Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Felip de Sorribes i Descoll
Història
Funcionari.
Donzell empobrit, sollicità càrrecs per a subvenir a les necessitats de la seva família Més tard 1616 fou conseller segon de Barcelona i diputat militar de la generalitat 1632 Elegit mostassaf de Barcelona, hagué de deixar el càrrec en restar cec Probablement fou pare de Felip, Francesc i Josep de Sorribes i Rovira
generalitats
Història
Nom donat als dos drets del general (dret de la bolla i d’entrades i eixides) que pertanyien a cadascuna de les generalitats (de Catalunya, de València i d’Aragó).
Foren creats a les corts generals de Montsó de 1362-63 amb el fi de reunir el donatiu concedit al rei per subvenir a la guerra contra Castella, i foren prorrogats a les corts successives Finalment esdevingueren imposts premanents per respondre a les pensions dels censals i violaris venuts per cada generalitat i per finançar les tasques i necessitats administratives d’aquestes entitats
Unió Europea de Pagaments
Història
Acord monetari establert el 1950 pels països integrants de l’OECE, per facilitar les relacions comercials entre ells.
La UEP tenia com a objecte la substitució del sistema bilateral de pagaments per la multilateralitat, així com subvenir a l’escassetat de dòlars enfront de les creixents transaccions Amb aquest fi establí la compensació de pagaments internacionals, en l’espai i en el temps, i la concessió de crèdits als països deficitaris El retorn a la convertibilitat de les monedes suposà la substitució de la UEP per l' Acord Monetari Europeu 1958
dret de cisa
Història
Imposició consistent en la reducció feta pel venedor en el pes o la mesura de determinats articles de consum (articles alimentaris, bestiar, robes) el valor de la qual era lliurat a l’erari.
Posteriorment es convertí en un recàrrec sobre el preu S'originà a la baixa edat mitjana a la corona catalanoaragonesa, inicialment amb caràcter temporal i destinada a subvenir a les despeses generals comunals o de determinats serveis públics, com la construcció de ponts, murs, esglésies, etc i per això fou anomenat també ajuda fou prohibit el 1372 i restablert l’any 1429 Passà a Castella, sembla, sota Sanç IV 1284-95 Sovint era cobrat per arrendataris dits cisadors o ajudadors Suprimit per decret el 1817, fou restablert el 1824 i definitivament abolit el 1845
Pau Alsina i Rius
Història
Dirigent obrer.
Teixidor, milità al Partit Democràtic El 1864 signà un manifest reivindicant l’acció collectiva dels treballadors davant la patronal per millorar les condicions laborals El 1865 assistí al Congrés Obrer de Barcelona En la Revolució de Setembre del 1868 figurà com a cap de llista de la Junta Revolucionària de la Diputació de Barcelona El Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona el presentà candidat a Corts constituents 1869 pel Partit Republicà Democràtic Federal successor del Partit Democràtic Elegit amb els vots de l’obrerisme i del federalisme, fou el primer diputat que…
diputat del general
Història
A la corona catalanoaragonesa, cadascun dels membres dirigents d’una diputació del general o generalitat als quals era delegat el poder de recollir els donatius o imposts acordats per les corts.
Eren elegits per les corts, com a representants dels diversos braços, amb mandat fins a la convocatòria de la cort següent La cort de Lleida del 1375 fixà en tres habitualment eren ja tres des del 1362, però a vegades reforçats amb tres o quatre més els diputats de la generalitat de Catalunya un diputat eclesiàstic —considerat aviat com el president de l’organisme—, un diputat militar i un diputat reial , i el 1413 llur mandat fou limitat a tres anys i amb facultat d’elegir-ne tres de nous per a un nou trienni o fins a la celebració de noves corts Aquest sistema d’elecció, perdurà, alterat en…
ajuda
Història
Antigament, acció i efecte d’ajudar o de prestar socors, auxili, contribució o subsidi al rei o al senyor jurisdiccional per tal de subvenir a les seves necessitats particulars.
Posteriorment, esdevingué un impost regular sobre la carn, el vi i d’altres productes
fogatge
Història
Dels s. XIV al XVII, imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalanoaragonesa a raó d’una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra.
Era una exacció eventual i per a cadascun calia l’acord de la cort general, on s’acostumava a determinar els criteris d’inclusió o exclusió dels focs i les persones que hi restaven sotmeses Unes vegades aquesta exacció es feia a tant per foc, i unes altres vegades a base d’una quantitat fixada per endavant, que calia que fos repartida entre els focs i les localitats cens