Resultats de la cerca

A diferència de la host, no podia ultrapassar un dia de durada El senyor tenia l’obligació de redimir el vassall fet presoner, però no d’indemnitzar la seva pèrdua en cas de mort o de lesió

Més tard, designà també un tercer magistrat, que exercia funcions exclusivament jurisdiccionals, i la resta de magistrats instituïts per a l’acompliment d’aquestes mateixes funcions Hom creu que, a l’origen, el títol de pretor recaigué només sobre dos magistrats, als quals, a partir del 367 aC, per raons d’obtenció de la par potestas , fou afegit un tercer pretor que conservà sempre aquesta denominació L’any 243 aC, al costat del pretor pretor urbà que exercia la seva jurisdicció a Roma, fou creat el pretor peregrí , que tingué jurisdicció sobre els ciutadans i…

El nom provenia del verb caló jamar ‘menjar’, i alludia humorísticament als membres del Batalló de la Brusa i als altres cossos de voluntaris que potser s’havien apuntat per menjar de franc i cobrar l’estipendi cinc rals diaris La revolta s’inicià com a ajut a la insurrecció general contra Espartero, que acabà amb el derrocament d’aquest, però aviat es girà contra el nou govern de Madrid, pel fet que aquest, en lloc de crear la Junta Central que havia acordat amb la Junta Suprema de Barcelona, pretenia de convocar corts generals Aquest intent, de sentit conservador, provocà l’anomenada…

Fill del duc Llop I mort el 675 i casat amb Gualtruda, filla o, més aviat, neta del duc Boggis I i de Santa Oda, o bé fill d’aquests darrers Succeí en el govern per mort de l’esmentat Boggis i renúncia de sant Hubert, fill del duc Bertran I, que cogovernà amb el seu germà Boggis Regí el territori comprès entre els Pirineus, l’Atlàntic, el Loira i el Roine i arribà a ultrapassar aquest El 717 fou reconegut com a sobirà per Xilperic II i s’hi alià per lluitar contra Carles Martell, però després de ser derrotat el 718 o el 719 feu les paus amb Carles i li lliurà Xilperic Amb un fort…

La conquesta ja havia estat ambicionada, a partir de l’afebliment àrab, iniciat pel 1080, pels reis de Castella i els d’Aragó, i pels comtes de Barcelona Inicià les intervencions el rei Alfons VI de Castella el 1086, seguides de la campanya i conquesta del Cid, revoltat contra el rei castellà, a partir del 1093 Mort el Cid 1099, la seva vídua Ximena Díaz i les tropes castellanes hagueren d’abandonar la ciutat el 1101, a despit de l’ajut que li feren Ramon Berenguer III i Alfons VI Alfons I el Bataller, rei d’Aragó, emprengué campanyes contra València a partir del 1117, i arribà a atacar la…

El primer grup organitzat, València Nova 1904, convocà i celebrà 1907 la Primera Assemblea Regionalista Valenciana, tractant d’aconseguir un pacte solidari valencià, semblant al de la Solidaritat Catalana 1906 L’intent fracassà per l’enemistat del republicanisme blasquista blasquisme i dels partits alfonsins La conversió de València Nova en Centre Regionalista Valencià 1907 i la creació de la seva Joventut Valencianista 1908, relacionada amb la Joventut Nacionalista 1909 de Castelló de la Plana i la Joventut Valencianista del Principat, plantejaren una major ambició política, però fracassaren…

Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions polítiques,…

Estructura actual i periodització Després de les successives fases constructives, l’edifici resultant final és un conjunt regular quadrat, compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de dues aigües Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball Del gran conjunt arquitectònic es conserven actualment dues de les torres, alguns trams de muralla ornamentats amb escuts reials i de la Generalitat, i el portal de la Drassana o de Santa Madrona, i, sobretot, les deu naus principals onze, si hom compta la doble i s’inclou l’ampliació…