Resultats de la cerca

Personatge estrany i de costums llicenciosos, reflectí les seves experiències sobre la vida camperola i de París en multitud d’obres en total, uns 250 volums, com Le pied de Fanchette 1769, La fille naturelle 1769, Le paysan perverti 1775, La vie de mon père 1779, Les contemporaines en 42 volums, 1780-85, etc Possible confident de la policia treballà a les oficines de la Sûreté durant el Directori, recollí un immens material amb què compongué les Nuits de Paris 1783 Escriví també les seves memòries amoroses Monsieur Nicolas 1794-97 D’estil molt desigual, és, en certs moments, un…

Molt vinculat al sector editorial i al món literari francès, dins del qual exercí una certa influència, formà part de la direcció, entre d’altres, dÉditions Grasset 1958-96 i fou membre de l’Acadèmia Goncourt del 1977 al 2008, de la qual fou director del 1996 al 2002, institució que abandonà per motius de salut Conreador de la crítica literària i de cinema, en la seva novellística es mostrà com un analista agut i desenganyat de les relacions amoroses, tema en bona part d’origen autobiogràfic L’eau grise 1951, Les orphelins d’Auteuil 1956, Bleu comme la nuit 1958, Un petit…

Fill d’un advocat, el qual odiava, i orfe de mare a set anys, visqué una crispada infantesa i adolescència en la seva ciutat nadiua, i a la fi del 1799 es traslladà a París, on ingressà a l’Escola Politècnica Treballà en el ministeri de la guerra, i amb l’exèrcit napoleònic conegué Itàlia, Alemanya i Moscou, portant una vida de dandi luxós i galant A la caiguda de l’Imperi s’exilià voluntàriament a Milà, viatjà i publicà les seves primeres obres, escassament originals, sobre pintura i música El 1817 adoptà el pseudònim de Stendhal, hipergermanització del topònim alemany Stendal Magdeburg, com…

Fill d’un antic pagès de la comarca de l’Albigès que es deia Balssa cognom que convertí en Balzac i al qual el 1802 afegí la partícula ennoblidora i de la filla d’una família de mercers parisencs Residí fins a vuit anys a Tours, on el seu pare ocupava diversos càrrecs del 1807 al 1813 estudià en un internat de Vendôme, i el 1814 es traslladà a París amb tota la família Després de fracassar en el seu intent d’escriure teatre, del 1820 al 1825 publicà diverses novelles, la majoria en collaboració i totes amb pseudònim, gairebé sempre seguint la moda de la novella negra d’origen anglès d’aquesta…