Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Jeroboam I
Història
Rei d’Israel (931-910 aC).
Recollint el descontentament del poble, aprovat en secret pel profeta Ahies, es revoltà contra Salomó Aquest el proscriví però, mort el rei, les tribus del nord, exasperades per la intransigència del seu successor, proclamaren rei Jeroboam Fundà un nou estat, amb la seva capital i els seus llocs de culte
pla d’Ayutla
Història
Programa polític elaborat pel Partido Liberal mexicà a la població d’Ayutla (Guerrero) el 1850, tot recollint els postulats de José María Luis Mora.
Establia la llibertat civil en la seva plenitud i molt especialment la de consciència Tots aquests principis integraven el manifest del coronel Florencio Villarreal, el qual, en companyia dels generals Juan Álvarez i Ignacio Comonfort, s’aixecà contra el general Antonio López de Santa Anna el primer de març de 1854 La constitució mexicana del 1857 recollí tots els principis liberals d’aquest moviment ideològic
Constitució del 1845
Història
Constitució de la monarquia espanyola signada per Isabel II el 23 de maig de 1845.
Després de la caiguda de la regència d’Espartero 23 de juliol de 1843 i havent estat establerta, anticonstitucionalment, la majoria d’edat d’Isabel II 8 de novembre de 1843, el 4 de juliol de 1844 havia estat aprovada per les corts convocades per Narváez, amb la facultat de reformar la Constitució del 1837 Recollint els principis fonamentals del “liberalisme doctrinari”, la constitució responia a un concert entre les voluntats del monarca i les corts, les dues institucions històriques bàsiques de l’estat Eliminà els articles radicals de la constitució del 1837 restabliment de la…
Guillem Ramon
Història
Magnat conegut fins fa poc per Guillem Ramon de Montcada.
Senescal del comte de Barcelona des del 1130, probablement recollint la successió del seu pare i la renúncia del seu sogre Berenguer I de Montcada — s’havia casat el 1117 amb la filla i hereva d’aquest, Beatriu I de Montcada — Fou un personatge influent de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I Figurà com a testimoni del primer testament del primer dels comtes 1121 i com a executor del segon i definitiu del 1130 Acompanyà el segon a les entrevistes de Carrión amb Alfons VII de Castella 1137 Potser intervingué en la conquesta d’Almeria 1147 Participà en l’…
whig
Història
als s. XVII-XIX, membre d’un partit polític britànic que, recollint la tradició republicana i democratitzant dels puritans, sostenia la supremacia del poder legislatiu per sobre de l’autoritat reial.
El nom, que designava els rebels escocesos del s XVII covenant, els fou donat per llurs adversaris, els tories tory quan els whigs defensaven 1678 l’exclusió del tron anglès del duc de York, el futur Jaume II d’Anglaterra Protestants tolerants i antiabsolutistes, foren el motor principal de la revolució del 1688 i del Bill of rights 1689 Defensors dels interessos de la burgesia financera i comercial, impulsaren una política pacifista i de desenvolupament econòmic Walpole, bé que amb William Pit el Vell s’imposà la tendència bellicista, que impulsà l’empresa colonial a l’Índia i l’Amèrica del…
galleguisme
Història
Política
Literatura
Corrent literari i polític sorgit a Galícia al segle XIX.
El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El Clamor de Galicia , dirigit per Benito Vicetto Però la formulació del galleguisme del…
Centre d’Història Contemporània de Catalunya
Història
Centre de recerca històrica creat el 1984 per la Generalitat de Catalunya.
Fou dirigit per l’historiador i advocat Josep Benet i Morell des de la seva fundació fins al gener del 2001, i posteriorment per Albert Manent i Segimon 2001-04, Lluís Ferran Toledano González 2004-06, Josep Maria Roig i Rosich 2008-11 i Jaume Sobrequés des del 2012 Actualment, el CHCC té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d’Història de Catalunya Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de las Casas, fins al final del 1997, i des de llavors comparteix…
,
francmaçoneria
Història
Sociologia
Societat secreta.
Organitzada a Anglaterra a la fi del segle XVII recollint, entre altres tradicions, la dels free-masons ‘constructors’ medievals, que s’associaven al marge dels gremis locals per dur a terme on calgués la construcció de temples i altres edificis públics amb tècniques professionals que no revelaven als profans La societat s’estengué ràpidament per tot Europa, després per Amèrica, fins a assolir ramificacions arreu del món Alguns d’aquells antics free-masons , que utilitzaven com a distintius simbòlics el compàs, l’escaire i altres instruments de l’ofici, es consideraven hereus…
Història 2015
Història
Després del 2014, any de molta significació històrica, el 2015 va ser un any de normalització, que es manifesta en l'ampliació dels temes treballats anteriorment En un repàs de les novetats publicades, seguint la tradicional separació cronològica dins del marc de la història antiga, van destacar els treballs de Víctor Revilla, que va publicar Catalunya romana, i de Josep Cervelló, Escrituras, lenguas y cultura en el antiguo egipto , una aproximació a les llengües egípcies des d'una perspectiva cultural De l'època medieval, es van publicar En l'horitzó de la història ibèrica , de Rafael…
catalanisme
© Fototeca.cat
Història
Moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya i, en alguns casos, també dels Països Catalans.
El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del segle XIX Les mesures uniformistes que les monarquies borbòniques de França i Espanya havien imposat a les terres catalanes, com feien altres monarquies absolutistes de l’època amb els pobles que havien absorbit Polònia, Finlàndia, Eslovàquia, etc, no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català Les reaccions enfront de les mesures d’uniformització i les tensions enfront del poble dominant s’havien manifestat diversament, des de l’odi popular contra Felip V i la Ciutadella de…