Resultats de la cerca

En fou el primer president el doctor Letamendi, i l’objectiu bàsic d’aquesta institució era estendre la producció catalana a la resta d’Espanya Entre els principals actes que organitzà cal ressaltar les conferències sobre arts i oficis 1880-81 i la manifestació proteccionista del 1881 Hi collaboraren JRoca i Roca, PEstasen i Cortada, TBaró, JFiter i Inglès, ABlanch, Jd’Argullol i Serra, MAngelón, VAlmirall i Llozer i JMaluquer i Viladot El 1889 es fusionà amb l’Institut del Foment del Treball Nacional i formà el Foment del Treball Nacional

El seu òrgan era “El Protector del Pueblo” Fundà entitats del mateix signe a Madrid, Saragossa, València, Castelló de la Plana i Santander, per tal de formar una àmplia lliga proteccionista dins l’Estat espanyol El 1876 una part dels seus membres s’escindí i creà el Foment de la Producció Espanyola El 1879 es fusionà amb l’Institut Industrial de Catalunya i constituí l’Institut del Foment del Treball Nacional

Foren la base de l’organització de l’agricultura soviètica des del 1928 Els mitjans de producció i la producció mateixa eren collectius, i la retribució depenia sobretot dels guanys de la collectivitat La direcció del kolkhoz era a les mans de la collectivitat i dels seus òrgans representatius En dissoldre's l’URSS 1991, el 1993 hom procedí a la reprivatització de les terres i els recursos que gestionaven

És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…

Suprimida el 1982, funcionava com una unitat que agrupava diversos vilatges i que tenia per objectius aconseguir el ple rendiment de la població activa, establir una estructura social que trascendís el marc familiar i crear una base primària de poder polític Detenia els mitjans de producció i de transport, planificava i distribuïa els béns i assumia els serveis assistencials

Les exposicions poden ésser regionals, nacionals o internacionals, especialitzades o generals La decadència de les fires fira europees tradicionals deguda al desenvolupament del comerç internacional, especialment des del s XVIII, menà a l’organització d’exposicions internacionals Aquestes foren creades amb la finalitat de mostrar el progrés en la producció industrial i amb un interès comercial basat en la publicitat dels productes exposats Això no obstant, no foren gens rendibles, per la necessitat de construir noves installacions i per les despeses inherents a aquesta mena de certàmens…

Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…

Durant el Baix Imperi Romà fou usat també com a urna funerària A Grècia cal distingir l’àmfora corrent, i la fina, pintada, especialment les àmfores panatenaiques que hom oferia als vencedors de les panatenees, plenes d’oli dels oliverars sagrats Les àmfores romanes per al vi vinagriae i per a l’oli oleariae foren fusiformes durant la república i més arrodonides en temps de l’Imperi Les fenícies i les cartagineses tenen tipus peculiars en forma de gla, o de cos troncocònic o fusiforme amb coll d’embut Aquestes formes són les que adoptaren els ibers, amb variants…

Els kulaks, que àdhuc durant els primers anys del poder soviètic posseïen una part considerable dels mitjans de producció agrícola i de les empreses industrials i comercials del camp, sorgiren ja en l’època feudal amb la producció mercantil i foren els primers grans propietaris del camp El 1929 Stalin ordenà llur extirpació com a classe en tota l’URSS llurs propietats passaren aleshores als kolkhozos i sovkhozos La poítica d'expropiació forçosa tingué com a conseqüència la mort d'entre 4 i 7 milions de persones, la majoria a Ucraïna, a través de mesures que provocà grans fams…