Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
congrés de Gotha
Història
Assemblea que tingué lloc a Gotha (1875), de la qual sorgí el partit socialista que, el 1890, adoptà el nom actual de Sozialdemokratische Partei Deutschlands
.
El corresponent pla d’acció aprovat, conegut com a programa de Gotha , que suposava un compromís entre les tendències lassalliana i marxista, recollia la teoria sobre la llei de bronze del salari i el principi de la lluita de classes , i fou modificat en sentit marxista, el 1891, en el programa d’Erfurt
Alonso de Sotomayor
Història
Militar
Militar i administrador castellà.
Participà en les campanyes de Flandes, i el 1583 Felip II el nomenà governador de Xile Lluità contra els araucans i fortificà les contrades frontereres, però no pogué vèncer la resistència índia Anullà l’anomenada tasa Gamboa , segons la qual els indis havien de cobrar un salari per llur treball i pagar un impost als encomenderos en canvi dels treballs forçats
aprenent
Història
Jove que treballava per aprendre un ofici sota les ordres i instruccions d’un mestre amb el qual convivia, de nit i de dia, durant un temps que variava segons l’edat i la capacitat de l’aspirant.
El patró, a més d’ensinistrar el deixeble en la pràctica de la professió, tenia cura de proveir-lo de menjar i de beure, de vestir-lo i de calçar-lo, tant en salut com en malaltia, i en alguns casos el remunerava, a més, amb un petit salari Inscrit al gremi corresponent, un cop complert el contracte d’aprenentatge, l’aprenent no cotitzava ni tenia dret de vot no podia canviar d’amo més de tres vegades Es presentava, acompanyat pel mestre, a l’examen dels prohoms del gremi i, una vegada superada la prova, era inscrit a la categoria de fadrí o oficial
Arturo Alessandri Palma
Història
Política
Polític xilè, fill d’un imigrant italià.
El 1920 arribà a la presidència com a candidat de l’Alianza Liberal, oposada a la coalició de dretes Intentà una sèrie de reformes, però les cambres —dominades pels conservadors— li impediren tota actuació coherent, dificultada alhora per la inestabilitat del govern, la crisi econòmica i les reivindicacions obreres El 1924 un comitè militar es féu càrrec del poder Alessandri partí cap a Europa, però poc temps després un nou cop militar de tendència liberal el reposà a la presidència març de 1925 i permeté l’aprovació d’una nova constitució, presidencialista i laica agost de 1925 Dimití…
bufó
Història
Individu, generalment amb alguna deformitat física, que, a les places públiques i sobretot a les corts dels nobles o els reis, exercia funcions de còmic i utilitzava la seva deformitat per a excitar la hilaritat del públic.
Hi havia bufons a les antigues corts persa i faraònica egípcia També foren coneguts entre els grecs i els romans en parlen Marcial i Suetoni, i és probable que inspiressin els personatges de la comèdia atellana i posteriorment els de la Commedia dell’Arte Durant l’edat mitjana foren molt populars, i freqüentaren les corts dels nobles i els eclesiàstics A la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, a Nàpols, figurà Antoni Tallander, conegut per Mossèn Borra A la cort francesa de Lluís XII i de Francesc I i a la hispànica dels Àustria tingueren un paper molt destacat, i alguns d’ells…
comissari de la inquisició
Història
Representant local dels diversos tribunals de la inquisició.
El primer esment del càrrec sorgeix el 1537, a València, quan, a causa de l’extensió d’aquell districte inquisitorial, el Consell de la Suprema i General Inquisició proposà el nomenament de comissaris a les ciutats amb seu episcopal per publicar edictes i prendre testimoniatges i ratificacions amb ajuda de notaris Els comissaris, en especial els qui depenien del districte de Barcelona, tendiren, en el decurs del s XVI, a convertir-se en petits inquisidors independents designaren notaris, algutzirs i d’altres oficials, i fins i tot d’altres comissaris Les concòrdies del 1568 intentaren de…
proletariat
Història
Sociologia
Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d’un salari.
Fruit del sistema capitalista de producció capitalisme, el proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comportà la davallada de l’artesanat per mitjà de la separació dels obrers de llurs mitjans de producció La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietaris del capital Aquest fenomen comportava, d’una banda, l’enriquiment progressiu del capital gràcies a l’apropiació de la plusvàlua produïda per la força de treball i,…
legió estrangera
Història
Cos de l’exèrcit francès format per voluntaris.
Fou creada el 1831 per Lluís Felip d’Orleans amb la finalitat de combatre en la conquesta d’Algèria Originalment la formaven efectius estrangers de l’exèrcit francès regiment de Hohenlohe, o de cossos d’exèrcits aliats guàrdia suïssa Concebuda com un exèrcit colonial, el reclutament a la metròpolis es feia entre la població estrangera immigrada, i, a les colònies, era formada per indígenes i estrangers A la pràctica, durant el segle XIX hi ingressaren molts elements marginals de la societat delinqüents, criminals, vagabunds, pròfugs, etc, i les seves condicions quant a equipament, …
Mao Zedong

D'esquerra a dreta, Mao Zedong i Lin Biao
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític i revolucionari xinès.
Fill de camperols, fou influït en la seva joventut per la Revolució Russa i per Lenin El 1918 anà a Pequín com a ajudant de bibliotecari de Li Tazhao, amb el qual compartí l’aspiració de conciliar el marxisme leninisme amb el nacionalisme xinès En ésser fundat el partit comunista xinès 1921, Mao fou un dels dotze delegats que es reuniren a Xangai Cap de propaganda del partit 1925-26, tingué un paper secundari mentre durà l’aliança del partit comunista amb el Guomindang En produir-se el trencament amb Chiang Kai-shek 1927, passà a Hunan, on començà a organitzar els camperols com a força…
Comuna de París
Història
Insurrecció revolucionària haguda a París del 18 de març al 28 de maig de 1871.
S'inicià quan Thiers, nomenat cap del poder executiu per l’assemblea nacional de Bordeus, intentà de desarmar la guàrdia nacional de París assetjada per l’exèrcit prussià de Bismarck, intent en què no reeixí, i hagué de fugir a Versalles deixant la ciutat a les mans d’aquella milícia popular Ultra el comitè central de la guàrdia nacional, els grups revolucionaris de París eren fonamentalment els jacobins, els blanquistes i els obrers internacionalistes aquests, amb proudhonians, partidaris de Varlin i una minoria marxista l’efervescència de la capital després del 4 de setembre de 1870, en…