Resultats de la cerca

Són anomenats itineraris d’Antoní cadascuna de les rutes principals de l’imperi Romà, segons una relació d’època incerta, probablement de cap a la fi del s IV dC Són descrites dues vies importants dels Països Catalans La principal, que seguia el litoral, des de Narbona, per Ruscino Castellrosselló, i passava l’Albera per Summo Pyreneo i per Aquis Voconis Caldes de Malavella, anava a Barcelona i per Ad Fines Martorell duia a Tarragona, Tortosa i València Ací se separava de la costa, passava per Xàtiva i anava a cercar el pas d’Almansa L’altra seguia el mateix camí fins a Tarragona, des d’on es…

En aquestes coexistia amb el servei del cos de serenos sereno Ambdós cossos desaparegueren el 1974 Les seves funcions consistien, en començar el servei a les 10 de la nit, a fer la ronda o recorregut del sector que tenien assignat, per comprovar que les cases, les botigues, etc, estiguessin ben tancades i evitar els robatoris Complementàriament, tenien la missió d’obrir els portals als veïns, motiu pel qual posseïen totes les claus dels portals de llur sector

Cursà estudis d’art i arquitectura a la Universitat de Sydney, que compaginà amb la pintura i la publicació d’articles de crítica Després de completar la formació a Itàlia, s’establí a Londres, on es convertí en una figura destacada de la contracultura dels anys seixanta Continuà exercint la crítica d’art a Nova York, on els seus articles alternativament d’adhesió incondicional o despietats sobre l’obra d’artistes del moment el situaren al centre de polèmiques Assolí un gran renom amb la sèrie de televisió The Shock of the New , sobre l’evolució de les arts plàstiques des del final del segle…

L’aigua es captava en algun punt de l’actual municipi de Montcada i Reixac i, al llarg de més de 12 km, recorria el pla de Barcelona fins a arribar a l’actual districte de Ciutat Vella Francesc Carreras i Candi n’atribueix la construcció al comte Miró o Mir 954-966, del qual prengué el nom, conservat en el del carrer del Regomir, però investigacions posteriors apunten que el principal impulsor fou probablement Ramon Berenguer I 1035-1076 El recorregut de l’antic aqüeducte romà de Montcada que abastia Bàrcino coincidia segurament amb el del rec Comtal, però és desconeix en quina…

Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica el 1896 i…

Després del 2014, any de molta significació històrica, el 2015 va ser un any de normalització, que es manifesta en l'ampliació dels temes treballats anteriorment En un repàs de les novetats publicades, seguint la tradicional separació cronològica dins del marc de la història antiga, van destacar els treballs de Víctor Revilla, que va publicar Catalunya romana, i de Josep Cervelló, Escrituras, lenguas y cultura en el antiguo egipto , una aproximació a les llengües egípcies des d'una perspectiva cultural De l'època medieval, es van publicar En l'horitzó de la història ibèrica , de Rafael…

Vida i obra Fill d’una família menestral d’Igualada, fou el seu avi patern qui s’ocupà de la seva formació Es doctorà en teologia i filosofia al collegi jesuïta de Cordelles, a Barcelona Visità el monestir de Sant Cugat del Vallès acompanyat per Josep de Pons, vicari general del bisbat de Vic, i, pel que sembla, fou allà on descobrí la seva vocació d’historiador El 1742 decidí ingressar al monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes Noguera, del qual fou abat els triennis de 1754-57 i 1766-69 Es desconeixen les causes de la seva decisió, ja que en aquell moment el cenobi passava per…

Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…

El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del segle XIX Les mesures uniformistes que les monarquies borbòniques de França i Espanya havien imposat a les terres catalanes, com feien altres monarquies absolutistes de l’època amb els pobles que havien absorbit Polònia, Finlàndia, Eslovàquia, etc, no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català Les reaccions enfront de les mesures d’uniformització i les tensions enfront del poble dominant s’havien manifestat diversament, des de l’odi popular contra Felip V i la Ciutadella de…