Resultats de la cerca

Situada estratègicament a la serralada d’Elburz, al NE de Qazvīn El fundador de la secta islàmica dels “assassins” Ḥasan ibn Sabbaḥ al-Rāzī la convertí en base de les seves expedicions 1090, i des d’aquest moment hi residí el Dā'ī al-du'āt o gran mestre del moviment, fins que Hūlāgū l’assetjà i assassinà l’últim d’ells, Rukn al-Dīn 1256

Probablement fill del duc Pere de Cantàbria Es casà amb Ermessenda, filla de Pelagi El 739 succeí el seu cunyat Fàfila Fou el fundador de la monarquia astur i el primer a començar la reconquesta aprofità les lluites internes d’Al-Andalus per a expandir el seu regne Arribà fins el futur comtat d' Àlaba 746 Cap a 751-752 expulsà d’Astorga els musulmans Amb l’ajuda del seu germà Fruela féu incursions 753-754 per les comarques meridionals de la serralada cantàbrica Enfortí la posició estratègica del regne astur, però, simultàniament, provocà el despoblament de la vall del Duero

Fill i successor de Ramir I El 854 envià, en ajuda dels mossàrabs toledans revoltats contra l’emir Muḥammad I, un exèrcit comandat pel comte Gató d’El Bierzo, que fou derrotat en l’anomenada jornada del Guadecelete En el seu temps el regne astur inicià l’expansió al sud de la serralada Cantàbrica, per la Vall del Duero, repoblant Lleó 856, Tui i Astorga El 859 o 860 derrotà el Banū Qasī Mūsā ibn Mūsà ibn Fortun, prop d’Albelda batalla de Clavijo Ocupà aleshores Coria i Talamanca, i el seu fidel, el comte Roderic de Castella, repoblà Amaya 860 L’emir Muḥammad I envià, però, dues…

Llicenciat en història antiga per la Universitat de Barcelona 1971, de l’Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la qual fou membre, desenvolupà l'activitat científica a Aragó, on fou durant quaranta anys director del Museu Arqueològic d’Osca, a més de membre de diversos organismes dedicats a la prospecció arqueològica, l’art rupestre i els museus De les seves nombroses excavacions, destaquen les que va dirigir al congost del Vero al parc natural de la serralada de Guara, on el descobriment de pintures rupestres va comportar la declaració de la zona com a parc cultural el 2001, i…

D’infant treballà de moliner amb el seu oncle, al molí de Santa Creu Borredà i més tard al molí de la Verneda, a Barcelona En iniciar-se la guerra del Francès, ingressà en l’exèrcit el 1809 ja era capità d’una companyia que ell havia ajudat econòmicament a formar, i actuava al Baix Llobregat, on es distingí en la captura de 34 francesos, amb el carruatge i els criats del general Duhesme El 1811 manà el Batalló de Caçadors Voluntaris de Catalunya derrotà els francesos al pont de Molins de Rei, a Sant Boi i a la serralada de les Torretes Martorell El 1814 entrà a Barcelona i fou…

La població actual consta d’uns 250000 individus al moment de la conquesta espanyola eren 1000000 o 1500000 individus Hom distingeix entre araucans septentrionals i meridionals Els primers són anomenats picuntxe i els altres maputxe  —els més nombrosos— i huilitxe També hi ha araucans a l’Argentina, des de la serralada andina fins al riu Salado L’ocupació castellana del territori araucà fou iniciada, l’any 1541, per Pedro de Valdivia La guerra contra els araucans durà uns 20 anys, bé que fou mantinguda en forma intermitent fins a la segona meitat del segle XVIII Els araucans foren totalment…

És una extensa xarxa de comunicacions, basada en una infraestructura preinca, que connectava els diferents centres de producció, administratius i cerimonials que fou vital per al comerç i la defensa de l'imperi Construïda a una altitud de més de 5000 m de mitjana, unia els cims més alts dels Andes amb la costa, travessant selves tropicals, valls i deserts, un territori que avui es troba inclòs dins de diversos països Argentina, Bolívia, Colòmbia, l'Equador, el Perú i Xile El Gran Camí Inca, de 5200 km aproximadament, fou l'eix principal de tota la xarxa Al segle XV aconseguí la seva màxima…

El terme fou aplicat primer al conjunt d’installacions militars que servien de base a la conquesta i la cobertura defensiva Més tard s’aplicà a aquest territori fluctuant, on les autoritats eren sovint militars Desaparegudes les jurisdiccions feudals i assolida una tècnica cartogràfica i logística suficient, adquirí el sentit actual en els estats moderns La distinció entre fronteres naturals i artificials s’ha fet tradicional Les primeres tenen un valor relatiu i cal considerar-les com un factor cada vegada menys decisiu a l’hora d’establir les fronteres convencionals Els rius la frontera…

Conegut des d’antic com a Força de Sacreu, era l’epicentre de la baronia de Sacreu pertanyent a la nissaga dels Goscon Es troba ja citat al 1073, al volum II del Libri Antiquitorum de la catedral de Barcelona, segons els estudis de Ribas Bertrán El 24 de maig de 1418, un fort seisme que assolà la comarca destruí el castell, que no fou reconstruït N'hi ha restes dins la urbanització Collsacreu

S'originà durant l’alta edat mitjana a la Catalunya oriental, especialment al Prepirineu i a la Serralada Transversal Solsonès, Berguedà, Osona, Ripollès, Garrotxa, car les propietats feudals, per pressions econòmiques i demogràfiques, hagueren d’explotar al màxim llurs terres i dividir-les en masos Al seu origen era regentat per una família, que hi treballava i en vivia exclusivament El caràcter autàrquic exigia una gran varietat en els productes de la terra i una gran complexitat en l’organització de l’explotació, que requeria una gran pluralitat de tipus d’aprofitament, edificacions, etc…