Resultats de la cerca

N'hi havia quatre, un per Aragó, un per València, un pel Principat i un per Mallorca i Sardenya L’aragonès era considerat com a secretari primer i prenia el títol de secretari protonotari , i assistia al consell, però sense vot El 1706, en el Consell d’Aragó austriacista, aquest darrer càrrec fou detingut per un català, Ramon de Vilana-Perles, fins que el 1714, en crear Carles VI el Consell d’Espanya, n'esdevingué el secretari d’estat hi havia sota d’ell, entre d’altres funcionaris, els secretaris d’estat o de despatx universal de Milà, de Sardenya, de Nàpols i del segell reial i registre

A la corona catalanoaragonesa, el càrrec fou establert ja per les Ordinacions de Pere III 1344 Hom l’anomenà escrivà secretari Solien ésser dos generalment eren notaris i havien de resoldre problemes de govern Els era confiat el segell secret, sota la vigilància del camarlenc, i en percebien els drets Participaven en les sessions del consell reial Llur signatura solia figurar en les cartes firmades pel rei Ferran II, en una pragmàtica de l’any 1480, establí el nombre en tres Acompanyaven el rei en els seus desplaçaments i segurament intervenien també en l’expedició de documents de l’…

Participà en el moviment de renovació pedagògica, a partir del grup de mestres Batec, de Lleida i del Penedès Fou membre de la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza de Catalunya FETE, i ocupà la secretaria general a Barcelona, l’any 1935 El mateix any ingressà a la Federació Catalana del PSOE, i el 1936 ocupà el càrrec de secretària del Front d’Esquerres i ingressà al comitè revolucionari de Vilafranca S’implicà en el procés de formació del PSUC, el 1937 es feu càrrec de la direcció de la Secció Femenina del partit i es traslladà a Barcelona Allí fou nomenada consellera pel PSUC…

Ingressà al partit socialista el 1945 Membre de la cambra dels diputats en 1948-82, succeí Nenni a la secretaria del partit 1964-66 i en fou secretari general del 1972 al 1976, fins a ésser substituït per Bettino Craxi El 1983 fou nomenat senador

Senador 1830, el 1833 s’afilià al partit liberal Fou governador de l’estat de Nova York 1838-43 i, des del 1839, senador federal Al congrés fou el cap dels antisclavistes Ingressà al partit republicà 1855, del qual fou un dels dirigents principals fins el 1860 Ocupà la secretaria d’estat 1861-69

Militant comunista des del 1921, es refugià a l’URSS Durant la Segona Guerra Mundial, com a membre del Komintern, organitzà la divisió Tudor Vladimirescu per alliberar el seu país del domini feixista El 1944 fou secretària general del partit comunista romanès i el 1947 ministra d’afers estrangers, fins que el 1952 fou destituïda de tots els seus càrrecs, acusada de desviacionisme

Obtingué la càtedra d’economia política i ciències socials del Wellesley College Fou redactora de The Nation , delegada al Primer Congrés Femení de la Haia i secretària de la Lliga Femenina Internacional pro Pau i Llibertat, a Ginebra 1919-22, de la qual fou presidenta honorària internacional el 1936 El 1946 obtingué el premi Nobel de la pau juntament amb John R Mott Escriví Our Slavic Fellow Citizens 1910 i Approaches to the Great Settlement 1918

Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid, oïdor i governador de la sala del crim de València i diputat a les corts de Cadis Un seu germà, Antolí Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1762 — , cursà els mateixos estudis, treballà a les ambaixades de Lisboa, Viena i París i fou oficial de la secretaria d’estat Un altre germà, Dídac Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1765 — , fou advocat i treballà a la chancillería de Granada

Vidrier, treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró, i fou molt amic de Joan Peiró, l’opinió del qual representà en certes ocasions Formà part del grup Solidaridad 1928, i posteriorment, de la Federació Sindicalista Llibertària 1932 En escindir-se els sindicats d’oposició, s’ocupà de llur secretaria dins el comitè regional agost del 1933, i els representà dins l’Aliança Obrera de Catalunya, el 1934 Com a secretari del comitè nacional dels sindicats d’oposició, assistí al congrés confederat de Saragossa maig del 1936 i acceptà el reingrés en la CNT

Un dels representants de la CNT en el comitè de proveïments els primers mesos de la guerra civil de 1936-39, substituí Marià RVázquez en la secretaria del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya novembre del 1936 - maig del 1937 Arran dels Fets de Maig del 1937, passà a formar part del govern provisional de la Generalitat 5 de maig - 28 de juny de 1937 com a conseller de serveis públics, economia i sanitat i assistència social Posteriorment, fou un dels creadors del consell del MLE Perpinyà, març del 1939