Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
tractat de Fontainebleau
Història
Pacte signat entre Espanya i França el 27 d’octubre de 1807 pel qual era establerta la partició de Portugal, únic aliat de la Gran Bretanya a Europa, entre les forces espanyoles i les franceses.
El tractat estipulava que el nord de Portugal províncies de Minho i Douro formaria el regne de la Lusitània Septentrional i seria per al rei d’Etrúria, net de Carles IV, en comptes del seu regne italià que les províncies d’Alentejo i Algarve serien per al primer ministre espanyol, Manuel de Godoy, i que la resta romandria de moment sota l’administració francoespanyola El tractat motivà la concentració de tropes franceses a Espanya, fet que donà lloc a la guerra contra Napoleó
Aliança dels Tres Emperadors
Història
Aliança entre Alemanya, Rússia i Àustria-Hongria (1881-87) a partir del tractat signat el 18 de juny de 1881.
L’aliança havia de durar tres anys Els països contractants es comprometien a romandre neutrals en el cas que un d’ells fos atacat per una quarta potència a més, reconeixien a Àustria el dret d’annexionar-se Bòsnia i Hercegovina i donaven a Rússia la seguretat que els estrets no serien forçats per la Gran Bretanya Àustria-Hongria i Rússia es comprometien a no intentar de modificar el statu quo balcànic si no era de comú acord El tractat romangué secret fins el 1918
Guillem de Caramany
Història
Vescomte de Rodés.
Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II, procurà de crear un ambient favorable a l’adhesió a França forçant l’elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment Anullà les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d’Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables cònsols…
tractat de Salamanca
Història
Acord signat a Salamanca el 1505 en virtut del qual Ferran II de Catalunya-Aragó, Felip I de Castella i Joana I de Castella es comprometien a governar conjuntament els regnes de Castella i Lleó.
Felip i Joana serien jurats reis per les Corts, i Ferran, governador a perpetuïtat La mort d’Isabel la Catòlica 1504 i la subsegüent regència de Ferran havien ajudat a les intrigues de la noblesa castellana afavorida per Felip I i Maximilià d’Àustria amb la formació d’un bàndol partidari dels Habsburg, el qual volia desplaçar Ferran Per fer-hi cara, pactà amb Lluís XII de França tractat de Blois, 1505 i es casà amb Germana de Foix Fou per contrarestar els efectes d’aquesta aliança amb França que Felip inicià un apropament al regent de Castella, que portà al tractat de Salamanca
Cèntul II de Bigorra
Història
Comte de Bigorra (1114-28).
Fill del comte Cèntul I V de Bearn i de la comtessa Beatriu I Es casà en segones noces amb Estefania, filla de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona El 1118 collaborà amb Alfons el Bataller, rei d’Aragó, en la presa de Saragossa contra els musulmans reté homenatge al rei aragonès 1122 i rebé en feu Rueda de Jalón i, quan serien conquerides als musulmans, Santa Maria d’Albarrasí i la meitat de Tarassona El 1127 la seva intervenció assolí d’evitar un conflicte bèllic entre el rei d’Aragó i Alfons VII de Castella, que hom resolgué per les paus de Támara
timúrida
Història
Membre de la dinastia musulmana formada pels descendents de Tamerlà que governaren la Pèrsia oriental i la Transoxiana (segle XV i principi del XVI).
Malgrat que Tamerlà designà com a successor el seu net Pir Muḥammad, el seu assassinat i el del nou successor Khalil donaren el poder al quart dels fills del fundador de la dinastia Shāh Rokh, que derrotà els Kara Koyunlu i s’emparà de l’Azerbaidjan, territori que cedí després a Jahān Shāh de l’horda del moltó negre A la mort de Sah Ruh s’inicià la decadència timúrida amb el seguit d’assassinats dels quals serien víctimes els seus descendents Uluġ Beg El territori regit pels timúrides fou fragmentat la branca de Pèrsia passà a mans dels safàvides i la de la Transoxiana fou…
Privilegi de la Unió
Història
Conjunt de concessions que el rei Alfons II el Franc hagué d’atorgar el 28 de desembre de 1288 forçat per la Unió Aragonesa, afavorida per la coincidència de la revolta amb un estat de guerra a gairebé totes les fronteres dels seus regnes.
Segons el privilegi —de fet, dos privilegis—, el rei no podria procedir contra cap noble d’Aragó, València i Ribagorça ni contra els ciutadans de Saragossa sense sentència prèvia del justícia d’Aragó i el consentiment de les corts, ni contra els altres súbdits d’Aragó i Ribagorça sense sentència dels justícies locals en el cas d’inobservança, el rei perdria els 16 castells que lliurava com a garantia als unionistes, els quals podrien llavors negar-li l’obediència i elegir un altre rei A més, hauria de reunir corts cada any per als aragonesos a Saragossa, on serien nomenats els…
Constitució del 1876
Història
Constitució de la monarquia espanyola signada per AlfonsXII el 30 de juny de 1876.
Fou preparada a requeriment de Cánovas, ja president del govern, amb la intenció d’ordenar el règim polític de la Restauració després del pronunciament de Sagunt el 29 de desembre de 1874 Pretengué de temperar els criteris conservadors amb el reconeixement de les llibertats i els drets individuals inclosos en les constitucions progressistes anteriors La constitució del 1876 fou decretada per Alfons XII “en unió i d’acord” amb les corts L’estat era confessional, però hom admetia en privat la pràctica d’altres cultes Les corts, amb dues cambres, exercien el poder legislatiu El senat resultava…
Mahoma
Història
Islamisme
Nom amb què és conegut Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, fundador de l'islam.
La seva personalitat abans de la predicació l’inici de la qual és fixada per una tradició a quaranta anys és gairebé desconeguda Fill pòstum d’'Abd Allāh, membre de la influent tribu quraixita, fou alletat per una beduïna Perdé la mare a sis anys i fou confiat al seu avi, ‘Abd al-Muṭṭalib, i després al seu oncle, Abū Ṯālib A vint-i-cinc anys entrà al negoci comerciant i caravaner d’una vídua rica, Ḫadīǧa, amb qui es casà i en vida de la qual es mantingué monògam En quedar-se vidu, prengué diverses esposes, la tercera de les quals fou ‘Ā’iša Malgrat la tradició que el suposa a Síria en…
pagès de remença
Història
Història del dret català
Pagès que a l’edat mitjana estava adscrit a la terra i sotmès als mals usos senyorials, que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença.
L’origen dels remences catalans remunta al segle XI, quan nombrosos sectors de pagesos lliures de la Catalunya Vella entraren en una situació de dependència respecte als grans propietaris, els quals procuraren convertir aquesta dependència en hereditària Els senyors adscriviren aquests pagesos a un predi determinat per tal d’assegurar-ne el conreu El paper preponderant que els grans terratinents acompliren en la vida política del Principat els permeté de sancionar legalment aquests drets A partir del 1380, la caiguda dels preus agrícoles, com a conseqüència de la Pesta Negra del 1348, provocà…