Resultats de la cerca

Tal com diu el nom, es tracta de l'ípsilon grega passada al llatí, de primer en la seva forma occidental, V , i després admesa en la forma oriental, Y , en el segon apèndix de l’abecedari La Y romana clàssica consta de dos traços el primer, que començava a dalt, a l’esquerra, baixava oblic, continuava vertical i acabava amb un reforç a la base el segon pujava oblic del centre del traç primer en direcció a la dreta i acabava amb una mena de reforç corbat a la dreta Amb la velocitat cursiva tots dos traços foren escrits a vegades en un sol temps, és a dir, sense alçar la ploma, amb…

Fill natural d’un noble italià i d’una polonesa, cursà estudis incomplets a causa de la vida atzarosa i viatgera de la seva mare, amb la qual, el 1899, s’installà a París El 1903 fundà la revista Le Festin d’Esope , on publicà les primeres proses de L’enchanteur pourrissant 1909 El 1904 conegué Picasso i Max Jacob a través dels seus amors amb Marie Laurencin s’integrà al món artístic El 1909 rebé l’encàrrec de dirigir dues colleccions de texts satírics i llibertins — ocupació que mantingué fins a la fi de la seva vida — , on reedità Sade, en aquells moments completament oblidat Publicà…

Tot i que durant la joventut passà angúnies econòmiques a París, viatjà fins a Escòcia i Noruega Començà escrivint obres teatrals, sense gaire èxit, i llibrets d’òpera còmica Però el gènere que el consagrà fou el de la novella científica Hereu en certa manera dels ideals romàntics el capità Nemo n'és un exemple, en les seves obres reflectí un concepte moralista de la ciència i el progrés, en tant que duen l’home a la felicitat Alhora, la seva obra contribuí a despertar un interès científic en amplis sectors de públic L’èxit li arribà amb l’aparició de la novella Cinq semaines en…

Fou catedràtic de música a la Sorbona 1904-12 i fundà diverses revistes musicals, en les quals collaborà Escriví una Histoire de l’opéra en Europe avant Lulli et Scarlatti 1895, les biografies de Beethoven 1903 i Haendel 1910, Musiciens d’autrefois 1908 i Musiciens d’aujord’hui 1908 i un estudi monumental sobre Beethoven, les grandes époques créatrices 7 volums, 1928-45, profunda anàlisi musical i psicològica del compositor En literatura, escriví drames històrics i filosòfics, que reuní després en dos cicles Le théâtre de la Révolution 1909 i Les Tragédies de la foi 1913 Però la seva obra…

Nasqué, com tota la cursiva, de la necessitat d’augmentar la rapidesa d’escriptura, la qual cosa implicà, en el seu cas, una esquematització dels signes jeroglífics Documentada del 2684 aC al 394 dC, canvià bastant de forma en el decurs d’aquests trenta-un segles hieràtic del Regne Antic —proper encara a l’escriptura jeroglífica— del Mitjà i del Nou Durant aquests tres períodes, fou utilitzada, quasi exclusivament, en l’administració, la correspondència i la literatura, però a partir de l’aparició del demòtic dinastia XXV veié restringit el seu ús als texts religiosos i…

Educat severament, manifestà aviat una rebellia i un inconformisme totals Dotat d’una rara precocitat intellectual, a 14 anys componia poemes de gran perfecció inspirats en Victor Hugo i Baudelaire, els quals admirà sempre Contrari a Napoleó III, celebrà la caiguda del II Imperi i l’aparició de la Commune 1871, i fugí de casa amb intenció d’arribar a París En aquesta època començà la seva revolució poètica, caracteritzada per la ruptura formal amb qualsevol concepte de moral tradicional, amb la religió i amb la literatura El fruit serà un dels seus poemes més colpidors Bateau…

Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…

Acabats els estudis de filologia 1963, anà a París, on estudià amb Roland Barthes  i es doctorà el 1970 El 1968 s’incorporà al CNRS, on fins el 2005 treballà al Centre de Recerca sobre les Arts i el Llenguatge entre el 1983 i el 1987 com a director També fou professor visitant a Yale, Colúmbia, Harvard i en altres universitats Fins els anys vuitanta es dedicà a la crítica i la teoria de la literatura des de l’ estructuralisme  i per la  semiòtica Codirector amb Gérard Genette  de la revista Poétique , introduí en el món occidental el formalisme rus  amb Théorie de la littérature Textes des…

La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la D capital clàssica…

La F llatina deriva gràficament de la digamma etrusca i grega no pas de la Φ, forma passada a través dels alfabets itàlics prellatins La F clàssica romana consisteix en un primer traç vertical i en dos traços horitzontals a dalt i al mig, cap a la dreta Presenta reforços estètics als extrems dels tres traços en l’escriptura d' inscripcions monumentals romanes L’escriptura comuna clàssica només manté el reforç base interior de la F , que es desenrotlla notablement, alhora que els altres dos traços, mitjà i superior, ultrapassen també a l’esquerra el traç vertical Per evitar la confusió amb la…