Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Chen
Residència de la família imperial xinesa Chen a Canton, la Xina
© B. Llebaria
Història
Dinastia imperial xinesa, una de les que dominà el sud de la Xina en l’època de la primera divisió de l’imperi (557-589).
Fou fundada pel general Chen Baxian, que deposà el darrer emperador de la dinastia Liang El seu domini efectiu es limità a la vall inferior del Iang-Tsé Fou reduïda per la dinastia unificadora Sui
Deuxième Bureau
Història
Òrgan d’informació del servei secret francès.
Creat el 1875 com a resposta a l’espionatge prussià durant la guerra del 1870, reuní una gran informació sobre Alemanya El 1896 englobava 156 oficials, 20 dels quals al servei del contraespionatge Durant la Primera Guerra Mundial descobrí diversos casos d’espionatge alemany, entre els quals el de la cèlebre Mata-Hari Durant la Segona Guerra Mundial tingué una actuació molt reduïda El 1951 fou dividit entre la Direction de Surveillance du Territoire i el Service de Documentation et Contrespionage
Caterina I de Navarra
Història
Reina de Navarra i comtessa de Foix (1483-1513).
Filla de Gastó V de Foix, heretà Navarra i Foix del seu germà Francesc I Febus El seu matrimoni 1484 amb Joan d’Albret Joan III de Navarra respongué a la política filofrancesa de la seva mare Magdalena, germana de Lluís XI de França Durant el seu regnat s’accentuaren les lluites entre beaumontesos i agramontesos, la qual cosa facilità l’ocupació militar de Navarra per Ferran II de Catalunya-Aragó 1512, el qual fou proclamat rei a les corts de Navarra 1513 Caterina, des d’aleshores, restà reduïda a reina de la Navarra ultrapirinenca
diputació del regne
Història
Comissió permanent de les corts castellanes sorgida al començament de l’edat moderna per tal de dur a terme la recaptació dels serveis votats, atesa la insuficiència de les rendes ordinàries; també s’ocupava de les alcabalas
.
Es componia de tres membres de les corts Suprimida la diputació el 1694, la sala o comissió de millones , integrada igualment per membres de les corts, es considerà continuadora seva i així es mantingué durant el govern borbònic amb sis diputats titulars, un per Catalunya i Mallorca des del 1767, un suplent i tres supernumeraris Aquest organisme exercia aleshores la funció de les antiges corts castellanes, bé que reduïda a la votació dels millones i als diversos aspectes pròpiament honorífics El 1834, amb la proclamació de l’Estatut Reial, les seves funcions foren traspassades de…
diadema
Història
Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc, amb què els sobirans se cenyeixen el cap.
En l’antiguitat fou usada pels sumeris, pels egipcis i particularment pels perses Era una banda frontal de teixit blanc lligada a la nuca i amb pedres precioses Els grecs la utilitzaren com a símbol de victòria o d’algun càrrec Alexandre el Gran adoptà el sentit de sobirania de les diademes perses i el transmeté a Roma Substituïda a l’edat mitjana per la corona, restà reduïda a un objecte d’ornamentació per a les dames de la reialesa i la noblesa sota formes diverses, sovint enjoiades El neoclassicisme dels dos imperis napoleònics en ressuscità l’ús
festa de la Conquista
Història
Commemoració anyal de la conquesta de Mallorca per Jaume I (1229), que hom celebra el 31 de desembre a Palma.
La festa gira entorn de l’estendard és anomenada també festa de l’Estendard de la Conquista, que és tret solemnement de la casa de la ciutat i exposat a la plaça de Cort Pere III de Catalunya-Aragó manà, el 1358, que l’acompanyessin els cavalls armats A la façana de l’ajuntament és exposat, també, el retrat de Jaume el Conqueridor L’antiga processó medieval a les portes de la murada, descrita pintorescament pel poeta Pere d’Alcàntara Penya, en versió barroca, en La colcada , ha estat reduïda al solemne ofici de la seu, amb el tradicional sermó de la Conquista
alferes
Història
En l’edat mitjana, oficial que portava la bandera en la infanteria o l’estendard en la cavalleria.
A la corona catalanoaragonesa l’alferes rebé el nom de senyaler a partir del s XII Al regne de Navarra fou substituït al s XIV pel de mariscal A Castella, en l’alta edat mitjana, l' alférez real , que corresponia al comes spatariorum de l’època visigòtica, era el cap de la guàrdia reial, encarregat de portar el penó o l’espasa reials en les batalles o en les cerimònies de la cort El càrrec fou variat moltes vegades fins que en la baixa edat mitjana la seva funció restà reduïda a portar l’estendard alférez del pendón real Perduda tota vigència des del començament del s XIX, amb…
tuglúquida
Història
Membre de la tercera dinastia turca que governà el soldanat de Delhi (1320-1414).
Fou fundada per Ghiyāt al-Dīn Tughluq , que expandí considerablement el soldanat, repellí els atacs mongols i reorganitzà socialment i econòmicament el país Durant el govern del seu fill i successor, Muḥammad Tughluq, els desordres i la mala administració anorrearen els avenços assolits El succeí un cosí seu, Fīrūz, que promogué de nou una política expansionista expedicions a Bengala, Orissa i el Sind i de grans construccions urbanístiques Fīrūzābād, Jaunpur, Fathābād, etc i arquitectòniques trasllat a Delhi de dues columnes d’Aśoka A causa de les rivalitats internes i dels continus cops d’…
Francis Drake
Història
Mariner anglès.
Dedicà la seva vida i els seus coneixements a intentar de trencar el monopoli territorial i comercial que Castella mantenia a les Índies Occidentals Els seus viatges el convertiren en un heroi i un model per a la petita noblesa empobrida, que en gran quantitat es dedicà al cors La seva primera expedició al Carib fou una operació de venda d’esclaus i de reconeixement 1570-71, i atacà Nombre de Dios el 1572 Dugué a terme una circumnavegació 1577-80, després de la qual Isabel I el féu noble Tornà al Carib quan ja hi havia guerra oberta entre Anglaterra i Espanya, i intentà una expedició molt…
Tercer Món
Història
Terme emprat en referència amb el conjunt de països sotmesos a condicions de subdesenvolupamet
.
Es generalitzà després de la Segona Guerra Mundial, quan els economistes dels països capitalistes desenvolupats es plantejaren les noves relacions econòmiques que calia establir en els antics països colonitzats o en els que la descolonització semblava inevitable El terme, però, juntament amb el de països preindustrialitzats o productors de primeres matèries o endarrerits no explica per ell mateix les causes del desenvolupament Recorda, per analogia, l’anomenat tercer estat , a l’època de la Revolució Francesa, i, per tant, pot ésser aquella classe de països diferenciats tant dels països…