Resultats de la cerca

L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria

S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…

Psicòleg de formació, com a mestre d’adults impartí literatura i cultura general a bibliotecaris No es dedicà plenament a l’escriptura fins passada la cinquantena, quan publicà la seva primera novella policíaca, Travail soigné 2006, premi a la primera novella del Festival de Cognac, primera de les obres de la tetralogia protagonitzada per l’inspector Camille Verhœven, i que continuà amb  Alex  2011,  Rosy & John, o Les Grands Moyens  2011 i  Sacrifices 2012 Altres obres a cavall entre els gèneres negre, d’intriga i de terror són  Robe de marié  2009,  Cadres noirs  2010,  Trois jours et…

Filla del financer judeorús Leonid Némirovsky, president i membre del consell d’administració de diversos bancs, la seva infància transcorregué marcada per l’absència del pare, ocupat en els negocis, i de la mare, abocada a la vida mundana L’odi nascut del sentiment d’abandó, especialment vers la seva mare, és un tret recurrent en personatges de la seva obra, i es projectà, també, en alguns dels prejudicis més associats a l’antisemitisme presents en la seva obra, manifestacions no obstant això acompanyades de fortes contradiccions Educada per una institutriu francesa gràcies a la qual…

El 1139 el bisbe de Girona donà a l’abat de Vilabertran l’església de la Mare de Déu de l’Om, juntament amb les de Masarac i de Sant Cebrià de Mollet, perquè hi establís una comunitat canonical, dependent de Vilabertran Hom coneix priors des del 1142 fins a mitjan s XIV, que subsistí el títol però sense comunitat El 1592 hi fou traslladada la parròquia de Masarac

La producció literària dels canadencs de parla francesa fou, a mitjan s XIX, molt precària, i únicament se'n destacà el poeta i historiador Michel Bilbaud 1782-1857 L’aparició de l' Histoire du Canada 1845-48 de François Xavier Garneau 1809-66 inicià el moviment romàntic, anomenat École Patriotique de Québec Joseph Octave Crémazie 1827-79, Louis Fréchette 1839-1908 i Raymond-Henri Casgrain 1831-1907 en foren els màxims representants en poesia En la novella històrica i costumista es destacaren Antoine Gérin-Lajoie 1824-82 i Philippe Aubert de Gaspé 1786-1871 L’École Littéraire de Montreal,…

Estudià al liceu francès de Kabul El 1984 fugí del seu país i demanà asil polític a França, on es doctorà en comunicació audiovisual Dirigí diversos documentals sobre el seu país d’origen, entre els quals trobem Zaher Shah, le royaume de l’exil 2000, A fghanistan 2002, i Terre et cendres 2004, premiada a Canes, i basada en la seva primera novella del mateix títol 2000, escrita en persa Són escrite també en aquesta llengua les dues següents novelles Les mil cases del somni i del terror 2002 i El retorn imaginari 2005 La seva quarta novella, escrita en francès, Syngué Sabour Pierre de patience…

Es graduà al Lafayette College de Pennsilvània EUA Posteriorment treballà de 1954 a 1967 com a corresponsal de Paris Match Amb el també periodista Larry Collins és coautor de diversos llibres en forma de reportatges o crònica novellats sobre fets històrics del segle XX que esdevingueren  best-sellers Paris brûle-t-il 1964, Ou tu porteras mon deuil 1967, O Jerusalem 1972, Cette nuit la Liberté 1975, Le cinquième Cavalier 1980 i, després d’un llarg parèntesi, New York brûle-t-il 2005 En solitari, és autor de La Cité de la joie 1985, portada al cinema per Roland Joffé el 1992, Plus grands que…

A dinou anys s’incorporà a la marina mercant i recorregué la Bàltica i la Mar del Nord Als anys  cinquanta fou càmera a l’exèrcit francès i amb aquesta tasca fou voluntari a la guerra d’Indoxina 1952 El 1954 fou capturat per la guerrilla nord-vietnamita després de la caiguda de Dien Bien Phu, i després de quatre mesos en un camp de presoners, fou repatriat a França Posteriorment, fou corresponsal de guerra a Algèria Treballà també en altres països com el Iemen, Laos, el Marroc i Malàisia La seva carrera cinematogràfica, gairebé només del gènere bèllic, és una recreació d’aquelles experiències…

És famosa la seva resposta telegràfica a una enquesta del diari Le Figaro , el 1891 Naturalisme pas mort Lettre suit Conreà el teatre i la novella i collaborà en el recull Les soirées de Médan 1880 amb la narració Après la bataille 1885