Resultats de la cerca

Fou un dels testimonis del tractat de Cazola 1179 Formà part de la comissió encarregada de solucionar les diferències entre Pere I i la seva mare 1201 El rei li donà el lloc de Manzanera per a poblar-lo 1202 Morí en el decurs d’una acció guerrera contra els sarraïns

Fou un dels testimonis d’una transacció entre el rei Sanç I i el bisbe i capítol de Mallorca sobre qüestions de jurisdicció 1315 Acompanyà Pere de Montsó en una ambaixada mallorquina a Tlemcen 1322 Governà el regne de Mallorca en nom del lloctinent Arnau de Cardellac 1330-31 Vivia encara el 1344

Serveix de base a la crítica històrica

El llibre notarial més antic conservat és del 1230 A partir de la constitució de Pere III a la cort de 1351, que prohibí les etceteracions i les abreviacions fora d’ús corrent, els assentaments prengueren més extensió —al començament eren de molta concisió—, però no permetien de refer per ells sols un instrument esborrany o scaeda conformat pels interessats en presència de testimonis i posat en pública forma generalment en pergamí perdut o malmès calia seguir el procediment de refacció A vegades en aquests llibres els notaris es limitaven a inserir els esborranys amb indicació…

Signat per diversos testimonis, entre els quals el regent de la governació de Menorca Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete, tots ells captius a conseqüència del saqueig de Ciutadella pels turcs, en el qual fan constar detalladament els incidents d’aquest, com a justificació de llur conducta, i la nòmina dels presoners El document, recuperat el 1623 pels jurats de Menorca, fou incorporat al Llibre Vermell Des del 1940 es conserva a l’arxiu municipal de Ciutadella el 1722 havia estat portada a Maó per disposició del governador anglès Kane L’acta fou publicada en facsímil…

S’ha conservat només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell Segons AM Mundó, que l’identificà el 1960, el manuscrit anomenat Llibre jutge de Montserrat , pot ésser datat entre el 1180 i el 1190 Es tracta d’una còpia de la versió catalana, probablement de vers el 1140, del Liber iudicus , en relació directa amb la primera compilació dels Usatges El títol de Forum iudicum d’un còdex castellà del 1188 i que donà origen al Fuero Juzgo no fou mai conegut a Catalunya d’aquí que hagi d’…

Fou habitada des de l’antiguitat, però els primers testimonis històrics parlen de la seva conquesta pels exèrcits de Cir 546 aC Unida a Pèrsia, conservà una certa autonomia, fins que fou subjugada per Alexandre Durant el període que seguí la mort d’aquest, la regió s’hellenitzà i gaudí d’una certa llibertat, sobretot en època romana Al s III aC, seguint el model de les confederacions gregues, fou organitzada una confederació lícia, que es mantingué i que contribuí al desenvolupament de diverses ciutats Xantos, Pàtara, etc L’emperador Claudi la constituí província, juntament amb…

El sincretisme religiós que se'n derivà no fou mai reconegut pels jueus en són testimonis l’episodi evangèlic de la samaritana la paràbola del bon samarità No solament es negaren a collaborar a la reconstrucció del temple de Jerusalem, sinó que n'edificaren un de propi al cim del Garizim, considerat d’aleshores ençà el santuari dels samaritans, on encara actualment immolen el gran sacrifici de pasqua Supervivents de múltiples persecucions i intents d’extermini per part de jueus, bizantins i musulmans, en resten uns 450, repartits en dos centres, l’un a Nābulus i l’altre a Holon…

Sol ésser regulat per determinades normes i se celebra generalment en presència de testimonis o “padrins” Té les seves arrels en el duel judicial de l’antic dret germànic, i s’estengué així per l’Europa medieval A França, després del desafiament de Francesc I a Carles V, el duel es popularitzà, i a tots els països llatins, especialment durant els s XVII i XVIII, el duel fou un costum generalitzat entre la noblesa A Anglaterra, el duel no fou gaire popular, i restà abolit l’any 1818 Durant el s XIX, gairebé totes les legislacions aboliren el duel però la lenitat en el càstig n'…

Senyor de les valls de Sant Pere o d’Espills i de Sant Serni Coper reial, serví a les guerres de Nàpols i Castella 1430 i fou fet presoner a la batalla de Ponça 1435 Fou nomenat almirall general del regne 1441 i enviat com a nunci del rei al papa Eugeni IV Com a conseller reial, signà entre els testimonis del privilegi de fundació de l’estudi general de Barcelona 1450 El rei li donà el càrrec de virrei a Còrsega, amb la perspectiva de la capitania i la castellania de Bonifacio quan el lloc fos pres 1455 Fou també ambaixador de Joan II al papa 1466 i servidor de Ferran II…