Resultats de la cerca

Fill segon del Vell Pretendent Jaume d'Anglaterra , que el creà duc de York poc després de néixer El 1745, arran de la revolta dels jacobites escocesos, anà a París a demanar l’ajut del rei Lluís XV, però el 1747 tornà a Roma, on el mateix any fou creat cardenal amb el títol de York A la mort del pare intentà debades que el papa reconegués rei d’Anglaterra i Escòcia el seu germà, el Jove Pretendent Arquebisbe de Corint 1758 i bisbe de Frascati 1761-1803, el 1803 fou nomenat degà del Sacre Collegi i bisbe d’Òstia i Velletri En morir el seu germà Carles 1788, es proclamà rei de la…

Sembla que era fill de Ramon de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV El 1153 fou tramès com a ostatge a Gènova fins que els genovesos rebessin els 16 000 morabatins amb què s’estimà l’ajut prestat per aquests al comte de Barcelona en la conquesta de Tortosa El 1162 fou un dels testimonis del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV, i el 1195 pactà amb el monestir de Poblet unes transaccions sobre l’Espluga i Vimbodí, que més tard foren causa de molts litigis Era casat amb Gaia de Bas El 1181 féu un primer viatge a Sardenya amb la seva muller per defensar, juntament amb el seu…

Sucrer d’ofici, fou un dels iniciadors, amb Joan Llorenç i Guillem Castellví, dit Sorolla , de la revolta de les Germanies a València Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l’hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles V, i, hàbil diplomàtic, aconseguí —segons els seus detractors subornant amb confits el conseller Guillaume de Croy, senyor de Chièvres— que l’emperador reconegués la Germania valenciana Pel maig del 1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de…

Ferran VII, el monarca que fou encimbellat pel motí d’Aranjuez març del 1808, hagué de renunciar els seus drets a Baiona, on l’havia induït el propòsit que l’omnipotent emperador dels francesos el reconegués Poc abans el poble de Madrid, ajudat pels artillers Daoiz i Velarde, es rebellà contra les tropes napoleòniques, que es disposaven endur-se els darrers representants de la família reial, rebellió severament reprimida per Murat, nomenat lloctinent general del regne Pel juny la insurrecció s’estengué per tot el país, i els francesos no la pogueren sufocar El mariscal Bessières…

Era de la branca dels Orpí del Pou, pagesos El 1604 anà a Barcelona Es llicencià en dret civil i, més tard, el 1619, es doctorà Es féu batxiller en dret canònic a l’Estudi General de Barcelona Desambientat en el seu poble, anà a Madrid, on li fou promès un càrrec d’administrador de productes estancats a Andalusia, però en arribar-hi no li fou concedit Vagà per Sevilla uns dos anys Amb el pseudònim de Gregorio Izquierdo embarcà cap a la Nova Espanya expulsat, fou agregat com a soldat en una expedició enviada en defensa de les salines d’Araya, a Nueva Andalucía Veneçuela Oriental, contra els…

Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes hospitaleres El…

Fill d’un notable cors collaboracionista amb els francesos, estudià a França des del 1779 L’enyorança de la seva terra el feu decantar cap a posicions ideològiques independentistes i antifranceses El 1785 fou designat lloctinent segon d’un regiment d’artilleria i, de guarnició en guarnició, madurà el seu pensament i les seves ambicions Amb la Revolució, fou lloctinent coronel de la guàrdia nacional a Còrsega, i el 1793, després que l’illa hagué trencat les relacions amb la Convenció, passà a França amb tota la seva família Es declarà jacobí i començà una brillant carrera militar Toló 1793,…

Orígens de la corona Principals fites de l’expansió de la corona de Catalunya i Aragó a l’Edat Mitjana Fou originada per la unió dinàstica de Catalunya i d’Aragó duta a terme el 1137 amb la donació, per part de Ramir II d’Aragó, del regne d’Aragó, del comtat de Ribagorça i del regne de Saragossa aquest, sota l’alta senyoria del rei de Castella al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte d’Osona, Girona, Cerdanya i Besalú, mitjançant el compromís de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella acomplert el 1150 Ramon Berenguer renuncià a titular-se’n rei –només Peronella es…