Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Furs de València
Història
Recopilació dels preceptes donats en les corts del Regne de València.
Encara que el Costum de València existia ja des del 1240, la primera compilació general de furs, en versió oficial catalana, fou feta el 1261 A aquests furs hom hi addicionà, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, tal com es troben en els manuscrits medievals La primera edició en català, impresa a València per Lambert Palmart el 1482, fou feta pel notari Gabriel Lluís d’Arinyó i organitzada en forma cronològica, com era tradicional La segona edició, amb el títol llatí de Fori regni Valentiae , amb caràcter oficial, es féu sobre una còpia del notari…
Alaric II
Història
Rei dels visigots, fill d’Euric.
El seu regne, amb la capital a Tolosa, comprenia la meitat meridional de la Gàllia i gairebé tot Hispània Alaric fou vençut i mort a Vouillé per Clodoveu, rei dels francs Els visigots d’Aquitània passaren a Hispània i només conservaren la Gàllia Narbonesa al vessant nord-est dels Pirineus anomenada Septimània Sota el seu regnat fou feta la recopilació de lleis romanes, coneguda com a Breviarid’Alaric , aplicable només als hispanoromans
rei d’armes
Història
Oficial reial, antigament anomenat herald, i que tenia al seu servei altres oficials anomenats farauts o porsavants.
Amb les funcions de l’antic herald tenia la de denunciar la guerra i publicar la pau, assistir a les cerimònies reials i distingir i determinar els escuts dels llinatges i les famílies La seva actuació fou regulada per disposicions dels anys 1593, 1652, 1761, 1802, 1805 la Novíssima Recopilació, 1915 i 1951 La seva tasca principal és de certificar escuts d’armes i crear-ne de nous Tenen l’obligació de portar un registre de les certificacions aquests càrrecs són coberts per oposició entre llicenciats en dret i depenen del ministeri de justícia
Guillem Ramon I de Bearn
Història
Vescomte montcadí de Bearn (1215-23), Gabardà i Oloron i baró de Montcada.
Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I, fou excomunicat pel fet d’haver donat mort a l’arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls 1194, oncle de la seva muller Guillema de Castellvell , amb la qual s’havia casat el 1189 Per a ésser absolt li calgué sotmetre's a una penitència pública s’absentà de Catalunya, on no tornà fins el 1205 El 1215 succeí el seu germà Gastó VI, i durant els vuit anys que dirigí el vescomtat es revelà com un governant excellent La recopilació dels usos i els costums bearnesos i les seves disposicions legislatives influïren decisivament en l’…
Marc Antoni Palau i Casanova
Història
Erudit i apologista.
Doctor en teologia Degà de la catedral d’Oriola i vicari general sede vacante tres vegades rector de la universitat Publicà un Breve discurso apologético en defensa de la verdadera y lícita astrología 1613 i Defensa dominicana por la limpia concepción de María sin pecado original 1628 Deixà inèdita la seva obra més important ~1643 Diana desenterrada Antiguas memorias y breve recopilación de los más notables sucesos de la ciudad de Denia, desde su antiquísima fundación hasta el estado presente , recopilació que arriba fins el 1642, on mostra un concepte modern de l’arqueologia i…
Domènec Ram
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Partidari i amic de Pero Martines de Luna Benet XIII, aquest el 1410 el nomenà bisbe d’Osca Fou un dels compromissaris de Casp 1412 i, per tant, dòcil a les directrius del papa Luna i partidari de la causa dels Trastàmara Traslladat al bisbat de Lleida 1419, a desgrat de les seves prolongades absències féu una bona tasca administrativa, com és una recopilació de les sinodals 1425 La seva fidelitat als Trastàmara fou premiada amb els càrrecs de virrei de Sicília 1416-19 i diputat de la generalitat de Catalunya 1428-31 D’acord amb la política reial, deixà el partit del papa Luna i lluità per a…
Ordinacions d’En Sanctacília
Història
Nom amb el qual és conegut el text titulat oficialment Consuetuds de la ciutat de Barcelona sobre les servituds de les cases e honors
, i que és una font remarcable de dret urbà barceloní.
El preàmbul que duu el seu text deixa en la incertesa els extrems relatius al seu origen, data de redacció, caràcter normatiu, etc, fet que ha donat lloc a diverses opinions El més probable és que es tracti d’una recopilació privada feta per un tal Sanctacília, potser jurista o pràctic en edificació, a mitjan s XIV, que hauria recollit bàsicament unes ordinacions fetes per un rei Jaume probablement Jaume II de Catalunya-Aragó, amb consell dels prohoms barcelonins, i alguna altra redacció privada de fons consuetudinari El cos total del text és format per setanta capítols, dedicats…
Manual Digest
Història
Recopilació oficial, inèdita, dels usos i costums d’Andorra, feta el 1748 per l’advocat andorrà Antoni Fiter i Rossell.
Alfons X de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella i de Lleó (1252-84).
Fill de Ferran III i de Beatriu, filla de Felip, duc de Suàbia En prendre possessió, en nom del seu pare, del regne de Múrcia 1243, sorgiren friccions amb Jaume I de Catalunya-Aragó, que prosseguia la reconquesta de València concordaren el tractat d’Almirra 1244 Rebellat el regne de Múrcia durant l’absència d’Alfons, que havia acudit al setge de Sevilla, l’ajudà a sotmetre’l l’infant Alfons d’Aragó 1248 Jaume I, reduí, el 1266 una nova revolta de Múrcia Alfons X, ja rei de Castella 1252, continuà la guerra amb Portugal per la possessió de l’Algarve 1253, al qual renuncià posteriorment També…
In Coena Domini
Història
Butlla atribuïda a Bonifaci VIII consistent en una recopilació, que hom llegia solemnement a les esglésies el dijous sant, de les principals disposicions conciliars i pontifícies contra abusos i crims i per la qual eren excomunicats els heretges, pirates, falsificadors de lletres apostòliques, etc.
Aquesta publicació fou molt mal rebuda per part dels reis i les potestats civils, sobretot en l’etapa del despotisme illustrat Josep II d’Àustria la feu suprimir dels rituals El 1552 l’audiència de Catalunya feu una reclamació, pel fet d’entendre que hi havien estat introduïdes clàusules contràries a la jurisdicció reial, i Felip II de Castella prohibí l’admissió de la butlla el 1572 Carles II el 1694 la declarà novament no admesa Igualment feu Felip V el 1745 Carles III, el 1788, en prohibí de nou la publicació Malgrat tot això, la butlla continuava essent inserida en els rituals de moltes…