Resultats de la cerca

Militant de Lliga Catalana, fou vicepresident de la Joventut Nacionalista 1933, i ocupà altres càrrecs dins la direcció del partit Candidat a diputat pel novembre del 1933, escriví regularment a La Veu de Catalunya , i fou regidor de Barcelona 1934-36

De divulgació científica i ideològica, donà especial importància als temes pedagògics, mèdics i de formació sexual, així com a la presentació illustracions d’Helios Gómez i Monleón, entre d’altres Hi collaboraren regularment Isaac Puente, Pere Foix Delaville , Noja Ruiz, Marí Civera, Gaston Leval, Ramón JSender, Camillo Berneri i, a partir de 1935-36, el metge Fèlix Martí i Ibáñez

Els carreters, agremiats o lliures, controlaren, fins al s XIX, una gran part del sistema de comunicacions a les terres planes, i al s XVIII viatjaren regularment entre València i Perpinyà i fins a Madrid i Cadis El 1666 fou constituït, a Barcelona, el gremi de llogaters de mules, que integrava els carreters Sovintejaren els conflictes amb els traginers i amb els mitjans privats de transport

Amic de Joan Boscà, del matrimoni del qual fou testimoni 1539, assistia regularment a les tertúlies literàries a casa seva i fou recordat afablement per Garcilaso de la Vega i per Diego Hurtado de Mendoza en llurs poesies Amic de l’almirall Ferran de Cardona-Anglesola, duc de Somma, i de la seva muller, actuà de mitjancer en les petites rivalitats entre aquests i el lloctinent de Catalunya Francesc de Borja El catedràtic Rafael Mambla el cità entre els personatges influents de Barcelona 1540

D’una família de llauradors, estudià al seminari de València, i es llicencià en filosofia i lletres, a Madrid 1885 El 1886 ingressà al cos d’arxivers i exercí a Alcalá de Henares i a Madrid La seva obra més important és Ensayo bio-bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles 1897 Des del 1887, publicà regularment articles sobre història del País Valencià a la revista valenciana El Archivo Deixà, inèdit, un Ensayo bio-bibliográfico sobre los naturalistas arábigo-españoles i una traducció al castellà de l’obra Ḥayy ibn Yaqẓān 1900, d’Ibn Ṭufayl

Obrer del port i, ocasionalment, pintor, fou un dels dirigents de la Federació Local de Societats Obreres, organitzada el 1901, i un dels vocals obrers de la junta local de reformes socials 1900-03 A partir de 1909-10 anà a Inca, on creà una persistent influència de l’anarcosindicalisme El 1918, de nou a Palma, facilità l’entesa amb els socialistes i fou un dels organitzadors de la Federació de Societats Obreres de la casa del poble Es convertí llavors en el màxim dirigent del Sindicat Únic de Transports Marítims, com anteriorment ho havia estat de La Marítima Terrestre Collaborà …

Membre de la CNT des de 1918-19, es destacà a partir del 1931 i el 1933 s’alineà amb els Sindicats d’Oposició collaborà regularment a “Sindicalismo” i després dirigí “El Combate Sindicalista” València, 1933-36 El seu paper en els dies de juliol del 1936, altra volta dins la CNT, el dugué a ésser el nou alcalde i membre important del Comitè Executiu Popular de Llevant i del Consell d’Economia creat pel novembre del 1936 A l’exili, féu costat inicialment al comitè nacional encapçalat per Joan MMolina Juanel i posteriorment s’alineà amb la CNT “política” Tornà de l’exili el 1975

Fill de Francesc Burguès Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera Posseïa una galera de tres-centes botes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí 1454-58 Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica

Germà gran de Jaume i de Francesc Pi i Sunyer, i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Estudià a l’escola de nàutica de Barcelona 1861-64 Després de la revolució del 1868 actuà intensament com a propagandista republicà a l’Empordà El 1885 fixà la seva residència a Seta, on creà una casa comercial de vins i després una companyia naviliera, i on fou un dels fundadors de la Cambra de Comerç Com a president del Comitè Republicà Espanyol de Seta participà en la preparació de conspiracions revolucionàries impulsades per Ruiz Zorrilla A partir del 1895 collaborà regularment a La…

Obrer de la indústria tapera, formà part del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya 1920-21 i en diverses ocasions fou secretari de la Federació Comarcal de Girona Collaborà regularment a Acció Social Obrera , de Sant Feliu de Guíxols 1919-27 Membre diverses vegades del comitè regional en 1931-36, durant la Guerra Civil fou conseller de defensa de la Generalitat desembre del 1936 - maig del 1937 Després figurà en la comissió assessora del comitè regional a partir del juliol del 1937, intervingué en la constitució del Comitè del Moviment Llibertari de…