Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
quint
Història
Cinquena part dels ingressos municipals que algunes ciutats catalanes, d’acord amb els termes de llurs cartes, pagaven a la tresoreria reial.
Des del final del s XVI els reis intentaren de posar en vigor i generalitzar aquest impost que havia caigut en part en desús Amb tot, Felip III, a les corts del 1599, renuncià a tots els quints endarrerits davant el malestar que les indagacions en els arxius municipals havien ocasionat Però a partir sobretot del 1612, el lloctinent de Catalunya tornà a posar una atenció especial en el cobrament de l’impost, i a partir del 1614 efectivament els ingressos de la tresoreria procedents dels quints començaren a augmentar El 1620, però, el lloctinent arribà a exigir el quint a la ciutat…
Quint Sertori
Història
General romà.
D’extracció sabina, fou tribú militar a Hispània 98 i legat durant la Guerra Social 91-88 Com que Sulla s’oposà a la seva elecció per al tribunat, entrà en el partit democràtic de Gai Mari , del qual fou el millor lloctinent, bé que no aprovà el seu terrorisme a Roma estiu del 87 Nomenat governador de la Hispània Citerior per les forces democràtiques 82, fou proscrit per Sulla i hagué de fugir a Mauritània 81, on desbaratà un exèrcit sullià Reclamat pels lusitans, tornà a Hispània, on arribà a establir, contra el poder d’Itàlia, un veritable estat romà, recolzat sobre l’amistat dels pobles…
Luci Quint Cincinnat
Història
Patrici romà.
Fou cònsol el 460 aC i dictador el 458 aC, reclamat pel Senat, quan es dedicava al conreu de les seves terres per a contenir els perillosos atacs dels eques, els quals derrotà parallelament a la victòria de Coriolà contra els volscs El 438 aC fou de nou dictador per tal de defensar la constitució del 444 aC de l’actuació liberal i democràtica del patrici Espuri Meli
Quint Publili Filó
Història
Política
Polític romà.
Com a primer dictador plebeu, obtingué reivindicacions importants per a la plebs Censor 332 aC i cònsol diverses vegades 339, 327 i 320 aC, obtingué un triomf contra els samnites Féu sancionar algunes lleis — conegudes amb el nom de Lleis Publílies — relatives a la parificació dels plebiscits a les lleis i a fer preventiva l’aprovació dels senadors patricis en les deliberacions del comici centuriat També aconseguí que un dels llocs de censor fos reservat a un plebeu, mentre que l’altre podia ésser ostentat per un patrici
Quint Fabi Màxim Verrugós
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
Fou cònsol, senador i censor Durant la segona guerra Púnica, després de la batalla del Trasimè, fou nomenat dictador 217 aC i organitzà la lluita contra Anníbal vencé els cartaginesos a Casilinum Obligat a compartir el comandament amb Minuci Rufus, el seu magister equitum , i a seguir la seva estratègia, sofriren la derrota de Cannes 216 aC Contribuí a la defensa de Roma 211 aC i reconquerí Tàrent
Quint Fabi Màxim Servilià
Història
Política
Cònsol romà (142 aC).
Lluità contra Viriat, hi fracassà i hagué de signar un tractat de pau desavantatjós per a Roma
Quint Fabi Màxim Rul·lià
Història
Militar
Política
Polític i general romà.
Fou cònsol, dictador i senador Nomenat magister equitum 325 aC per Luci Papiri Cursor, vencé els samnites sense que el dictador ho sabés condemnat a mort per la seva indisciplina, fou perdonat En diverses ocasions lluità contra els samnites el 322 aC i el 295 aC els vencé, i el 315 aC fou vençut per ells, i vencé els etruscs 310 aC i 295 aC i els gals 295 aC
Cai Messi Quint Trajà Deci
Història
Emperador romà (249-251).
Les seves campanyes militars a Mèssia i Pannònia li valgueren un dels prenoms i l’elecció a emperador per l’exèrcit, un cop vençut el seu predecessor i contrincant Felip l’Àrab L’han fet cèlebre els seus decrets de persecució contra els cristians — que creia un dels obstacles més grossos per a la restauració de l’Imperi — , entre els quals aconseguí de fer molts apòstates La seva actuació com a organitzador fou important, bé que breu També fomentà les construccions monumentals, com les termes de l’Aventí, a Roma Morí lluitant contra els gots i els carps a la frontera de Mèssia
Josep Zaforteza i d’Amat
Història
Carlí.
Fill i hereu de Josep Quint-Zaforteza i Crespí de Valldaura, fou conegut també des de la mort del seu pare com a Josep Quint-Zaforteza Fou cap dels carlins xavieristes de Mallorca