Resultats de la cerca

Comte d’Atalaya Lluità a favor del primer Carles III Aquest el nomenà virrei de Sardenya 1713-17, on hagué de superar dificultats econòmiques, causades per l’arribada de refugiats del Principat 1714 i de Mallorca 1715, en caure en mans de Felip V Ho resolgué amb emprèstits forçosos

Enemic de Pèricles i de la democràcia i cap del grup oligarquicoconservador, fou condemnat a l’ostracisme el 443 aC, fet que resolgué la difícil situació de la polis a favor de la democràcia Bé que posteriorment tornà a la ciutat, no hi exercí cap influència Hom li ha atribuït la paternitat de la Constitució d'Atenes

Advocat 1803, fou senador des del 1821, governador de l’estat de Nova York 1829, secretari d’estat 1829-31 i vicepresident 1833-37 dels EUA Succeí AJackon com a president del país 1837-41 Polític hàbil i conciliador, no resolgué, però, la crisi econòmica del 1837 Això i la seva oposició a l’annexió de Texas el feren impopular Viatjà uns anys per Europa Escriví una autobiografia 1833, publicada el 1920

Exercí el periodisme i la docència universitària i milità a les files del partit conservador, del grup progressista del qual fou líder Defensà la llibertat de premsa, l’abolició dels monopolis i la reducció dels poders del president S'oposà al restabliment de les relacions amb els EUA i al reconeixement de Panamà Com a president de la república 1914-18 sostingué la neutralitat de Colòmbia durant la Primera Guerra Mundial, resolgué les ja antigues disputes frontereres amb l’Equador 1916 i lluità contra la corrupció administrativa

Es casà vers el 1455 amb una pubilla, Beatriu de Salt Home bellicós, resolgué en un combat les seves diferències amb Pere de Rocabertí el 1458 Durant la guerra contra Joan II figurà al bàndol reialista i es distingí en la defensa de Palau-saverdera 1464-66, que pertanyia a la seva germana Elionor, muller de Bernat de Vilamarí, malgrat trobar-se la seva dona, la seva filla i el seu sogre en poder dels enemics El 1466 caigué presoner de Pere IV, bé que el 1468 tornava a ésser en llibertat Joan II el premià amb rendes confiscades

Cosí de l’escriptor Joanot Martorell, fou acusat per aquest de faltar a la paraula de matrimoni donada a la seva germana Damiata, que havia seduït, i mantingué amb ell, a partir del 1437, una llarga i interessant correspondència de lletres de batalla Martorell aconseguí que el rei Eduard VI d’Anglaterra s’oferís com a jutge del combat, que finalment no es portà a terme, gràcies a la intervenció de la reina Maria de Castella L’afer es resolgué el 1445 amb el pagament de 4 000 florins a Damiata El mateix any fou desafiat de nou, per altres motius, per Ramon de Vilaragut

Fill del comte Cèntul I V de Bearn i de la comtessa Beatriu I Es casà en segones noces amb Estefania, filla de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona El 1118 collaborà amb Alfons el Bataller, rei d’Aragó, en la presa de Saragossa contra els musulmans reté homenatge al rei aragonès 1122 i rebé en feu Rueda de Jalón i, quan serien conquerides als musulmans, Santa Maria d’Albarrasí i la meitat de Tarassona El 1127 la seva intervenció assolí d’evitar un conflicte bèllic entre el rei d’Aragó i Alfons VII de Castella, que hom resolgué per les paus de Támara

Doctorat en dret 1945, fou lletrat del Consejo de Estado i de l’Instituto Nacional de Previsión 1950, sotssecretari del ministeri d’informació i turisme 1957-62 i del de comerç 1962-65 El 1965 guanyà la càtedra de dret administratiu de la Universitat de Madrid Nomenat ministre d’educació 1968-73, realitzà una contravertida reforma de l’ensenyament, que no resolgué els problemes d’aquest sector Fou també president del CSIC 1971-73 Publicà Observaciones sobre el sistema fiscal español 1951, Intervención económica en la industria 1965, etc El seu germà, Vicent Villar i Palasí…

Els inicis del moviment dels bagaudes se situen a la fi del s II dC, però tingueren molt d’increment durant la crisi del s III i perduraren tot el baix Imperi Romà ss IV i V La documentació és més aviat escassa i no reflecteix la importància que tingué la revolta Començà a les Gàllies i s’estengué durant el s IV a la Tarraconense, on Valentinià III hagué d’enviar un exèrcit dirigit per dos generals a la zona de l’alta vall de l’Ebre, però no resolgué l’afer, puix que hi ha notícia d’expedicions militars de càstig posteriors Els bagaudes eren esclaus, colons agrícoles i camperols…

El primer triumvirat fou, de fet, una coalició política privada, de caràcter illegal, conclosa el 60 aC entre Pompeu, Cèsar i Cras, els quals es comprometeren a mancomunar esforços i influències per tal de satisfer llurs ambicions i dominar l’anarquia l’acord fou renovat el 56 a Lucca Desaparegut Cras, esclatà entre Cèsar i Pompeu la guerra civil, guanyada per Cèsar El segon triumvirat fou format per Octavi, Antoni i Lèpid el 43 aC aquest cop es tractava d’una missió oficial, d’una nova magistratura collegiada amb poders illimitats tres uiri reipublicae constituendae L’aliança fou renovada…