Resultats de la cerca

A la corona catalanoaragonesa el títol aparegué per primera vegada a Sicília sota Pere el Gran en termes que no precisen si tenia cura del patrimoni reial o de l’erari 1282 el primer que posseí el càrrec fou el jueu Jusef Ravaya Aquest càrrec fou imitat aviat als estats patrimonials el 1284 fou nomenat com a tresorer Bernat Escrivà Les funcions del tresorer reial foren delimitades per les ordinacions de Pere el Cerimoniós del 1344 estava subordinat al mestre racional i havia de fer els pagaments que aquest li ordenava, guardar el tresor reial i ingressar a la…

Aquest càrrec fou creat per Felip II de Castella amb el caràcter de perpetu i hereditari a favor de Pedro Fernández de Cabrera y Bobadilla, segon comte de Chinchón, que fou succeït pel seu fill, net i besnet, mort el 1665

Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre del 1410, mort ja el rei…

A la corona catalanoaragonesa la tresoreria reial era la responsable del pagament de tots els funcionaris reials i receptora de la major part dels ingressos reials els drets reials, com que no eren patrimonials ni feudals, eren pagats a la tresoreria Era presidida pel qui regia la tresoreria Cada un dels estats de la corona tingué una tresoreria particular

Fill d’un jueu convers, gràcies al seu càrrec aconseguí d’aplegar una gran fortuna i d’exercir, amb els seus germans, vinculats també a la tresoreria reial, una gran influència Fou acusat d’instigar la mort de l’inquisidor de Saragossa Pedro de Arbués 1485, duta a terme per dos dels seus germans, Juan de Pedro i Alonso que pogueren fugir a Itàlia i pel seu sogre, que fou decapitat Ell fou absolt gràcies a la seva influència Amic de Cristòfor Colom, en fou un dels afavoridors aquest, en tornar del seu primer viatge, li referí el descobriment, per carta, des de Lisboa, carta similar a la que…

Primer baró de les Quatre Torres 1790 Fou majordom i tresorer de propis de Tarragona 1757, ciutadà honrat de Barcelona i cavaller del Principat de Catalunya 1773, regidor perpetu 1778 de Tarragona i diputat a les antigues corts de Castella per Tarragona Era fill de Tomàs Morenés i Móra, també majordom i tresorer de propis i administrador de la taula de canvi de Tarragona

El seu fill i segon comte, Pedro Fernández de Cabrera-Bobadilla y de la Cueva, fou nomenat tresorer general del Consell d’Aragó per Felip II de Castella, càrrec que es mantingué un quant temps vinculat als comtes de Chinchón El seu fill i tercer comte fou Diego Fernández de Cabrera-Bobadilla y de Mendoza mort el 1608, tresorer general del consell d’Aragó El succeí el seu fill i quart comte Luis-Jerónimo Fernández de Cabrera-Bobadilla y Pacheco mort el 1647, tresorer general del Consell d’Aragó i virrei del Perú La seva primera muller, Ana de Osorio, fou…

El seu fill, el comte Manuel de Llorac i Bertran mort a Viena el 1791, fou tresorer imperial 1765-91

Mercader de Saragossa, féu fortuna amb negocis relacionats amb la cort, com l’arrendament de totes les seques dels regnes de Joan I, llevat de les de Mallorca 1388, la collecta de la dècima papal concedida a Joan I el 1390 i el 1393 aquesta darrera en societat amb Luchino Scarampi i Francesc Deudé, la collecta de les multes imposades als robadors dels calls jueus el 1391 una bona part revertien als mateixos collectors per reintegrar-los diversos emprèstits a la corona El 1393 garantí a la corona l’enorme quantitat de 100 000 florins d’or per a les despeses de l’expedició a Sardenya…

Era fill de Pedro Fernández-Bobadilla y de la Cueva — ~1575, i, com ell, fou majordom major de Felip II i tresorer general del Consell d’Aragó Més tard fou ambaixador a Roma i a Viena