Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
Roger V de Carcassona
Història
Vescomte de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Albi (1167-94), fill de Ramon Trencavell I i de Saura, dit també Roger III a Albi i Besiers.
Succeí el seu pare quan aquest fou degollat pels ciutadans carcassonesos, però el comte de Tolosa Ramon V, aplicant antics drets de senyoria, li oposà com a vescomte el seu cunyat el comte Roger Bernat I de Foix Per a foragitar l’intrús Roger V hagué de cercar l’ajut d’Alfons I de Catalunya-Aragó 1168, del qual es féu vassall i a qui reconegué com a senyor de Carcassona-Rasès La submissió a Barcelona finí, però, el 1171, quan el vescomte es casà amb Adelaida de Tolosa i reconegué la senyoria de Ramon V de Tolosa en detriment del comte de Barcelona Les relacions amb…
tractat de Lausana
Història
Tractat signat el 24 de juliol de 1923 a Lausana per les potències occidentals, Grècia i Turquia després de les victòries turques sobre els grecs, i que abrogà de fet el tractat de Sèvres (1920).
Grècia cedí a Turquia Esmirna, la Tràcia oriental i Anatòlia i li reconegué el control de navegació pels estrets
Gai Juli Víndex
Història
Governador romà d’origen gal.
Propretor de la Gàllia 67, es rebellà contra Neró 68 i reconegué Servi Sulpici Galba Perseguit per Virgili Ruf, se suïcidà
pau de Catània
Història
Tractat de pau signat entre Joana I de Nàpols i Frederic III de Sicília, amb la intervenció del papa Gregori XI, el 1372.
Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis del Casal de Barcelona, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III
Carles Maria Isidre de Borbó
Història
Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Carles V.
Fill de Carles IV i germà de Ferran VII Durant la Guerra del Francès residí a Valençay fins el 1814, que retornà a la península Ibèrica i fou nomenat general de brigada de carrabiners El 1823 començà d’agrupar els elements absolutistes més radicals apostòlics, descontents de l’actitud moderada de Ferran VII després del Trienni Liberal, i tres anys després ja era cap visible d’aquesta fracció El 1830 reconegué la Pragmàtica Sanció, però la reacció dels seus partidaris determinà el govern d’obligar-lo a marxar a Portugal Mort Ferran VII, no reconegué Isabel II i llançà…
pau de Vervins
Història
Tractat signat a Vervins (Picardia), el 2 de maig de 1598, entre Enric IV de França i Felip II de Castella que posà fi als enfrontaments entre ambdues monarquies.
Felip II reconegué Enric IV i cedí a França el Vermandois, Calais i una part de la Picardia i la Bretanya Per contrapartida, França cedí Cambrai i el Charolais a Espanya Ambdues parts ratificaren els acords del tractat de Cateau-Cambrésis 1559
Jordi I de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (1280-92).
Fundador de la dinastia tertèrida, succeí Ivan III Asen, del qual era cunyat El 1285 es reconegué vassall del kan mongòlic Nogai, la qual cosa provocà la desmembració de Bulgària El 1291 es refugià a Constantinoble, on fou empresonat per Andrònic II
Joan Hircà I
Història
Cristianisme
Judaisme
Summe sacerdot i príncep dels jueus, fill de Simó Macabeu.
Reconegué la sobirania d’Antíoc VII, però, en morir aquest, amb l’ajut de Roma, prengué Siquem, destruí el temple de Garizim i s’imposà als idumeus, que es judaïtzaren Reeixí a independitzar-se de Síria El succeí el seu fill Aristòbul
acords de Támara
Història
Pau signada pel juliol del 1127 a Támara (Palència), entre Alfons I d’Aragó i el seu fillastre Alfons VII de Castella-Lleó, gràcies a la mediació de Gastó de Bearn i Centul de Bigorra.
Alfons I renuncià a les places castellanes que posseïa pel seu matrimoni amb Urraca de Castella i al títol imperial heretat d’Alfons VI i reconegué el dret hereditari d’Alfons VII, en canvi de recuperar les places ocupades pels castellans a la Rioja
procés Sacco-Vanzetti
Història
Procés judicial que tingué lloc a Massachusetts, EUA (1920), en el qual dos immigrats italians, d’ideologia anarquista, Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, foren acusats de robatori i assassinat i condemnats a mort.
La inconsistència de la proves condemnatòries i les implicacions polítiques del cas provocaren una llarga controvèrsia i noves investigacions, que confirmaren la sentència La seva execució 1927 aixecà una onada d’indignació internacional L’any 1977 la justícia nord-americana reconegué la innocència dels acusats
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina