Resultats de la cerca

Es mantingué fins a la reforma tributària d’Alejandro Mon 1845

Periodista i professor d’economia política a Torí 1902-49, fou senador el 1919 Atacà el proteccionisme agrícola i industrial i sostingué la necessitat de reformes socials Decidit antifeixista, s’exilià a Suïssa durant el període mussolinià En tornar a Roma fou governador de la Banca d’Italia 1944-48, diputat a l’assemblea constituent 1946, vicepresident del consell i ministre del pressupost 1947 i president de la república 1948-55 Les seves obres principals són Miti e paradossi della giustizia tributaria 1940 i Principi di scienza delle finanze 1948

Ministre de finances en els governs del comte d’Ofalia 1837-38, Narváez 1844-46, Istúriz 1846 i Narváez 1849, posteriorment fou cap de govern d’un gabinet de la Unión Liberal febrer-setembre del 1864 La seva importància es deu a la reforma tributària, coneguda com a reforma de Mon , que implantà el 1845 Consistia en un sistema eclèctic d’imposts directes contribució d’immobles, conreu i ramaderia, la de la indústria i el comerç i indirectes drets de consums i de portes, monopoli fiscal de salines i tabac, etc en els seus trets fonamentals, es mantingué durant més d’un segle

Lluità a Itàlia a favor de Napoleó i fou governador de Roma 1798 Per la seva participació en la victòria de Wagram fou creat duc de Tàrent 1809 Napoleó el nomenà el 1810 governador general de Catalunya en substitució d’Augereau Intentà una política de francesització dissimulada Féu una reforma tributària i combaté les tropes catalanes per tal d’assegurar la regularitat dels proveïments des de França Ocupà Solsona, i en féu incendiar la catedral saquejà i incendià Manresa i Moià Cooperà amb Suchet i posteriorment s’apoderà del castell de Figueres Lluità també al País Valencià El…

Al final del segle X dominava la regió la família berber dels Banū Razīn, que li donaren el nom La taifa es formà amb Huḏayl ibn Halaf ibn Razīn 1012-45 El Cid la feu tributària ~1069 en lluita amb ‘Abd al-Malik ibn Huḏayl 1043-1103, que, però, més tard li infligí una derrota i en quedà ferit Això no obstant, el seu fill Yaḥyā, el 1104 fou deposat pels almoràvits que dominaven València La ràpida decadència almoràvit davant els almohades feu que, tot i la subjecció, Albarrasí continués mantenint una certa personalitat política A la segona meitat del segle XII depenia encara d’Ibn…

Consistí, al principi, en un recàrrec de l’1% sobre l’alcabala, és a dir, sobre l’impost 10% que gravava les transaccions Els cientos augmentaren 1639, 1656, 1633 fins a un recàrrec del 4% i formaren part del conjunt d’ingressos que servien per a pagar el servei de millones al rei El 1686 foren rebaixats al 2% i augmentaren de nou el 1705 Ensenada, en el seu fracassat projecte d' única contribució 1749 a Castella, abolí els cientos , però, llevat dels períodes constitucionals de 1812-14, 1820-23 i el projecte fiscal de Martín de Garay 1817, encara es mantingueren, juntament amb els altres…

Comprèn la vall de Valielles que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls, tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de Sant Pere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l' estret de Valielles , que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la parròquia de Sisquer…

Existí ja a Roma amb els noms de tributum in capita, capitatio o pro capitibus A Castella era imposada sobre els sarraïns i els jueus establerts en aquell regne i hom li donava el nom d' aljama , per tal com la recaptació es feia mitjançant les respectives aljames Als Països Catalans hom li donà la forma de fogatge, o sigui aplicant-la per famílies o llars, des del s XIV fins al XVI, inclusivament a França, també es feia l’exacció d’una manera semblant Amb l’estructuració tributària posterior al decret de Nova Planta, al Principat de Catalunya fou imposada la capitació, amb el…

Fou proposat pels economistes castellans del s XVII per tal d’assolir un règim fiscal centralitzat i coherent que superés les deficiències del sistema de les rendes provincials , massa nombroses i amb massa intermediaris perquè poguessin satisfer les necessitats de la hisenda reialEls primers assaigs d’única contribució no arribaren, però, fins a la instauració, a Espanya, de la monarquia borbònica, que introduí la tradició centralitzadora francesa Els ministres reformadors de Felip V iniciaren llurs intents a Castella, però hi fracassaren perquè el centre de la Península havia…

Rei de Germània 936 i d’Itàlia 951 i 961 Fill d’ Enric I de Germània i de Matilde de Ringelheim Es casà 929 amb Edit, filla d’Atelstan, rei dels anglosaxons Des del 938 combaté contra Bohèmia fins a fer-la tributària i cristiana, el 950 Recuperà la Lorena i obtingué del rei francès el reconeixement del seu domini en aquesta regió 942 i 947 Intervingué en les lluites de la Llombardia a precs d’Adelaida, vídua o filla de Lotari II d’Itàlia, i es feu proclamar 951 rei d’aquest país Casat amb Adelaida, anà a Saxònia, i deixà Itàlia a les mans de Berenguer II 952 Aprofitant-se de les lluites…