Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
països bàltics
Història
Independitzats de l’imperi rus el 1917, després del tractat Germanosoviètic del 1939 foren reconeguts com una part de la zona d’influència de l’URSS, la qual els annexionà en 1940-41 fins el 1991, que recuperaren la independència
Maria de Jonquers
Història
Filla del tinent general de galeres Gregori de Jonquers, senyor de les Planes de la Vall d’Hostoles i del mas de Jonquers, prop d’Olot, i castellà de Roses.
Amistançada d’Alfons d’Aragó, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça, que la portà a Benavarri, li donà dos fills, reconeguts pel rei Joan II com a nets seus Es distingí en la defensa, contra els francesos i el comte de Pallars, del comtat ribagorçà, del qual fou governadora en absència d’Alfons Jau al monestir dominicà de Llinars Baixa Ribagorça, del qual fou protectora
nepotisme
Història
Mètode de què es valgueren els papes per a la consolidació del seu poder temporal, que consistia a afavorir membres de llurs famílies amb donacions, títols o favors en general.
Per l’etimologia, originàriament es referia als nebots o als fills reconeguts legalment amb aquest nom, però s’estengué també a d’altres membres de la família El nepotisme tingué especialment importància durant els s XV i XVI l’inicià el papa Pau II 1461-71, fou continuat pel seu successor Sixt IV 1471-84 i arribà al grau més elevat amb el papa català Alexandre VI 1492-1503
Constança de Castella
Història
Duquessa de Lancaster.
Pretendent al tron de Castella com a filla legitimada 1362 de Pere I i de Maria de Padilla Reconeguda hereva per les corts 1363, hom negocià sense resultat 1368 el seu casament amb el futur Joan I de Catalunya-Aragó Es casà 1371 amb Joan de Gant, duc de Lancaster foren reconeguts reis de Castella per la cort anglesa 1372, reivindicaren llurs drets per les armes i hi renunciaren pel tractat de Baiona 1388, que estipulà el casament de llur filla Caterina de Lancaster amb el futur Enric III de Castella
Carles II
Història
Rei dels francs (840-77) i cinquè emperador de l’imperi d’occident restaurat (875- 77).
Fill de Lluís el Piadós i de la seva segona muller, Judit de Baviera El 829 li fou atribuïda Alsàcia com a heretatge, fet que provocà la rivalitat amb els seus germanastres, Lotari, hereu de la jerarquia imperial, Pipí, rei d’Aquitània i de les marques pirinenques, i Lluís, rei de Baviera i de les marques orientals A la mort de Lluís el Piadós 840, hom deixà la resolució de la rivalitat a la sort d’una batalla, a la manera de judici de Déu, entre Lotari i Pipí II fill i successor de Pipí d’Aquitània, d’una banda els quals foren reconeguts per Galí Asnar, usurpador de Pallars-…
sikh
Història
Sikhisme
Membre de la comunitat religiosopolítica que professa el sikhisme.
Establerts originàriament al Panjab, on viuen encara la majoria, els sikhs parlen majoritàriament panjabi, bé que la llengua no és considerat el tret més definitori de la seva identitat La religió sikh i els preceptes ètics que l’acompanyen fou fundada per Nanak 1469-1538 El seu caràcter, originàriament pacifista i devocional, es convertí progressivament en guerrer, sobretot per obra del desè i últim guru Gobind Singh 1666-1708, que, en intervenir a favor d’un dels seus germans derrotats el 1658 pel musulmà Aurangzeb, provocà la persecució per part dels mogols, que els obligà a fugir del…
Joan Orpí i del Pou
Història
Militar i colonitzador.
Era de la branca dels Orpí del Pou, pagesos El 1604 anà a Barcelona Es llicencià en dret civil i, més tard, el 1619, es doctorà Es féu batxiller en dret canònic a l’Estudi General de Barcelona Desambientat en el seu poble, anà a Madrid, on li fou promès un càrrec d’administrador de productes estancats a Andalusia, però en arribar-hi no li fou concedit Vagà per Sevilla uns dos anys Amb el pseudònim de Gregorio Izquierdo embarcà cap a la Nova Espanya expulsat, fou agregat com a soldat en una expedició enviada en defensa de les salines d’Araya, a Nueva Andalucía Veneçuela Oriental, contra els…
universitat
Història
Des del principi del s. XIII, col·lectivitat d’habitants d’una ciutat o vila, revestida d’una certa personalitat pública, premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis.
Gaudia d’una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers, personificada en els seus membres més destacats o prohoms , i per això era anomenada sovint universitas proborum hominum Aquesta significació perdurà durant l’edat mitjana i àdhuc en els temps moderns per a designar les municipalitats ja constituïdes i organitzades amb llurs propis consells i autoritats, especialment en llocs rurals universitats o comuns de parròquies o de districtes menors dins un terme jurisdiccional, i no és estrany que les comunicacions i els privilegis dels poders reial o senyorial…
jutjat d’Arborea
Història
Un dels quatre jutjats en què es dividia Sardenya al segle XI; suprimit al començament del segle XV.
En decaure els altres tres jutjats sards extingits al segle XII, el d’Arborea n'ocupà molts districtes El primer jutge privatiu d’Arborea documentat és Marià I de Zori 1060-70 L’any 1070 Orzoccorre I traslladà la capital de Tarra a Oristany Barisó I es casà 1157, en segones núpcies, amb Agalbursa de Cervera, la qual introduí en la successió dels jutges d’Arborea el seu nebot, Hug I d’Arborea, i entronitzà així en el jutjat la casa catalana de Cervera Pel compromís d’Oristany 1192 foren reconeguts jutges, amb igualtat de drets, Hug I i Pere I, fill del primer matrimoni de Barisó…
Frederic I
Història
Emperador romanogermànic i rei d’Itàlia i d’Arle (1155-1190), rei de Germània i de Romans (1152-1155) i duc de Suàbia (Frederic III) (1147-1152).
Fill i successor del duc Frederic II de Suàbia i de Judit de Baviera El 1147 anà a la segona croada amb el seu oncle, l’emperador Conrad III Aquest el nomenà successor, i fou elegit per l’assemblea de prínceps a Frankfurt i consagrat i coronat a Aquisgrà 1152 Amb la idea de restaurar la grandesa de l’imperi Romà procurà l’amistat de tots els prínceps alemanys, que reconegueren la seva autoritat Anà a Itàlia 1154, i després de sotmetre les ciutats rebels que cercaven la independència fou coronat rei a Pavia 1155 i emperador a la basílica de Sant Pere pel papa Adrià IV, contra la voluntat dels…