Resultats de la cerca

Començà la seva activitat literària amb una sèrie de novelles, que no tingueren gaire èxit A partir del 1720 es dedicà a la producció teatral comèdies moralitzadores i satíriques L’île des esclaves , 1725 L’île de la raison , 1727 i comèdies d’anàlisi, més interessants que les anteriors La surprise de l’amour , 1722 La seconde surprise de l’amour , 1727 La millor, però, és Le jeu de l’amour et du hasard 1730 Fou també autor de dues novelles importants La vie de Marianne , 1731 Le paysan parvenu , 1735, en les quals són més importants les reflexions de l’autor que no pas l’anècdota i el seu…

De família cristiana, però educat en l’agnosticisme, estudià sociologia a la Universitat Francesa de Beirut Posteriorment, exercí el periodisme al diari An Nahar El 1976, arran de la guerra del Líban, emigrà a París on fou redactor en cap de la revista Jeune Afrique i posteriorment es dedicà a escriure La seva obra té com a epicentre les relacions entre identitats i cultures i les seves derivacions sovint conflictives, en particular entre l’islam i occident El 1983 publicà Les croisades vues par les arabes 1983, que tingué un notable ressò per la perspectiva inhabitual a Occident que donà d’…

Malgrat que el seu protector Gaston d’Orleans l’hagués enviat a Espanya després d’ésser derrotat per Richelieu 1632 es reconcilià amb aquest i li dirigí una Lettre sur la prise de Corbie Nomenat majordom de la cort, fou un dels escriptors més representatius de la refinada societat del moment les seves Lettres en són un excellent testimoni Fou un assidu de l’Hôtel de Rambouillet

Es dedicà al periodisme i tingué una notable activitat com a monàrquic i catòlic intransigent El 1926 publicà Sous le soleil de Satan , que li valgué la notorietat, i, tot seguit, dues altres novelles La imposture 1927 i La joie 1929 El 1932 rompé amb Maurras, el 1935 s’installà a Mallorca i l’any següent aparegué la seva obra mestra, Journal d’un curé de campagne Enfrontat als esdeveniments polítics i socials dels anys trenta i quaranta, escriví La grande peur des bienpensants 1931 i Les grands cimetières sous la lune 1938, testimoni de les execucions a Mallorca durant la Guerra Civil de…

Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’installà a Tolosa Publicà un llibre de novelles curtes Rue du soleil , 1955 i les novelles Le vin de la Lune 1957, L’oeil de mer 1962 i Au temps des Mongols 1990 Com a pintor decorà les esglésies de l’Alta Garona d’Aurinh 1951, Preservila 1954, Sent Pau de Dacs, Tarabèl i Montgiscard, i la capella de la Mare de Déu de Ròcavila Les seves pintures es conserven principalment al Museu d’Art Modern de Cotlliure Conreà també l’escultura

Professora de filosofia, l’interès per conèixer personalment el món del treball i els seus efectes psicològics la portà a treballar a la fàbrica Renault durant un quant temps Malgrat el seu pacifisme, però fidel als seus ideals anarquistes, participà en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà Després d’una temporada als EUA, s’establí a Anglaterra, des d’on collaborà en la Resistència francesa Nascuda en un ambient judaic, la seva inquietud mística l’apropà a un cristianisme en la línia existencialista de Kierkegaard De les seves obres, publicades pòstumament, que reflecteixen…

La seva infantesa transcorregué en l’absència gairebé permanent dels seus pares, i en els seus llibres i escrits adoptà el cognom de soltera de la seva àvia paterna, amb qui visqué llargues temporades Graduat en agronomia 1980, inicià la seva carrera literària com a poeta i amb la biografia HPLovecraft Contre le monde, contre la vie 1991, abans de treballar com a administratiu a l’Assemblea Nacional francesa Autor de l’assaig Rester vivant 1991 i dels poemaris La poursuite du bonheur 1992, Le sens du combat 1996 i Renaissance 1999, el 1994 publicà la primera novella, Extension du domaine de…

Establert a París, portà una vida bohèmia plena d’aventures En poesia, la publicació de La chanson des gueux 1876 li valgué un mes d’empresonament També fou acusat de sensualitat i ateisme per Les caresses 1877 i Les blasphèmes 1884 El mateix caràcter romàntic exaltat, amb un llenguatge truculent i anticonvencional, reflecteixen les seves narracions, entre les quals Les étapes d’un réfractaire 1872, Braves gens 1886, Contes sans morale 1922, i el seu teatre, com Le flibustier 1888, Les truands 1899, Don Quichotte 1905, etc

Fou un dels fundadors del Mercure de France Autor d’estil sec i punyent, amb un humor sovint cru i realista, escriví nombroses obres, entre elles Poil de carotte 1894, Histoires naturelles 1896, La maîtresse 1896 i Ragotte 1898 Escriví també peces teatrals de notable èxit, com Le plaisir de rompre 1897, La bigote 1909, algunes inspirades en les novelles, com Poil de carotte 1900 i Monsieur Vernet 1903

Ordenat sacerdot el 1599, dedicà la seva acció a la controvèrsia amb els protestants i a la promoció de la reforma en els ordes religiosos El 1605 fundà l’Oratori francès, fet que el posà en conflicte amb els jesuïtes i la universitat El 1629 caigué en desgràcia per la seva política hispanòfila i antianglesa Escriví Les grandeurs de Jésus-Christ 1623, entre altres obres