Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
tractat de Windsor
Història
Pacte signat a Windsor, l’1 d’octubre de 1496, entre Enric VII d’Anglaterra i la Lliga Santa del 1495 (formada per Ferran II de Catalunya-Aragó, el papa Alexandre VII, Milà, Venècia i l’emperador Maximilià I), per lluitar contra Carles VIII de França.
Hom hi tractà també del matrimoni de Caterina d’Aragó, filla dels Reis Catòlics, amb Artur, príncep de Galles
Enric VI d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1422-61 i 1470-71).
Fill d’Enric V i de Caterina de França, durant la seva minoritat fins el 1442 el consell privat encarregà la regència als seus oncles Humfred, duc de Gloucester, i Joan, duc de Bedford Enric VI fou coronat rei de França 1431 després d’alguns èxits militars a la guerra dels Cent Anys, malgrat que Joana d’Arc havia fet fracassar el setge d’Orleans 1428 Un seguit de circumstàncies adverses, però, feren perdre a Anglaterra totes les possessions de França, llevat de la de Calais El 1455 esclatà la guerra de les Dues Roses , que li féu perdre el regne en favor d’Eduard IV 1461 Restablert…
Louis Mountbatten
Història
Primer comte Mountbatten de Birmània.
Almirall britànic Fill del príncep Ludwig von Battenberg Ingressà en la Royal Navy 1913 i participà en la Primera Guerra Mundial Durant la Segona Guerra Mundial fou cap de les operacions aeronavals combinades 1942-43, i el 1943 fou nomenat comandant en cap de les forces aliades del SE asiàtic, on aconseguí la victòria sobre les forces nipones Fou virrei de l’Índia 1946 i governador general 1947-48 Nomenat primer lord de l’almirallat 1955 i cap de l’estat major naval 1955-59, el 1956 fou també almirall de la flota, i després cap de l’estat major de la defensa 1959-65 Morí en un atemptat…
Eduard III d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1327-77).
Fill d’ Eduard II i d’ Isabel , filla de Felip IV de França Durant la seva minoritat foren regents la seva mare i el privat Roger Mortimer El 1330 aconseguí el poder, i desterrà la seva mare i feu executar Mortimer Intentà de recuperar Escòcia, però no ho aconseguí En morir el darrer fill de Felip IV de França sense descendència, pretengué la corona francesa com a hereu dels drets de la seva mare, i declarà la guerra a Felip VI guerra dels Cent Anys Per l’acord de Brétigny 1360 obtingué les regions de Gascunya, Guiena, Poitou i Calais i el pagament d’una indemnització de guerra a canvi…
Felip d’Edimburg

Felip d’Edimburg
Getty Images
Història
Príncep del Regne Unit (1957), duc d’Edimburg, comte de Merioneth i baró de Greenwich (1947).
Nascut Felip de Grècia i Dinamarca, és fill d’Andreu de Grècia fill del rei Jordi I i d’Alícia de Battenberg Fou educat a Anglaterra pel seu oncle matern, l’almirall Louis Mountbatten el 1947 renuncià als títols reials de Grècia i Dinamarca i adoptà aquest cognom en naturalitzar-se britànic, i es casà amb la princesa després reina Elisabet , amb qui tingué quatre fills Carles, Anna, Andreu i Eduard L’any 2017 renuncià a les obligacions públiques com a monarca consort
Jordi IV d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda i de Hannover (1820-30).
Regent des del 1811, arran de l’alienació del seu pare, contra el govern tory d’aquest, s’alià amb els whigs , amb els quals renyí durant la regència 1812 Home ben dotat, els escàndols i la impopularitat provocats pel seu matrimoni desafortunat i la seva dimissió política en frustraren les possibilitats
Jordi III d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i d’Irlanda, elector de Hannover (1760-1820) i rei de Hannover (JordiIII; 1814-20).
Fill del príncep de Galles, Frederic Lluís mort el 1751, succeí el seu avi, Jordi II Bandejà el grup whig , que aleshores regia el país, i durant vint anys nomenà els ministres a gust seu i de signe tory , fins a la promoció de Pitt, el jove, que hi posà fre Identificat amb la política, popular, que acabà amb la pèrdua de les colònies americanes 1783, arribà a blocar, a desgrat dels polítics dirigents, l’emancipació dels catòlics 1803 Havent sucumbit a una crisi d’alienació mental 1788, el 1811 assumí la regència el seu successor, Jordi IV
Albert de Saxònia-Coburg-Gotha
Història
Príncep consort de la Gran Bretanya (1857), segon fill del duc Ernest de Saxònia-Coburg-Gotha.
Estudià ciències polítiques i belles arts a Brusselles i a Bonn 1836-38 Es casà 1840 amb la seva cosina, la reina Victòria Tingué una notable influència en els afers polítics, malgrat haver estat acusat 1854 de sentir simpaties envers Rússia i, sobretot, envers Alemanya
Eduard VIII d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i Irlanda (1936).
Succeí el seu pare Jordi V El seu desig de casar-se amb Wallis Warfield Simpson, divorciada nord-americana, provocà una crisi en el govern conservador i l’obligà a abdicar a favor del seu germà Jordi VI Conservà el títol de duc de Windsor, i es casà el 1937 Publicà les seves memòries A King's Story 1951
orde de la Garrotera
Història
Orde cavalleresc, el més important d’Anglaterra.
Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi…