Resultats de la cerca

Primer viatger europeu al Japó, relata en la seva Peregrinaçao 1614 els seus viatges pel Japó, la Xina, Siam, Birmània i les Moluques, així com les seves empreses com a mariner, soldat, nàufrag, pirata, en una successió d’aventures potser en gran part fantàstiques, però que constitueixen un document vivíssim sobre les gestes dels portuguesos a Orient al s XVI

Navegant francès Per ordre del govern féu la volta al món 1766-69 en la fragata “La Boudeuse” Explorà Tahití, l’arxipèlag de Samoa, descobrí les illes Salomó la més gran porta el seu nom i arribà a les Moluques Relatà la seva expedició en el llibre Voyage autour du monde 1771, obra que assolí una gran influència Durant la guerra de la independència dels EUA comandà una esquadra El 1796 fou nomenat membre de l’Institut de France

L’any 1901, amb el vaixell Discovery , prengué part a l’expedició a l’Antàrtida, manada per Scott Més tard 1909, en un intent d’atènyer el pol sud, arribà fins als 88° 23’ de latitud S En una altra expedició a les regions antàrtiques 1914, el seu vaixell Endurance fou destruït pel glaç mar de Weddell Morí durant un altre viatge a l’Antàrtida Relatà els seus viatges en obres com The Heart of the Antarctic

Oficial de l’exèrcit de l’Índia, explorà i estudià regions de l’Himàlaia, el Tibet, i durant la guerra de Crimea, el Caucas Més tard prengué part amb Burton en una expedició a l’Àfrica Central, on descobrí el llac Victòria 1858, que suposava que era la font del Nil L’any 1860 explorà amb Grant regions d’Uganda i navegà finalment pel Nil, aigües avall Relatà una part dels seus viatges a Journal of the Discovery of the Source of the Nile 1863

Vida i obra Doctor en teologia El 1641 publicà Política del comte de Olivares Contrapolítica de Catalunya i Barcelona, contraverí al verí que perdia lo Principat Català , obra dedicada al capítol de canonges d’Urgell, on relata els fets ocorreguts a Catalunya el 1640 i a l’inici del 1641 Hi denunciava no sols les arbitrarietats del comte duc d’Olivares contra els catalans, sinó també els desastres que havia suposat per als castellans Bibliografia Serra i Puig, E ed 1995 Escrits polítics del segle XVII Tom II Secrets Públics, de Gaspar Sala, i altres textos Vic, Institut Universitari d’…

Segon marquès de Mortara i primer d’Olías i de Sarral Lluità a Itàlia i a Catalunya, on el 1640 era capità general de l’exèrcit a Perpinyà Nomenat governador del Rosselló 1640, restà aïllat en esclatar la guerra dels Segadors i, refugiat a Cotlliure, hagué de retre's 1642 Derrotà el general la Mothe al pas del Segre 1643 i a Lleida 1644, però vençut per Harcourt a Llorenç 1645, fou fet presoner Rescatat, prosseguí la lluita i el 1650 s’apoderà de Balaguer, de Tortosa, de Flix i de Miravet d’Ebre El 1651 posà setge a Barcelona, a les ordres de Joan d’Àustria, i el 1652 assolí la capitulació de…

Bàrbars seminòmades, aviat adoptaren la cultura xinesa Bé que l’estament noble predominava en llur societat, hi havia també serfs i esclaus Davant la impossibilitat d’una administració centralitzada, a causa de la manca de comunicacions, el territori fou repartit entre prínceps reials i generals addictes Aviat alguns s’independitzaren, i s’apoderaren de la primitiva capital occidental de Hao prop de Xian vers l’any 771 aC La dinastia es refugià a Luoyang, a la Xina oriental, on també hagué de plantar cara als diversos nous estats insubordinats Qi a Shandong, Jin a Shanxi, i sobretot Chu, que…

Vida i obra Cavaller, oncle de l’humanista Honorat Joan i Escrivà, és el primer dietarista conegut del Llibre de memòries de diversos successos de la ciutat e regne de València 1308-1664 edició moderna València 1930 L’autor, autor de la part compresa entre el 1503 i el 1535, s’anomena per primera vegada en el llibre «yo, mossén Francés Joan» l’any 1503, com un dels cavallers valencians de l’exèrcit reial que defensà el Rosselló contra el rei de França Carreres i Zacarés creu que degué començar a escriure el llibre abans, almenys el 1488, l’últim any en què hi consten els folis dels manuals…

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…

Vida i obra D’ofici era botiguer de teles Fou un austriacista convençut Durant la guerra de Successió, i sobretot després, es dedicà a defensar la grandesa del passat de Catalunya com un espai diferenciat de la resta de l’Espanya dels Borbó Alhora, la seva extremada religiositat –es feu terciari franciscà i ingressà en la confraria de la Mare de Déu de la Mercè– i les seves amistats amb religiosos feren que es decantés per escriure sobre la història eclesiàstica del Principat Treballador infatigable, aplegà una valuosa biblioteca de volums impresos i de manuscrits i escriví una gran quantitat…