Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
donació
Història
Fórmula emprada a Lleó i a Castella, des del s XIII, pel rei i pels magnats consistent a fer donacions territorials per tal de retribuir els serveis dels vassalls.
Es tractava de concessions règies temporals, no pas hereditàries També pel mateix temps i àdhuc abans que el regne asturianolleonès, els serveis de vassallatge foren recompensats mitjançant el pagament de soldades en metàllic, fórmula que acabà essent més acostumada Al s XIII, quan les grans conquestes territorials de Ferran III 1217-52 ho possibilitaren, aparegué el costum de fer donacions territorials en plena propietat — vel in hereditatem in perpetuum — per tal d’agrair serveis — probono et fideli secritio — o per subjectar l’agraciat a la satisfacció d’unes…
tribu
Història
A l’antiga Roma, cadascuna de les fraccions en què era dividit el territori.
La primitiva ordenació parteix de tres tribus, els ramnenses, els titienses i els luceres , que hom connectà amb els èponims Ròmul, Tit Taci i Lucumó i identificà amb la triple composició romana primitiva entre llatins, sabins i etruscs Explicació força dubtosa, per tal com els tres noms semblen etruscs Hom no sap tampoc si eren tribus genètiques o territorials en aquest darrer cas correspondrien a les tribus tardanes establertes sobre tres dels turons de la ciutat, és a dir, els esquilins, els palatins i els sucusans Probablement aquesta tripartició era connectada amb els 300…
fur
Història
Dret
Norma jurídica d’origen consuetudinari o per concessió sobirana que recull el dret vigent en una localitat o territori.
Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al segle X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al segle XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella,…
ṣulḥ
Història
A la península Ibèrica i durant la conquesta musulmana, capitulació pactada entre les autoritats islàmiques i els vençuts, per la qual aquests conservaven determinats drets (salvaguarda de llurs costums, religió, etc) i propietats.
Al marge d’aquest pacte, basat en el mateix passatge de l’Alcorà 9,29 amb què hom fonamentava el 'ahd, eren establerts imposts territorials i personals
Entesa Balcànica
Història
Acord signat el 1934 per Turquia, Romania, Grècia i Iugoslàvia per iniciativa del ministre romanès Titulescu.
Els signataris s’obligaven a no recórrer a la força en el cas de litigi i a observar les divisions territorials establertes pel tractat de Versalles Desaparegué amb la Segona Guerra Mundial
Fath ‘Alī Shāh de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1797-1834) de la dinastia dels qajarites.
Per resoldre els conflictes territorials provocats per Rússia intentà diverses aliances amb Europa Anglaterra, 1801 França, 1802, fracassada pel tractat francorus de Tilsit, 1807 Però, agreujada la situació per la guerra amb Turquia 1821, perdé Geòrgia i una part d’Armènia tractat de Turkmānčai, 1828
jutjat
Història
Cadascuna de les circumscripcions territorials i administratives de l’illa de Sardenya, abans de la conquesta catalanoaragonesa.
Sorgiren en decaure l’autoritat que tenia sobre l’illa l’administrador civil bizantí s’independitzaren possiblement a mitjan segle X A la darreria del segle XI hi havia, amb personalitat pròpia, els de Càller, Arborea, Torres i la Gallura Cada jutjat tenia al capdavant un jutge i, a efectes administratius i judicials, es dividia en diverses curadories Posada l’illa sota la protecció de l’Església, els jutjats esdevingueren presa de les lluites de Gènova i de Pisa, per tal d’obtenir-ne el domini comercial i polític Els emperadors germànics intentaren d’establir-hi un domini feudal, sense cap…
Ivan I Asen de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (1186-96).
Procedent d’una família de boiars els Belgun de la regió de Târnovo, dirigí l’aixecament de búlgars i valacs contra l’emperador bizantí Isaac II Àngel i obtingué 1178 el reconeixement del Segon Reialme Búlgar, amb Târnovo com a capital El seu fill Ivan II Asen deposà 1218 l’usurpador Boril I i engrandí el regne amb conquestes territorials
capitania
Història
Territori sobre el qual s’estenia la jurisdicció d’un capità.
Originàriament, a l’edat mitjana, les capitanies foren establertes, com a jurisdicció de guerra, en ocasió d’operacions bèlliques i amb caràcter extraordinari, fora d’aquells indrets on l’estat de guerra era permanent Al ducat de Neopàtria, per exemple, les capitanies creades vers el 1319 per Alfons Frederic a Siderocàstron, Neopàtria i Salona, esdevingueren les demarcacions territorials de govern en lloc de les vegueries establertes al ducat d'Atenes
Muḥammad V de Granada
Història
Vuitè rei de Granada (1354-59 i 1361-90).
Fill i successor de Yūsuf I Bé que fou un polític hàbil, que sabé aprofitar la guerra civil castellana entre Pere el Cruel i Enric de Trastàmara amb diverses annexions territorials Priego, Utrera, Jaén, Úbeda, etc, és famós sobretot com a mecenes d’ibn al-Hatīb, d’ibn Hātima, d’ibn Zamraq, etc i per la seva política cultural construí hospitals i la madrassa del seu nom a Granada
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina