Resultats de la cerca

General de les forces de Kaocong, darrer príncep dels song del S 1127-62, vencé diverses vegades els invasors jin, però en plena glòria fou arrestat per un general gelós i un ministre traïdor i condemnat a mort La seva tomba, a Hangzhou, és un santuari nacional

Fill de l’emperador Uda II Yo-Hito Iniciador de la restauració Kemmu , aconseguí de reorganitzar l’estructura política del Japó amb la restauració dels òrgans de govern imperial i el control de l’autoritat militar Uns quants dels caps militars que al principi l’havien ajudat es revoltaren contra ell Ashikaga Takauji prengué Kyōto 1336 i nomenà emperador el príncep Toyohito, que prengué el nom de Kōmyō Aquest fet provocà el fracàs de la restauració i l’inici d’un cisma dinàstic que durà seixanta anys

Carmelità, fou deixeble a Roma de Maurice de la Taille, que dirigí la seva tesi Clavis Ecclesiae 1922 Es dedicà a la docència, fins que el 1937 fou expulsat d’Itàlia per Mussolini Visqué aleshores a Holanda, i del 1939 al 1947 a Olot Publicà Introductio in sacram theologiam 1949, De scriptoribus scholasticis saeculi XIV ex ordine carm 1931 i El Yo de Jesucristo 1954 El 1932 l’Institut d’Estudis Catalans li publicà Guiu de Terrena , important contribució a la història de la filosofia catalana medieval Com a teòleg, havia estat influït per Scheeben i, després, pels sants pares…

Tingué un especial paper com a organitzador de la Confederació Regional del Treball de les Canàries 1932-34 Deportat el 1935 de Santa Cruz de Tenerife, on residia, passà primer a Andalusia i després a Barcelona, on fou redactor de Solidaridad Obrera el 1936 El 19 de juliol de 1936 es trobava a Palma Mallorca per a assistir com a representant de la regional catalana al congrés de la regional de les Balears i pel novembre del 1936 pogué fugir a Menorca De nou a la Península, inicià una forta campanya propagandista i de denúncia de la repressió a Mallorca Publicà en diferents versions castellana…

Mestre, exercí a la normal de Conca 1919 i traduí i prologà obres pedagògiques Afiliat al PSOE, fou un dels animadors de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança, i fou diputat socialista a les corts 1931, 1933, 1936 Director general d’ensenyament primari 1931-33, presidí un dels més ambiciosos programes de construcció escolar de la història de l’educació a l’Estat espanyol Durant la Guerra Civil de 1936-39 ocupà diversos càrrecs, entre els quals la sotssecretaria de la presidència del govern, amb Largo Caballero Installat a França des del 1939, fou president gener-juliol del…

El 1960 es graduà en literatura espanyola i francesa al Trinity College de Dublín Posteriorment inicià una carrera acadèmica com a professor a les universitats de Belfast i Londres 1968-75 Resident a l’Estat espanyol des de la segona meitat dels anys setanta, el 1984 n'obtingué la nacionalitat És autor de cròniques i estudis sobre episodis rellevants de la Guerra Civil Espanyola i de biografies o reportatges de personatges relacionats amb aquest conflicte, molt especialment Federico García Lorca La represión nacionalista de Granada en 1936 y la muerte de Federico García Lorca 1971, censurat…

La narració sol tenir una linealitat cronològica, i sovint expressa la ideologia sociopolítica de l’autor memòries de Joseph de Maistre, de Saint-Simon o les seves meditacions sobre els temes més diversos Mémoires d’outretombe, de Chateaubriand, Memorias de un setentón, de Mesonero Romanos Als Països Catalans, les memòries abasten, en general, o aspectes molt concrets o la totalitat de la vida i l’obra d’un personatge, i tenen sovint un to més públic que íntim Al s XIX, destaquen Víctor Balaguer, amb unes memòries inèdites, i Conrad Roure, que, amb Recuerdos de mi larga vida 1925-27, s’…

Vida i obra Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466 Se li atribueix la confecció del text que és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del segle XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i Pecourt el 1991 Miralles, pel que explica…