Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
lliga d’Esmalcalda
Història
Coalició de ciutats i prínceps protestants d’Alemanya (1531), comandats per l’elector Joan de Saxònia i el landgravi Felip de Hessen, per defensar llurs idees polítiques i religioses.
Sorgí com a resposta als acords de la dieta d'Augsburg 1530 El fet que Carles V hagués de lluitar en diferents fronts diferí la solució del problema protestant, com és palès en la pau de Nuremberg 1532, per la qual l’emperador ajornava el compliment dels acords de la dieta Però després del tractat de Crépy i de la treva amb els turcs, Carles V s’enfrontà als protestants guerra d’Esmalcalda , 1546 i els derrotà a Mühlberg 1547 Aquesta victòria comportà imposicions per als vençuts, però en l’aspecte religiós i polític no fou avantatjosa per a la causa imperial
polític
Història
Nom donat a cadascun dels membres del ‘‘partit dels polítics’’ o ‘‘grup dels malcontents’’, organitzat a França després de la Nit de Sant Bartomeu (guerres de Religió), entre el 1573 i el 1574.
Aquest grup era integrat per aquells catòlics i protestants que, per sobre del problema confessional, es preocupaven del polític Hagueren de combatre contra la Lliga Catòlica i alhora contra els hugonots intransigents Una de llurs victòries fou la pau de Beaulieu 1576, per la qual Enric III reconeixia la llibertat de culte als protestants Integrat només per catòlics, en pujar al tron Enric IV, el grup es desintegrà
Jaume I d’Anglaterra
Història
Rei d’Escòcia (Jaume VI: 1567-1625) i d’Anglaterra (1603-25), fill de Maria I i d’Enric Stuart.
Feble de caràcter i de salut, deixà el govern a les mans de diferents privats Moray, Marton, Lennox, que no impediren les lluites entre les diverses faccions de la noblesa El 1582 fou raptat pel partit protestant, però fou alliberat l’any següent El 1585, amb l’ajut d’ Elisabet I d’Anglaterra , tingué un èxit relatiu en la lluita contra el faccionalisme i les prerrogatives dels barons escocesos Vacillant en la polèmica entre catòlics i protestants i temorós de perdre l’ajut d’Elisabet i l’oportunitat de regnar a Anglaterra en morir aquesta, no feu res per a salvar la vida de la…
Enric III de França
Història
Rei de França (1574-89).
Fill d’Enric II, fou elegit rei de Polònia 1573, però en morir el seu germà Carles IX tornà a França 1574 i el succeí A causa de la seva indecisió, no aconseguí de superar les diferències entre el partit protestant d’Enric III de Navarra i el catòlic d’Enric de Guisa Vençuts els protestants el 1575 a Dormans, pel tractat de Beaulieu 1576 el rei els concedí llibertat de culte els catòlics, però, organitzaren la Lliga, i Enric fou obligat pels estats generals, reunits a Blois, a reprendre la lluita, contra els protestants La mort del seu germà, el duc d’Alençon,…
unió d’Arràs
Història
Lliga constituïda el 1579 per les regions catòliques de llengua francesa del sud dels Països Baixos (Artois, Hainaut i part de Brabant) i per les ciutats valones de Lilla, Douai, etc.
Aquesta unió trencava l’entesa establerta el 1577 amb els estats protestants del nord pacificació de Gant i proclamava la fidelitat envers Felip II
Enric IV de França
Història
Rei de França (1589-1610) i de Navarra (Enric III) (1562-1610), comte d’Armanyac, duc de Vendôme i d’Albret i príncep de Bearn, fill de Joana III de Navarra i d’Antoni I de Navarra, duc de Vendôme.
Es casà 1572 amb Margarida, germana de Carles IX de França el 1599 obtingué l’anullació d’aquest matrimoni i es casà amb Maria de Mèdici Es pogué escapar de la matança de Sant Bartomeu 1572 i es feu catòlic, però més tard tornà a dirigir els hugonots El 1584, en morir el duc d’Alençon, germà d’Enric III, esdevingué hereu de la corona, però la Lliga catòlica i Felip II de Castella s’oposaren a la seva candidatura S’alià amb els protestants alemanys i amb Elisabet I d’Anglaterra i assetjà París, però la intervenció espanyola no li permeté d’ocupar París ni Rouen Els estats…
August I de Saxònia
Història
Elector de Saxònia (1553-86).
Bé que era protestant, amb la seva actitud conciliadora contribuí poderosament a l’acord de la pau d’Augsburg 1555 Contribuí també a establir la fórmula de concòrdia entre els protestants el 1580
Radama I de Madagascar
Història
Rei de Madagascar (1810-21).
Fill d’Andrianampoinimerina, fundador de la dinastia merina, lluità per la unificació política de l’illa amb ajut britànic Ocupà Imerina i la costa oriental i, aconsellat per missioners protestants europeus, modernitzà el país
Jindřich Matiaš Thurnu
Història
Militar
Militar txec.
Comte de Thurnu Intervingué en la defenestració de Praga 1618 i fou un dels dirigents de la insurrecció dels protestants bohemis contra l’autoritat imperial Derrotat en la batalla de la Muntanya Blanca 1620, hagué d’exiliar-se
treva de Niça
Història
Conveni signat el 18 de juny de 1538 per l’emperador Carles V i per Francesc I de França, que acabà la tercera guerra entre ells i reconegué els territoris que ocupaven.
L’acord, impulsat pel papa Pau III, era per deu anys i preveia una lliga contra els turcs, l’aliança contra els protestants i la collaboració en un concili general Ambdós monarques es reuniren a Aigüesmortes pel juliol següent
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina