Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ciències humanes
Filosofia
Història
Psicologia
Expressió nascuda i utilitzada principalment dins l’àmbit cultural francès que designa aquelles disciplines l’objecte de les quals és l’estudi de l’home.
Anomenades també ciències de l’home , inclouen no solament les ciències socials , sino també altres disciplines més clàssiques com la filosofia o la història —les humanitats—, així com la psicologia individual, que manca d’una dimensió social
Manuel Polo y Peyrolón
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Estudià filosofia i dret a València i Madrid i fou catedràtic de psicologia, lògica i filosofia a l’institut de València 1879-1918 Afiliat al partit carlí 1889, en fou un dels caps més destacats a València, el representà sovint com a diputat a corts i fou senador Integrista, escriví una gran quantitat d’articles i les narracions El guerrillero, Bocetos de brocha gorda 1866, Los mayos 1879, Sacramento y concubinato 1884, Quien mal anda cómo acaba 1890, 1905, Murmuraciones de vecindad 1893, Parroco 1905, etc, de caràcter moralitzant, i els volums España y la masonería i La madre de…
Alcides de Arguedas
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor bolivià.
Visqué, alternativament, a Europa i al seu país fundà a La Paz el diari “Los Debates” 1915 Com a diplomàtic i polític fou ambaixador a París, a Londres i a Madrid, cap del partit liberal i ministre 1940 La seva gran obra és Pueblo enfermo contribución a la psicología de los pueblos hispano-americanos 1909-10, requisitòria apassionada i pessimista sobre la realitat ètnica del continent Com a historiador escriví una Historia de Bolivia la fundación de la República 1920-29 És autor de les novelles Wata-Wara 1904, reelaborada a Raza de Bronce 1919, Vida criolla 1905, etc, en les quals tracta, amb…
la Il·lustració
Història
Moviment intel·lectual europeu, centrat en el període comprès entre la segona revolució anglesa del 1688 i la revolució francesa del 1789, caracteritzat pel racionalisme utilitarista propi de la classe burgesa en la seva etapa ascendent de lluita per la consecució de l’hegemonia estructural del mode de producció capitalista i per la presa del poder polític, i de conformació de la seva ideologia com a dominant.
Continuació crítica superadora del barroc de Descartes a Galileu o Newton, el moviment, originat a la Gran Bretanya, s’estengué bàsicament a França —on tenia arrels pròpies, i s’esbatanà en la seva forma més plena, l' enciclopedisme — i després a tot Europa, afavorit per la cada vegada major independència econòmica dels intellectuals i mitjançant societats cientificoliteràries des de clubs a acadèmies, des de cafès a societats econòmiques, la premsa periòdica i la internacionalització de les edicions Es proposava d’illuminar la humanitat amb les llums de la raó, considerada aquesta com un…
Jaume Ferrer de Blanes

Jaume Ferrer de Blanes ensenyant un infant Colom (escultura del monument a Colom de Barcelona)
© Fototeca.cat
Economia
Geografia
Literatura
Història
Procurador reial i nobiliari, mercader i cosmògraf, molt conegut per la seva activitat cartogràfica.
Vida i obra La seva família provenia de Blanes, fou molt conegut per la seva activitat cartogràfica De ben jove marxà de Vidreres a Nàpols i a Palerm, on cursà estudis El 1466 entrà al servei del rei Ferran I bastard d’Alfons IV el Magnànim Entre 1466 i el 1480 hi ha nombroses cèdules de la Tresoreria Reial del Regne de Nàpols en què apareix citat com a procurador del rei en el pagament de despeses per raó de compra de vitualles, de pagaments a soldats i mariners, de trasllats d’artilleria i cavalls amb finalitats bèlliques derivades de la guerra contra Joan II 1462-72 i, també, per raó de…
,
Jaume Llucià Balmes i Urpià
Jaume Llucià Balmes i Urpià
Filosofia
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic, pensador i polític.
Vida i obra D’origen humil, estudià al Seminari de Vic i al Reial Collegi de Sant Carles, agregat a la Universitat de Cervera, on es llicencià 1833 i es doctorà en teologia 1835 Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834, on ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura Durant la seva estada a Barcelona 1841-44, orientà les seves preferències cap a l’apologètica i la sociologia la primera, desenvolupada en opuscles i en llibres sistemàtics i, la segona, en articles i assaigs publicats en les revistes barcelonines La Religión , La Civilización 1841-43 —fundada per ell en collaboració amb J…
, ,