Resultats de la cerca

Aquest, nomenat cronista del regne d’Aragó el 1548, es dedicà a la investigació històrica en els arxius de tots els regnes de la corona, especialment a Barcelona i a Saragossa Fruit del seu treball foren els Anales Molt en contacte amb l’arquebisbe de Tarragona, Antoni Agustí, aquest li revisà el text i influí en l’enfocament d’alguns episodis L’obra, en la seva estructura, imita els Annals de Tàcit, del qual Zurita era admirador El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises Dividida en 30…

Vida i obra Fill de Joan Viladamor, que exercí el càrrec d’arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona entre el 1530 i el 1556, fou nomenat el 1553 coarxiver i escrivà reial, amb la missió de collaborar amb el seu pare, llavors d’edat avançada, per aprendre l’ofici El gener del 1556, després de la mort d’aquest, en fou nomenat arxiver en solitari, i a més, exercí de notari i heretà la documentació privada que havia custodiat el seu pare Tal com aquest havia fet, dissenyà una estratègia per a deixar l’arxiu en mans dels seus descendents Durant els anys 1572-84 cedí les responsabilitats directes de l…

Era fill de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i d’Anna de Gurrea Ingressà a l’orde del Cister 1522, i fou abat de Veruela Tingué un llarg pontificat reformador i convocà sínodes, renovà la litúrgia, vetllà pels seus sacerdots, per als quals publicà el Breviario de Alfonso de Quiñones, fomentà la renovació dels ordes mendicants a Aragó i, el 1550, publicà la butlla In cena Domini D’altra banda, veié sense gaire entusiasme el moviment reformador del concili de Trento i es resistí a la implantació dels jesuïtes a Saragossa Home d’extensa cultura i especialment amant de la…

Passà als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas

També és coneguda amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya o pinatesa , perquè l’historiador Jerónimo Zurita la considerà escrita per un monjo d’aquest monestir aragonès Pere III la concebé com una introducció a la seva Crònica personal Crònica de Pere el Cerimoniós si les Cròniques dels reis d’Aragó tenen el regnat d’Alfons el Benigne com a colofó, la Crònica de Pere III el Cerimoniós té aquest mateix regnat com a preàmbul De les Cròniques dels reis d’Aragó es conserven quatre versions en català, una en llatí i una en aragonès L’obra tingué com a antecedent un text llatí…

Hi ha una comissió permanent, domiciliada a Barcelona, a l' Arxiu de la Corona d’Aragó , formada per set delegats Les llengües emprades són el català, el castellà, l’italià i el francès Les comunicacions són publicades Relació de Congressos d'Història de la Corona d'Aragó lloc data tema I Barcelona 1908 Regnat de Jaume I II Osca 1920 Història i arqueologia al segle XII III València 1923 De la mort de Jaume I a la proclamació de Ferran I IV Mallorca 1955 Època de Ferran I i Alfons IV V Saragossa 1952* Regnat de Ferran II VI Sardenya 1957 Relacions econòmiques i comercials a la Mediterrània…

Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia Estudià matemàtica, astronomia, política i història L’any 1685 fundà i presidí l'acadèmia historicoliterària Acadèmia de Nostra Senyora dels Desamparats i de Sant Josep, que celebrà els seus actes solemnes al palau reial de València —dels quals s'editaren els del 1669 i del 1680—, que esdevindrà l'Acadèmia de València Publicà, de forma anònima, l’obra d’erudició  Clarín de la fama València, 1683 Conreà la poesia, participà en justes i acadèmies…

Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà culturalment…

Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del segle XV, representat pels alts funcionaris de l’administració municipal…

N'aparegueren en total sis volums els articles, d’historiadors catalans i estrangers, com CCarrère, CMarinesco, YRoustit, JHElliott, JBrousolle, PVilar, hi són publicats en castellà, francès o italià Fou dirigida per Jaume Vicens i Vives, amb la collaboració dels seus deixebles, i representà un pas important en la renovació de la historiografia catalana