Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
batalla de Rubinat
Història
Militar
Combat lliurat entorn del castell de Rubinat (Segarra), a l’inici de la guerra contra Joan II
, el 23 de juliol de 1462, entre les forces reialistes refugiades al castell i ajudades pel mateix rei Joan II, que hi acudí des de Balaguer —un total de més de 2 000 combatents—, i les de la generalitat, que pujaven a uns 1 800 combatents, la gran majoria de peu.
L’exèrcit reialista restà victoriós De l’exèrcit del Principat, moriren els principals capitosts, molts fugiren i caigueren presoners uns 600 homes No fou, amb tot, un fet d’armes decisiu que canviés la situació militar general, però el retrocés, per part de la generalitat, fou difícil de remuntar
Antoni Maria Brusi i Mataró
Història
Segon marquès de Casa Brusi.
Editor i propietari del Diario de Barcelona , tasca en la qual succeí el seu pare, Antoni Brusi i Ferrer, l’any 1878, quan feia ja temps que hi collaborava Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer, home de confiança de la família Durant la seva època, el diari continuà essent el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria
occità | occitana
Història
Individu d’un poble de llengua romànica, habitant d’Occitània.
El territori fou habitat des d’època prehistòrica, poblament testimoniat per importants jaciments Las Caus , Las Combarèlas, Las Eisiás de Taiac , la Font de Gaume , Mas d’Azil , etc En època històrica hi habitaren lígurs, ibers i diversos pobles celtes, d’entre els quals destacaren els gals La identitat occitana, però, cal cercar-la sobretot en la romanització de la Gàllia segles II aC-II dC, cabdal per a la formació de l’ occità Al segle V, la creació d’un estat visigòtic al SW accentuà la diferència entre les dues meitats de l’antiga Gàllia —la franca i la provençal— i enfortí novament…
Lliga Catalana
Història
Nom que adoptà la Lliga Regionalista l’any 1933, en reestructurar-se com a partit i incorporar-hi diverses formacions polítiques afins, com la Dreta Liberal Republicana de Catalunya
.
Aquest fet rubricà la vinculació de la Lliga a la República i la incorporació del sector cofessional d’Acció Catalana, quan aquest es negà a continuar formant part d’Acció Catalana Republicana El nou bloc representava l’alternativa oposada a l’Esquerra Republicana de Catalunya, amb vista a les eleccions del novembre del 1933, que foren un èxit Això irrità els sectors republicans i esquerrans, que es reorganitzaren per a les eleccions municipals del gener del 1934, on la Lligà sofrí un cert retrocés i una campanya d’agressions, que dugué els seus representants a abandonar el…
mercader
Història
A l’Antic Règim, membre d’un estament (estament mercader) que comprenia les professions lligades al comerç a l’engròs (inclosos els armadors i patrons de nau), els banquers i canviadors, els corredors d’orella, els arrendadors d’imposicions i altres negociants.
Tenien atribucions i drets polítics definits i eren institucionalitzats en les capitals catalanes d’una manera parallela a la formació dels consolats des del 1283 a València i a Barcelona, durant el s XV a Mallorca, Tortosa, Perpinyà i Girona A Lleida, la matrícula de mercaders fou establerta per privilegi de Joan II a Perpinyà, la reforma del 1449 establí una matrícula de mercaders i els adjudicà les places de conseller terç i quart, la qual cosa creà una situació que es mantingué fins a la Revolució Francesa A Mallorca, aglutinats entorn del Collegi de la Mercaderia des del 1401, es…
mesta
Història
Associació dels grans ramaders transhumants de la corona de Castella.
Durant l’alta edat mitjana hom anomenava mesta les pastures comunals, l’administració de les quals donà lloc a la formació de federacions locals i regionals de ramaders, les quals adoptaren el mateix nom Les diferents mestas regionals foren unificades per Alfons X el 1273, amb el nom d’Honrado Concejo de la Mesta, que tingué una immediata motivació de caràcter fiscal Tanmateix, l’existència de la poderosa institució responia a la importància assolida per la ramaderia dins l’estructura econòmica de Castella, potenciada al s XIII amb la consolidació dels grans latifundis a Extremadura i…
rec Comtal
Història
Antiga conducció d’aigua del Besòs que abastia la ciutat de Barcelona i els seus voltants.
L’aigua es captava en algun punt de l’actual municipi de Montcada i Reixac i, al llarg de més de 12 km, recorria el pla de Barcelona fins a arribar a l’actual districte de Ciutat Vella Francesc Carreras i Candi n’atribueix la construcció al comte Miró o Mir 954-966, del qual prengué el nom, conservat en el del carrer del Regomir, però investigacions posteriors apunten que el principal impulsor fou probablement Ramon Berenguer I 1035-1076 El recorregut de l’antic aqüeducte romà de Montcada que abastia Bàrcino coincidia segurament amb el del rec Comtal, però és desconeix en quina mesura s’…
Carles IV d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1788-1808), segon fill mascle de Carles III.
El seu regnat coincidí amb l’esclat i les conseqüències de la Revolució Francesa el comte de Floridablanca, vell ministre de Carles III, intentà d’evitar la introducció d’idees revolucionàries a la península Ibèrica i establí un cordó policíac a la frontera dels Pirineus Però aviat calgué intentar de reforçar la situació precària de Lluís XVI de França i fou confiat el poder al comte d’Aranda, simpatitzant amb els enciclopedistes, que mantingué davant la França revolucionària una actitud expectant Fou, però, destituït 1792 per la pressió de la reina Maria Lluïsa, a fi d’encimbellar el seu…
patrimoni reial
Art
Història
A l’edat mitjana, conjunt de béns, dominis, rendes, imposts i altres regalies que servien per a sufragar les despeses de l’aparell estatal i, al mateix temps, la casa del rei.
D’una banda, hi figuraven les terres o edificis que pertanyien al sobirà com a un gran senyor més, bé per herència, bé per conquesta de l’altra hi figuraven totes les rendes derivades de les funcions públiques que exercia contribucions ordinàries de caràcter local quèsties, toltes, forces, cenes i albergues, imposts ordinaris sobre la circulació de bens lleudes, peatges, etc, sobre el consum local drets de la farina, del pa, del vi, de la carn, etc, tributs de les comunitats jueves i sarraïnes, rendes derivades de l’administració de la justícia multes, composicions, etc, censos i altres drets…
vori

Elefant amb els dos ullals ben visibles en primer terme
Art
Economia
Història
Zoologia
Forma diferenciada de la dentina dels ullals de l’elefant (en el cas del mamut o altres mastodòntids hom parla de vori fòssil), de les dents canines de la morsa i del senglar, de les defenses del narval, etc.
Ús comercial Comercialment són apreciats només els ullals de l’elefant, que poden passar de 3 m de llargada, pesen fins a 70 kg i tenen una duresa de 2 a 2,5 Des del 1973, un conveni internacional per a la protecció de les espècies en perill d’extinció prohibeix la cacera de l’elefant asiàtic i limita estrictament la de l’africà Per aquest motiu, molts objectes que eren fets amb vori són actualment fabricats amb materials sintètics, els quals, d’altra banda, són també més barats Hom pot treballar el vori i polir-lo fàcilment Comercialment hom sol distingir-lo segons les tonalitats de color,…