONU Defensora activa del desarmament i dels drets humans, el 1982 compartí el premi Nobel de la pau amb…
Clara Zetkin
Clara Zetkin
© Fototeca.cat
Història
Política
Revolucionària comunista alemanya d’origen polonès.
El seu nom de soltera era Clara Eisner Estudià a Leipzig, on establí contactes amb l’SPD, en el qual ingressà el 1881 Començà a collaborar en el diari socialista Der Sozialdemokrat Fou una destacada feminista presidenta de l’organització socialista de les dones alemanyes i responsable del secretariat femení de la Internacional El 1892 fundà el diari Gleichheit ‘Igualtat’ El 1914 fou l’única responsable de l’SPD que se solidaritzà amb la crida internacionalista de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg Empresonada per la seva oposició a la guerra, fou una de les impulsores de l’…
Helena de Borbó i Grècia
Història
Infanta d’Espanya.
Primera filla de Joan Carles I i Sofia de Grècia Estudià magisteri a Madrid, seguí un curs d’especialització pedagògica a la Universitat d’Exeter 1988 i es llicencià en ciències de l’educació a la Universitat de Comilles 1992 Ha demostrat gran interès pels esports, especialment per l’hípica, i és presidenta d’honor del Comitè Paralímpic Espanyol Casada el 1995 a Sevilla amb l’economista Jaime de Marichalar y Sáez de Quesada, té dos fills Felip Joan Froilà de Tots els Sants, Gran d’Espanya, i Victòria Frederica, Gran d’Espanya El 2007, la Casa Reial anuncià la separació del matrimoni, i el…
Pere Caner i Estrany
Història
Erudit.
L’any 1950 es diplomà com a mestre, data a partir de la qual exercí la professió a l’escola de Calonge fins el 1954, any que, per la seva ideologia catalanista i democràtica, fou represaliat i li fou impedit de continuar en l’ensenyament i hagué de treballar d’oficinista Més tard, fou empresonat per delictes d’opinió 1960 Com a estudiós, inventarià el patrimoni natural i històric de Calonge i de la rodalia El 1947 participà en l’obertura del Museu Folklòric de les Gavarres, i l’any 1957 fou designat delegat a Calonge per la Direcció General d’Excavacions Arqueològiques El 1980 fundà,…
Roser Ros i Vilanova
Història
Pedagoga i narradora.
Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1996 amb la tesi Les Rondalles d’animals el cas del cicle de la guineu i el llop Premi Flos i Calcat de Pedagogia de l’IEC 1997 Participant i impulsora de nombroses iniciatives literàries en el camp infantil, ha versionat contes de la tradició oral publicats en colleccions dirigides per ella en diverses editorials, i ha publicat articles sobre narració infantil en revistes especialitzades És presidenta fundadora de Tantàgora Serveis Culturals des del 1991, organització dedicada a la difusió i la…
Shrimati Indira Gandhi
Història
Estadista índia.
Estudià a Suïssa i a Oxford, fins el 1942 Consellera política del seu pare, el pandit Nehru, arribà a la presidència del Partit del Congrés 1959 i fou ministra d’informació en el gabinet de Shastri, que succeí com a cap de govern el 1966 Consolidà la seva posició en les eleccions generals de l’any 1967 i en les del 1971 El 1975, però, fou declarada culpable de corrupció electoral per un tribunal Com a resposta, decretà l’estat d’emergència, posà fora de la llei les activitats polítiques, empresonà centenars d’opositors al seu règim i incorporà el seu fill Sanjay a les tasques de reconstrucció…
vegueria
Història
Cadascuna de les agrupacions supracomarcals en què ha estat distribuït el territori de Catalunya a partir dels anys trenta del segle XX.
Pren el nom del càrrec i la jurisdicció medievals del veguer Durant la Segona República, el projecte del 1933 de divisió territorial de Catalunya establia nou agrupacions, que en la Divisió Territorial de Catalunya 1936 foren anomenades regions Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya 1979, no fou fins a l’ Estatut d’Autonomia del 2006 , que hom tornà a plantejar formalment les vegueries com a àmbit específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica pròpia i com a organització territorial de gestió dels serveis adoptada per la…
l’Onze de Setembre

Celebració de la Diada en el monument a Rafael Casanova, obra de Rossend Nobas emplaçada a la ronda de Sant Pere de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la rendició de Barcelona, esdevinguda l’11 de setembre de 1714, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l’exèrcit de Felip V de Castella, a la fi de la guerra de Successió.
El setge El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames , duc de Berwick, pel juliol del 1713 Aquest començà una sèrie d’atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més precàriament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova , ferit en el darrer assalt borbònic La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel , “la fi…