Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Edmond Rostand
Teatre
Literatura francesa
Poeta i dramaturg provençal d’expressió francesa.
Publicà un primer recull de poemes, Le vol de la Marseillaise 1919, però deu la seva fama al teatre poètic, de clara filiació romàntica, del qual es destaquen Cyrano de Bergerac 1897, L’Aiglon 1900 i el drama pòstum La dernière nuit de Don Juan 1921
Jean Desmarets de Saint-Sorlin
Teatre
Literatura francesa
Poeta i autor dramàtic francès.
El favor de Richelieu i les relacions amb la societat refinada li valgueren honors i fama desproporcionats a la mediocritat de les seves obres El seu tractat De la comparaison de la langue et de la poésie française avec la grecque et la latine 1670 assenyalà el principi de la querella dels antics i dels moderns
Honoré d’Urfé
Literatura francesa
Escriptor provençal en llengua francesa.
Pertanyent a la gran noblesa, rebé una educació acuradíssima, i lluità, juntament amb el duc de Nemours, a favor de la Lliga Empresonat dues vegades, es retirà a Savoia, on es dedicà al conreu de la literatura A part un poema pastoral, Sireine 1604, i de les Epîtres morales 1598, l’obra que el consagrà fou la novella pastoral L’Astrée en cinc parts 1607, 1610, 1619 i 1627, dintre la millor tradició italiana del gènere Sannazaro, Tasso, Guarini Aquesta obra assolí una fama extraordinària, i exercí una forta influència durant tota la centúria Morí en campanya, amb el duc de Savoia
Philippe Auguste de Villiers de L’Isle-Adam
Literatura francesa
Escriptor francès.
Comte de Villiers de L’Isle-Adam Descendent d’una família noble, però arruïnada, s’establí a París 1857 i es dedicà a la literatura Allí conegué HMurger, Thde Banville i ChBaudelaire, el qual li féu conèixer EAPoe Les seves primeres obres constituïren un fracàs, i la fama, que gairebé no assolí en vida, augmentà a partir de la seva mort De la seva producció cal destacar, a part la poesia, les novelles L’Eve future 1886, L’amour suprême 1886 i Tribulat Bonhomet 1887, les narracions Contes cruels 1883 i Nouveaux contes cruels 1888 i el drama Axel edició fragmentària, 1872 edició…
Théophile Gautier
Literatura francesa
Escriptor i poeta francès.
Participà entusiàsticament en la lluita romàntica al costat de Victor Hugo La seva obra, molt dispersa, cobreix el camp de la poesia Émaux et camées , 1852, de la novella Mademoiselle de Maupin , 1835, el pròleg de la qual fou una autèntica sensació per la seva defensa de l' art per l'art , i Capitaine Fracasse , 1863, obra alegre i truculenta, de la crítica literària Histoire du romantisme, 1874, de la crítica d’art Les Beaux-Arts en Europe , 1855, del teatre i de les narracions de viatges especialment a Itàlia, Rússia i Espanya Bé que expressà poques idees originals i pocs sentiments…
Pierre Gascar
Literatura francesa
Nom amb què fou conegut l’escriptor francès Pierre Fournier.
Lluità en la Segona Guerra Mundial i fou internat en camps de concentració Més tard es dedicà al periodisme La fama li arribà amb els contes de Les bêtes 1953 i la novella Le temps des morts 1953, premi Goncourt, sobre l’experiència del captiveri, que després documentà en Histoire de la captivité des français en Allemagne 1939-1945 1967 La seva narrativa s’afermà sòbria i dramàtica amb una nota insistent de crueltat Altres obres són Les femmes 1955, L’herbe des rues 1957, records d’infantesa Le fugitif 1961, Le meilleur de la vie 1964, L’homme et l’animal 1974, Les sources 1975 i Le règne…
Pierre de Ronsard
Literatura francesa
Poeta francès.
Fou patge al servei de la cort 1536, però a causa d’una malaltia que el privà de l’oïda, renuncià a la carrera militar 1540 i es dedicà plenament a l’estudi erudit en el collegi de Coqueret juntament amb Antoine de Baïf i Joachim du Bellay, sota la direcció de l’hellenista Dorat Allí es formà el nucli de la futura Pléiade , anomenada llavors Brigade Ronsard en fou el capdavanter i inspirà la Défense et Illustration de la langue française 1549, manifest escrit per d Bellay Les primeres obres, Odes 1550-52, inspirades en Horaci i Píndar i per la seva erudició foren gairebé inassequibles al…
Anatole France
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor francès François-Anatole Thibault
.
Féu investigacions bibliogràfiques i assaigs crítics Génie latin 1913 Fou poeta parnassià Poèmes dorés , 1873 i antisimbolista Les seves primeres narracions foren Yocaste et le chat maigre 1879, Le crime de Sylvestre Bonnard 1881 traducció catalana de Carles Soldevila, 1925 i Les désirs de Jean Servien 1882 La seva gran inspiradora fou Mme Caillavet, amb qui mantingué una llarga relació Dedicat al periodisme literari, escollí els seus assaigs a La vie littéraire 1888-92 Els seus records d’infància són plasmats a Le livre de mon ami 1885, Pierre Nozière 1899, Le Petit Pierre 1918 i La vie en…
Paul Valéry
Paul Valéry (1934)
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Començà publicant els seus primers poemes a la revista La Conque , sota la influència de SMallarmé Però el 1892 decidí de renunciar a la poesia per consagrar-se al “treball sense obres”, únic fruit de la intelligència A la Introduction à la méthode de Léonard de Vinci 1895 analitza els poders de la intelligència humana sobre el món exterior, mentre que en Une soirée avec Monsieur Teste 1896, traduïda per ASusanna el 1980 examina el mateix poder aplicat a la pròpia persona Continuà conciliant una vida de funcionari amb investigacions i reflexions personals, consignades en els seus quaderns,…
Denis Diderot

Denis Diderot
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura francesa
Música
Filòsof i polígraf francès.
Té un lloc privilegiat en la Illustració francesa Juntament amb Voltaire, fou l’esperit més crític de la França anterior a la Revolució Francesa Al principi de la seva carrera literària feu, en pocs anys, una traducció de Shaftesbury Essai sur le mérite et la vertu , 1745, un conte filosòfic i llibertí Les bijoux indiscrets , 1747 i un resum de l’evolució del seu pensament del deisme a l’escepticisme i al materialisme ateu Lettre sur les aveugles à l’usage de ceux qui voient, 1749, obra a causa de la qual fou empresonat a Vincennes Però l’obra que ocupà tota la seva vida fou la direcció de…
,