Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
prefecte
Història
Als Països Catalans, cap de cadascun dels departaments creats per l’administració napoleònica, arran de la incorporació del Principat a França el 1812 (al Rosselló, el càrrec hi fou introduït el 1790 durant la Revolució Francesa).
Equivalia al càrrec antic de corregidor i intendent de província i era subordinat a l’intendent de la zona respectiva li eren subordinats els sotsprefectes de districte El 1813 hom reduí el nombre de prefectes a dos
Khindasvint
Història
Rei visigot (642-653).
Es féu proclamar rei en destronar Tulga, que reclogué en un monestir Reduí la noblesa i obtingué del concili de Toledo 646 l’excomunió de tots els qui conspiressin en contra d’ell El 649 associà al tron el seu fill Recesvint
August III de Polònia
Història
Elector de Saxònia (Frederic August II de Saxònia, 1733-63) i rei de Polònia (1733-63).
Fill d’August II de Polònia Obtingué la corona en lluita contra Estanislau Leszczyński, sogre de Lluís XV, que havia estat elegit a la mort d’August II Nasqué així, per l’oposició de França, la guerra de successió polonesa Deixà el govern a les mans del primer ministre Brühl la seva passivitat reduí el regne a una província russa
Constantí X Ducas
Història
Emperador bizantí (1059-67).
Fou ministre i amic d’Isaac I, el qual succeí quan abdicà Adversari de la noblesa militar, reduí l’exèrcit en moments de greus amenaces exteriors Durant el seu regnat els turcs iniciaren la conquesta d’Armènia 1064, al mateix temps que els magiars ocupaven Belgrad Continuà la conquesta de les possessions bizantines d’Itàlia Aconseguí, per obra dels normands, que el califa fatimita concedís un barri als cristians de Jerusalem
Daniel de Galítsia
Història
Príncep de Galítsia, Volínia i Vladimir i gran duc de Kíev (1240-64).
Durant la seva minoritat la noblesa reduí el seu poder al principat de Vladimir, però vers el 1240 havia reunit Volínia, Vladimir i Galítsia, i fou nomenat gran duc de Kíev Combaté l’orde teutònic 1238, els mogols 1240-45, als quals s’hagué de sotmetre, els polonesos i els hongaresos 1249 i altre cop els mogols 1260-61 Fou coronat rei per un legat papal el 1254 i reorganitzà els seus estats
Frederic Guillem III de Prússia
Història
Rei de Prússia (1797-1840).
Succeí el seu pare, Frederic Guillem II Servà la neutralitat mantinguda amb França des del 1795, fins que hagué d’atacar-la pressionat per l’exèrcit 1806 derrotat a Jena, Auerstedt i Friedland, signà la pau de Tilsit 1807, que li reduí força el regne El 1813 s’uní a la coalició contra Napoleó, i el congrés de Viena li restituí amb escreix els estats perduts 1815 Restaurà l’economia i les llibertats, però suspengué les reformes socials empreses del 1807 al 1813
Frederic Guillem II de Prússia
Història
Rei de Prússia (1786-97).
Fill del príncep August Guillem, succeí el seu oncle, Frederic II El 1792 la França revolucionària l’atacà pel seu ajut als exiliats polítics Membre de la primera coalició contra aquella 1793, les victòries franceses i els seus interessos a Polònia l’induïren a signar la pau per separat tractat de Basilea, 1795 El 1793 s’annexà Danzig i Thorn i el 1795 Varsòvia Reduí les llibertats i confià el país a homes ineptes, que l’arruïnaren en tots aspectes
falange
Història
Formació de combat de la infanteria grega.
A Macedònia, fou constituïda per Arquelau i Filip II, que li donaren la seva estructura tradicional, amb setze rengleres d’homes armats de llargues llances Alexandre el Gran la féu més lleugera i mòbil i la reduí a vuit files, les anteriors de les quals portaven la llança horitzontal, mentre que les posteriors la recolzaven al muscle dels homes de davant La seva compacitat la féu invencible en terreny pla, però sucumbí davant les legions romanes a Pidna 168 aC a causa del terreny accidentat
Pere Lluís I de Parma
Història
Duc de Parma (1545-47).
Fill natural del cardenal Alessandro Farnese Pau III , que el creà duc de Castro, comte de Ronciglione i gonfanoner de l’Església 1537 i que l’emperador investí del marquesat de Navarra 1538 finalment, el seu pare creà per a ell un estat vassall de la Santa Seu, el ducat de Parma i Piacenza Fou un bon governant, instituí un consell suprem de justícia i una cambra ducal, ordenà un cens de la població i reduí el poder dels nobles feudals, que conspiraren contra ell i l’assassinaren
companyia
Història
Militar
Del s XIII al XVIII, unitat de les milícies urbanes o rurals catalanes.
Era formada aproximadament per cent homes d’armes dividits en dues cinquantenes de cinc desenes cadascuna milícia Era comandada per un capità, elegit generalment entre les classes privilegiades, i tenia assignada la defensa d’un sector determinat de la muralla L’allistament era fet per oficis El conjunt de companyies de Barcelona formaven la Coronela A la Ciutat de Mallorca, per tal de disminuir la força dels oficis després de la revolta de les Germanies, el virrei reduí 1525 el nombre de companyies per la ciutat i les distribuí per parròquies i després per barris les companyies de les…